"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 3 d’abril del 2012

Un exercici curiós

Ahir, per raons que no venen al cas però que tenen a veure amb una insana --i probablement innecessària-- curiositat per conceptes que ignore i idees no exactament coincidents amb les meues, em vaig trobar embarcat en una procel·losa navegació per una part de la xarxa que, fins ara (i probablement per sort) havia quedat fora de les meues incursions exploratòries. Des dels articles i treballs confeccionats per un conegut i influent think tank liberal, fins a la singular forma d'entendre el concepte d'informar exhibida per certs mitjans que es reclamen d'idèntica adscripció ideològica, vaig anar saltant per una quantitat sorprenent de pàgines, blogs i fòrums essencialment dedicats a difondre, justificar i enaltir aquest ideari (i en molts casos i sense massa pudor, també d'altres principis com ara la maldat intrínseca del nacionalisme, la superioritat moral de l'esglèsia catòlica o la demagògia ecoterrorista del canvi climàtic). Insistisc, no sense cert pesar, en les meues lamentables limitacions sobre teories econòmiques i història del pensament polític; de fet, no dubte que és a causa d'elles que, tret d'alguns casos excepcionals, quasi tot el que vaig llegir em semblara una feixuga lletania farcida d'idees superficials --i sovint profundament dogmàtiques-- que m'estalviaré de reiterar i que, amb molta freqüència, trobava una rèplica igualment simplista en els comentaris que tractaven de rebatre-les. En tot cas, a banda d'aprendre algunes paraules espanyoles noves per a mi (pijifacha, ecoprogre, fins i tot anarcocapitalista...), em va quedar de l'experiència una notable abranor estomacal i el propòsit de tractar de saber alguna cosa més sobre el liberalisme com a doctrina social i econòmica i sobre les crítiques fonamentades als seus principis.


Imatge de la xarxa

Casualment, hui mateix m'han fet arribar --gràcies, imma!-- una curiosa i interessant proposta de la pàgina "Information is beautiful", de la què ja he parlat en altres ocasions en aquestes planes. Consisteix en una visualització senzilla d'allò que anomena "Errades i manipulacions retòriques i de coneixement lògic", les quals organitza en cinquanta-cinc fal·làcies agrupades en sis categories: apel·lacions a la raó, apel·lacions als sentiments, deduccions errònies, confusions entre causa i efecte, manipulació de continguts i atacs directes. "Quan vulguem adonar-nos-en hi haurà més mesquites que esglèsies", per exemple, il·lustra una fal·làcia d'apel·lació a la por, dins la categoria d'apel·lacions als sentiments; Una confusió de causa i efecte del tipus afirmar el conseqüent pot trobar-se en afirmacions del tipus "el matrimoni ha de tindre com a objectiu el naixement de fills" basada en el fet que el naixement de fills és una conseqüència habitual del matrimoni (entre home i dona). La proposta es completa amb una aplicació pràctica a un article sobre el matrimoni homosexual publicat en el Daily Telegraph pel Cardenal O'Brien, president de la conferència episcopal escocesa: vint-i-cinc fal·làcies (una per cada quaranta paraules), amb la manipulació de continguts com a categoria més frequent, i les apel·lacions a la por i la tradició com les fal·làcies més repetides. El següent pas és obvi: he d'aplicar aquest mateix esquema a alguns dels escrits, treballs i notícies que vaig poder llegir ahir en l'intrincada i prolífica xarxa liberal, i a veure que passa. I igual, si em pilla amb ganes, ho prove també amb algun dels nostres. Però hui no: quan se m'haja passat un poc el mal de panxa.






14 comentaris:

  1. "Alfred", no t'amoinis massa. Aquestes idees carques, esgrimir l'espasa i la por, el clientelisme, el racisme i 'tutti quanti' és tan vell com la persona humana i la història. El problema és que ara es troben envalentonats. Sembla que els agrada això de la crisi i de fotre el pobre i l'esquerrós. Pensen que a ells no els tocarà... La cosa està, també, en que el joc és molt perillós perquè ens pot portar a enfrontaments civils i a despertar els pitjors instints.
    Caldrà que despertem i tractem de demostrar que altres maneres d'actuar i de veure les coses són possibles. Recuperar l'hegemonia social i ideològica. Però la socialdemocràcia ens ho ha posat difícil... Xè, ja m'he enrotllat massa.

    ResponElimina
  2. Alfred, ja sé que som en temps penitencial, però fes-me el favor, deixa-ho, les disciplines del sant baturro, el josemaría escribano, eren molt menys agressives, sens dubte, menys letals. No m'estranya el mal de panxa.

    ResponElimina
  3. Pobre... Hauràs fet unes averiguacions que ni Teun Van Dijk en la seua Anàlisi del Discurs...

    El discurs articulat pels mitjans de la dreta espanyola consisteix en: a) Engrandir el Govern, el PP, i tot el que beneficie a la seua tropa (agranen cap a casa)desprestigiant els seus antecessors sobretot
    b) Fer creure a la ciutadania que tot el expoli i retalls que van a efectuar està JUSTIFICAT i és necessari (sí, per a ells ho és però, i per a nosaltres?)... Ah! I criminalitzant les veus discordants!!

    Qualsevol dia d'aquestos anirem pel carrer pensant en aquesta crisis i fent-nos cop al pit dient "Por mi culpa, por mi culpa y por mi gran culpa". Aleshores ja els ho haurem concedit tot. Si ja ens hipotequen el Futur per pagar els seus festivals del Passat, també els hem de regalar el Present? Que els donen pel c...l

    ResponElimina
  4. Aquesta pàgina que enllaces sobre les fal•làcies, com altres que hi ha a la xarxa i als manuals, ens ajuden a veure com funciona la lògica tant com la psicologia humana. I cada vegada n'hi ha més. I cada vegada hi ha més interès social i pedagògic en continuar i millorar la tasca educativa de formar el nostre alumnat en la detecció crítica de les fal•làcies i sofismes, perquè la veritat és que hi ha vegades que fins i tot la intel•ligència més desperta es queda parada davant d’un raonament, sospitant que alguna cosa no quadra, però sense saber ben bé què. Conéixer les diferents formes d’engany, conscient i inconscient, teòricament hauria d’obligar els manipuladors a calfar-se més el cap per fer-nos caure en trampes pseudològiques. Però mentre trobaven la manera, nosaltres ens lliuraríem d’algun que altre mal de panxa.
    Per tant, gràcies, (a tu i a imma), per descobrir-nos aquesta pàgina tan pràctica. Segur que la utilitzaré.
    *

    ResponElimina
  5. Coincidisc amb el Vicicle, no t'hi fiques!

    ResponElimina
  6. Inconscient! Però que vols acabar amb una úlcera d'estómac? No es poden visitar aquestes pàgines sense haver pres, unes hores abans, un protector estomacal.

    Molt interessant la pàgina de les apel·lacions a.... tot un manual de psicologia manipuladora que sembla que més que mai està a l'ordre del dia. Especialment l'apel·lació a la por... i ja sabem que només es té por a allò que es desconeix, i no hi ha res més ignorant que tapar-se els ulls per a no conèixer i esgrimir la por.... I hauríem de saber també que la por només és una P i una O (com diuen els meus padrins!)

    ResponElimina
  7. És cert que estan crescuts, Jesus: han tingut un èxit aclaparador imposant la idea que la crisi no l'han causada les seues receptes i que allò que cal és anar encara més lluny per eixir-ne. Em preocupa, però --i a banda, com tu dius, del risc gens exagerat de confrontació-- l'apariència de solvència intel·lectual que han aconseguit donar als seus "raonaments", i les dificultats amb què qui no combreguem amb les seues rodes de molí ens trobem a l'hora de donar a conéixer (de demostrar, com tu dius) crítiques sòlides i alternatives que siguen percebudes com a viables... No és casual que l'educació, com a clau que obre tots els panys, estiga entre els sues objectius prioritaris. Gràcies per comentar i endavant!

    ResponElimina
  8. Tens raó, Vicicle: un cilici posat en alguna part sensible del cos no deu fer tan de mal com algunes de les coses que circulen per la xarxa. En el fons, ja podria ser que tants anys d'educació judeo-cristiana m'hagueren predisposat al patiment i el sacrifici... Salut i gràcies!

    ResponElimina
  9. No coneixia això del Van Dijk, Cinderella; he fet una miradeta per sant Google, i ho he trobat molt interessant: m'ho apunte, gràcies!

    Cal reconéixer que el seu aparell ideològic i de propaganda està fent una gran faena, i només cal remitir-se als fets. Ja veus que tinc una idea molt superficial i intuïtiva de totes aquestes coses, però sempre he pensat que lluitem amb armes diferents: ells no tenen cap pudor en utilitzar la mentida, la calumnia i la demagògia, nosaltres --per regla general, que n'hi ha de tot-- tractem de fer front amb raonaments, arguments i ètica... I, pel moment, està clar quin mecanisme és més efectiu. L'únic que tinc clar --crec-- és que no podem rebaixar-nos a la seua altura, aíxí que no queda una altra que engolir-se la ràbia i resistir. Ara, això si: que els donen, i molt.

    ResponElimina
  10. Gràcies a tu,Loles. El més interessant de la pàgina és la forma de presentar la informació que proposa, i que pot ser molt interessant per a complementar i fer més comprensible l'anàlisi dels textos: donar als alumnes un sistema que associe tipus i categories de fal·làcies amb uns signes fàcilment reconeixibles, pot ser un sistema senzill per a detectar-les i inactivar-les. I d'exemples pràctics per a anar provant hi ha per a donar i vendre... Salut!

    ResponElimina
  11. Jp, heu coincidit tu, Vicicle i el meu estomatòleg. Així que trobe que vos faré cas i a la pròxima m'ho repensaré dues vegades abans de mirar segons què...

    ResponElimina
  12. I el cas, porquet, és que ja tenia controlat no discutir amb taxistes --sobretot madrilenys-- ni llegir els comentaris dels lectors de "El Mundo"... Ha estat només un moment de debilitat, però hauré d'anar amb compte amb les recaigudes.

    L'apel·lació a la por és un mecanisme especialment potent per condicionar respostes, i hi ha col·lectius i estaments que l'apliquen, des de fa segles, amb un èxit indiscutible. I, com tu dius, l'únic antídot és trencar la ignorància i enfrontar-se'n. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  13. L'anarcocapitalisme -aquest sí- m'ha arribat al cor. I, de fet, ja fa dies que hi dono voltes. Entre les meves coneixences hi ha persones que tal vegada podrien ser categoritzats d'aquesta manera. La cosa es veu clara quan un hom tracta de la dimensió socioeconòmica dels Estats Units d'Àmèrica i de les millors oportunitats que allí tenen les persones amb gran empenta, alliberades d'absurdes constriccions i de les mesquineses del capitalisme sempre burgès dels europeus. Però jo sempre penso en Jack London. I en Martin Eden. I em fan dubtar.

    ResponElimina
  14. És un tema per pensar, Jordi, i atesa la meua ignorància sobre el particular, m'he fet propòsit de llegir alguna cosa sobre la qüestió... Realment, i pel poc que he vist, l'anarcocapitalisme sembla una evolució lògica de l'ideari antiestatalista liberal, tot i que encara se m'escapen un poc les seues repercussions profundes. I molt pertinent la referència a l'individualisme de London, al qual tinc un poc abandonat; raó de més per tornar-hi. Gràcies, salut!

    ResponElimina