"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 29 d’abril de 2012

De ponent...


Ens va agafar la pluja a migdia, en plena trobada de voluntaris de la Fundació Limne a Quart de Poblet: una negra nuvolada que avançava des de ponent ens va sorprendre mentre dinàvem a la vora del riu, prop del què ben prompte serà, gràcies a la col·laboració entre diverses entitats i institucions, l'Estació Biològica del riu Túria gestionada per la pròpia Fundació. I no ens va deixar ja, tot i que cada vegada amb menys intensitat, fins a l'inici de la manifestació, a la què vam arribar ostensiblement xopats i de la què, per prudència parental, vam decidir marxar més prompte del que prevèiem: per una vegada, no haviem prestat massa atenció a les previsions meteorològiques, tot i saber que el ponent --i tot el que des d'allí ens ve-- no ens ho sol posar fàcil quan es tracta de certes reivindicacions.




En resum: malgrat la pluja, un bon dissabte, envoltat de gent que no es resigna, que busca camins nous i que no tem alçar la veu contra les mentides i les manipulacions. Ullades de sol, tènues però encorajadores, per tractar de contrariar aquests temps difícils de núvols foscos i mals vents...





6 comentaris:

  1. Doncs sí, ens vàrem xopar, no hasta la Moma, però quasi. Bé, nosaltres vàrem eixir amb paraigües, que anèvem des de casa. La ruta en bici pel riu fins a Vilamarxant és magnífica. Acabes amb la bici ben bruta de pols, però paga la pena. Salut.

    ResponElimina
  2. Ahi vam fallar nosaltres, Vicicle: no anàvem preparats per a la pluja, en vam empomar bona cosa a Quart, i quan vam arribar a Sant Agustí les xiquetes duien la roba xopa i es queixaven de fred, així que ho vam tindre que fer curtet. Però l'estoneta que vam passar va estar molt bé.

    Feia segles que no anava per aquella part del riu i em va agradar molt. Em deixe pendent tornar amb més calma, amb bici o a peu, per veure-la completa. Un dia que no ploga, preferentment. Salut!

    ResponElimina
  3. El que compta, però, és haver-hi estat de cos present i prosseguint i reafirmant els propis ideals, i el camí que cal seguir.

    ResponElimina
  4. El ponent! O el vent de la fam. O el matafesols, també en diuen.

    ResponElimina
  5. Així és, porquet. Encara que fóra poc més que per fer acte de presència, i per confirmar que tot i que l'aigua i els festius van restar gent, encara hi ha moltes veus amb ganes de fer-se sentir. Clar i en català.

    ResponElimina
  6. Preciós --i expressiu-- el nom de matafesols, Jordi: la riquesa inesgotable de la llengua comuna... No era, en aquesta ocasió, la ponentada eixuta i xafogosa que coneixem tan bé per aquestes terres, sinó un front de pluja espentat pel ponent i el garbí; que, ben mirat, ja va bé que també de tant i per variar ens vinga un poc d'aigua. La llàstima, com diuen al meu poble, és que sempre plou quan no hi ha escola... Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...