"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 1 de febrer de 2011

Aniversari (i agraïment)

Ja ho deia ahir: dilluns de la setmana passada, vint-i-quatre de gener, va fer un any de la primera entrada en aquest blog (i tal dia com hui, primer de febrer, fa un any també de la segona). Supose que el que toca, en efemèrides com aquesta, és dir alguna cosa, tot i què més enllà de l'obligada menció a la fugacitat del temps --que dóne, des d'ara, per degudament cursada-- no sé molt bé què. Potser caldria dir simplement que, dotze mesos i cent cinquanta-huit entrades després, he de reconéixer que les coses no han anat ben bé com m'esperava, sinó --en general-- molt millor. Que, gràcies al blog (i als blogs amics que he anat descobrint a causa d'ell) he trobat persones realment interessants, de les què no deixe d'aprendre i a les què, tot i no conéixer-les sovint més que pels seus escrits, m'aprecie molt, més del que mai podria haver pensat. I, també, que no deixa de sorprendre'm que hi haja gent que es passe de tant en tant per ací, i a la què no puc per menys que donar-li sincerament les gràcies per dedicar una part del seu temps a llegir allò que vaig abocant en aquestes planes i que no sempre té, com jo mateix, molt de trellat.

Perquè sobretot he de dir que, gràcies a l'exercici més o menys periòdic i no sempre senzill de posar les idees per escrit, també em fa l'efecte que em vaig coneixent un poc millor: o, almenys, a mi m'ho sembla. Fa just un any, dubtava sobre fins quin punt voldria "veure’m reflectit en el que escriga o si, simplement, faré veure que sóc el que no sóc però voldria ser... ". Ara, dotze mesos i cent cinquanta-huit entrades després, he de dir que ha estat la primera de les opcions la què s'ha imposat aclaparadorament. Allò que ha quedat escrit han estat, essencialment, les meues opinions, passions i conviccions: el que heu llegit és, quasi sempre, el que sóc i el que pense. He fet un ràpid repàs (com és, de curiós, llegir el que hom va escriure fa només uns mesos...) i he trobat, per això, la natura, les persones, la política, els llibres, la muntanya, els viatges, la música, el país i la llengua... quasi tot el que m'interessa. I dic quasi tot, perquè m'adone que hi ha un assumpte que, tot i trobar-se molt amunt en la meua escala de prioritats, a penes ha ocupat espai en les meues entrades: el sexe. Promet psicoanalitzar-me oportunament, a veure que és el que passa. I si arribe a cap conclusió rellevant, ja ho faré saber. Pel moment, moltíssimes gràcies per haver compartit aquest primer any de la Línia; encetem el segon i, com deia fa un any, "ja anirem fent i veient que ix". I vosaltres que ho vejau, també, si és que vos segueix abellint.

17 comentaris:

  1. ei,
    felicitats! i per molts anys més!
    unabraçada·

    ResponElimina
  2. Doncs, sí. Per molt anys i per moltes de les teues entrades que mai em deixen indiferent. Felicitats i Salut.

    ResponElimina
  3. Doncs felicitats per l'aniversari i per l'auto-descoberta :) Si no et fa res seguirem per ací ;)

    ResponElimina
  4. Cada dia, en aquest espai internàutic, et sorprens de veure quanta gent comparteix els mateixos o similars interessos.
    Salutacions

    ResponElimina
  5. Felicitats! El teu blog és cita obligada :)

    Coralet

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats. Tens un blog molt interessant.
    Salutacions.

    ResponElimina
  7. Molt bon aniversari, i que en siguen uns quants més, que ara que ho has esmentat, això del sexe és un aspecte (sols un entre una infinitat, eh?)que augmenta l'habitual curiositat per llegir-te. Continua sorprenent-nos uns quants aniversaris més.

    ResponElimina
  8. Ànim i endavant.
    M'agrada llegir-te.
    Pepinyo

    ResponElimina
  9. Moltíssimes gràcies a tots i a totes! De veres, és un autèntic privilegi comptar amb la vostra presència en aquestes planes :)

    ResponElimina
  10. enhorabona i molts d'anys!!!
    que et puguem seguir molt de temps, especialment ara que es posa interessant...

    ResponElimina
  11. Per molts anys!
    Estic bastant d'acord en general amb l'entrada, però pel que fa al sexe, en el que a mi em passa com a tu, jo no crec que em calgui psicoanalitzar-me. Simplement crec que és un tema que tinc clar que només vull compartir amb una persona, al bloc no hi ha de fer res.
    Així de fàcil. No cal trencar-s'hi més el cap.
    Doncs el que deia, t'anem seguint.

    ResponElimina
  12. Per molts anys!
    És tot un plaer llegir-te de tant en tant.
    Coincideixo força amb els teus parers i les teves visions de les coses, i crec que ens enriqueixen a tots.
    Llegint-te des d’un poble entre l’Anoia i el Penedès, haig de dir-te que m’agrada també aquesta prosa teva d’un valencià d’Alcoi.
    Només et volia demanar una cosa, que escriguis més coses sobre els arbres i així et puguem agafar més sovint els teus escrits per posar al nostre bloc.
    Salut i endavant!

    ResponElimina
  13. Gràcies a tu, imma, per deixar-te caure per ací. Farem per fer-ho interessant, i ja veurem que passa...

    ResponElimina
  14. No és una mala opció, Màrius, si és la que tu tries. A mi és que, en el fons, em perd la vocació docent... I, a més, reconec que em diverteix molt això de 'psicoanalitzar-me', perquè al final acabe fent com diu Sabina: sempre que em confesse, em done l'absolució. I mira, entre confessions i absolucions, vaig passant-m'ho d'alló més bé, que ve a ser del que es tracta ;)
    Gràcies, salut!

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies, Francesc! Ja saps que sempre és un plaer veure't per ací, i que també jo compartisc moltes de les vostres visions i opinions. I quant al arbres, faig propòsit ferm d'escriure alguna cosa més sobre ells... Gràcies de nou, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...