"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 26 de febrer de 2011

Causes

Conec a bastant gent que, d'una o altra forma, s'hi sent activament implicada amb les causes més diverses. N'hi ha que dediquen una part substancial del seu temps i el seu esforç a tractar d'eradicar la pobresa en el món; d'altres s'interessen pel respecte universal als drets humans o la igualtat real entre homes i dones, molts més aspiren a aconseguir una societat sostenible i respectuosa amb el planeta... En general, són gent normal, sensible i intel·ligent. I saben, per això, que assolir els objectius pels quals lluiten és, com a mínim, complicat, i que en cap cas serà cosa de dos dies. Fan front, o volen fer-li, a problemes complexos i profundament arrelats en la societat; s'enfronten amb la ignorància i la incomprensió --quan no directament amb l'hostilitat-- de la major part de la gent que els envolta. Quasi mai gaudeixen, tret de casos molt excepcionals, de suport mediàtic o recolzament institucional, més aïna al contrari. Ho tenen --ho tenim-- molt difícil, i ho saben. Sovint es desanimen. Però no hi deixen de creure. I de lluitar: supose que pensen que, amb tot, paga la pena intentar-ho.

Parle sovint amb ells i elles d'aquestes coses. I mai no els he sentit renegar amb sanya els autors que posaren les bases tèoriques de les seues lluites, per bé que analitzen, critiquen i actualitzen aquestes bases sempre que cal. No els he vist proposar que calga suavitzar els seus plantejaments per a que més gent els accepte --"no diguem 'pobresa', que això a la gent no li agrada sentir-ho i la tira cap enrere"-- ni plantejar-se que caldria buscar una formulació menys explícita de la Declaració Universal dels Drets Humans perquè estratègicament seria un avantatge per a que certs governs l'acceptaren. Tampoc no els he sentit defensar seriosament --em sorprendria que ho feren-- que fer front a la pobresa, la tortura o la destrucció del medi ambient depenga essencialment d'aconseguir (el més prompte possible i de la forma que siga) majories parlamentàries suficients, encara que tampoc estaria malament. Però quan parlem d'una --altra-- de les causes per les que jo també vull creure que lluite (el redreçament nacional del meu País i, en última instància, la seua independència) tot això canvia... Serà que jo no entenc res, o que sóc un ingenu incorregible. O potser és que, en el fons, no deixem de pensar que hi ha unes causes més nobles que altres; fins i tot, quan és la mateixa persona qui, aparentment, les defensa.


4 comentaris:

  1. I és que, més enllà de que siga un tema que no els interessa o els sembla incòmode, planteges el que a mi em preocupa molt. Som capaços de fer un esforç defenent els drets humans malbaratats a qualsevol país del tercer món i no moguem un dit front als abusos que qualsevol miserable amb certs poders fa -pel nostre bé, no cal dir-ho- dels que l'envolten en benefici propi. Petites coaccions, mesquines represàlies, llistes negres… Sembla que els problemes propers que ens incomoden se'n resoldran tots sols. Salut.

    ResponElimina
  2. Tens moltíssima raó al article que has publicat i que compartixc en la seua majoria: crec q som uns còmodes, un poc "me se'n fot tot" i que fins que no ens fan molt de mal no ens defensem (sovint qua ja és massa tard-->TV3). Així som, una mica lluitadors, una mica covards; una mica utòpics, una mica desencantats. Aspirar als grans ideals, a les nostres lluites per millorar aquest món és molt bonic de parauleta, i desprès tenim problemes a l'hora d'actuar. Ho dic perquè a mi m'ha passat (i m'està passant), però crec q s'ha de reivindicar el dret de tothom de reprendre les seues causes i lluitar de nou, adaptant-nos a les circumstàncies del moment.

    Salutacions
    La Fada

    ResponElimina
  3. És cert, Vicicle. En alguns casos, potser aquesta situació puga deure's a com es perceben els problemes en uns llocs i altres: és cert que, quasi sempre, els problemes ací i en molts altres països admeten poca comparació per la seua gravetat, i això pot fer que es reste importància al que ens passa a prop. Però també per això podria pensar-se que hauria de ser més fàcil fer front a les injustícies i abusos que es cometen en els nostres avançats sistemes democràtics; seran més petites, en proporció, però ens afecten directament i cada dia, i a més disposem --o hauriem de diposar-- de més mitjans per a afrontar-los...

    ResponElimina
  4. D'acord també amb tu, Fada. I especialment pertinent el comentari pel que fa a 'reprendre les causes': crec que sovint ens sobren essencialismes i que prestem poca atenció no solament a la necessitat d'adaptar la forma de lluitar a mitjans i circumstàncies que no preveiem; també cal recordar que som persones, i que no tots els moments en la vida ens deixen fer tot allò que voldriem. I no sempre fa falta fer molt: simplement fer, que tota pedra fa paret...

    Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...