"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 29 d’abril de 2012

De ponent...


Ens va agafar la pluja a migdia, en plena trobada de voluntaris de la Fundació Limne a Quart de Poblet: una negra nuvolada que avançava des de ponent ens va sorprendre mentre dinàvem a la vora del riu, prop del què ben prompte serà, gràcies a la col·laboració entre diverses entitats i institucions, l'Estació Biològica del riu Túria gestionada per la pròpia Fundació. I no ens va deixar ja, tot i que cada vegada amb menys intensitat, fins a l'inici de la manifestació, a la què vam arribar ostensiblement xopats i de la què, per prudència parental, vam decidir marxar més prompte del que prevèiem: per una vegada, no haviem prestat massa atenció a les previsions meteorològiques, tot i saber que el ponent --i tot el que des d'allí ens ve-- no ens ho sol posar fàcil quan es tracta de certes reivindicacions.




En resum: malgrat la pluja, un bon dissabte, envoltat de gent que no es resigna, que busca camins nous i que no tem alçar la veu contra les mentides i les manipulacions. Ullades de sol, tènues però encorajadores, per tractar de contrariar aquests temps difícils de núvols foscos i mals vents...





6 comentaris:

  1. Doncs sí, ens vàrem xopar, no hasta la Moma, però quasi. Bé, nosaltres vàrem eixir amb paraigües, que anèvem des de casa. La ruta en bici pel riu fins a Vilamarxant és magnífica. Acabes amb la bici ben bruta de pols, però paga la pena. Salut.

    ResponElimina
  2. Ahi vam fallar nosaltres, Vicicle: no anàvem preparats per a la pluja, en vam empomar bona cosa a Quart, i quan vam arribar a Sant Agustí les xiquetes duien la roba xopa i es queixaven de fred, així que ho vam tindre que fer curtet. Però l'estoneta que vam passar va estar molt bé.

    Feia segles que no anava per aquella part del riu i em va agradar molt. Em deixe pendent tornar amb més calma, amb bici o a peu, per veure-la completa. Un dia que no ploga, preferentment. Salut!

    ResponElimina
  3. El que compta, però, és haver-hi estat de cos present i prosseguint i reafirmant els propis ideals, i el camí que cal seguir.

    ResponElimina
  4. El ponent! O el vent de la fam. O el matafesols, també en diuen.

    ResponElimina
  5. Així és, porquet. Encara que fóra poc més que per fer acte de presència, i per confirmar que tot i que l'aigua i els festius van restar gent, encara hi ha moltes veus amb ganes de fer-se sentir. Clar i en català.

    ResponElimina
  6. Preciós --i expressiu-- el nom de matafesols, Jordi: la riquesa inesgotable de la llengua comuna... No era, en aquesta ocasió, la ponentada eixuta i xafogosa que coneixem tan bé per aquestes terres, sinó un front de pluja espentat pel ponent i el garbí; que, ben mirat, ja va bé que també de tant i per variar ens vinga un poc d'aigua. La llàstima, com diuen al meu poble, és que sempre plou quan no hi ha escola... Gràcies, salut!

    ResponElimina