"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 6 d’abril de 2012

Sant divendres






Sagrat o profà, segons convinga a les creences i conviccions de cadascú, però en tot cas divendres. Quant a mi, que valore algunes manifestacions de cultura popular lligades a aquestes dates però que, com el gran Javier Krahe, només fie al cromosoma qualsevol esperança d'eternitat, es tracta d'una bona ocasió per posar-me uns dies entre parèntesis, recuperar l'alè i tractar de remuntar els ànims, un poc espatlats de tant toquejar-los. És a dir: pensar poc, matinar menys i llegir més. I sobretot --si l'oratge acompanya, que sembla que si-- caminar per la muntanya i acumular desnivells, que cada costera que puge amb les cames és una planícia que guanye per al cervell, i ja fa massa temps que no faig sencera la travessia de la Serrella. Que tingueu un bon cap de (santa) setmana, i que gaudiu bona cosa de mones, panades i llonganisses.










8 comentaris:

  1. Des dels Pirineus doneu records a la Serralla germana. Llaminera per a les cames.

    ResponElimina
  2. Ets massa "saludable", home, pega-li més a altres tipus de drogues, com les dels penitents aquests, he he.
    Mira el meu blog, t'he distingit amb una menció d'aquelles que van augmentant les visites als blogs.
    REcords

    ResponElimina
  3. Realment ho és, Jordi: tot i no arribar als 1.400 metres, és una de les més entretingudes i muntanyeres d'aquesta rodalia. Pirineus, en tot cas, són Pirineus; tan de bo no tarde molt en tornar-hi...

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies i igualment, Elfreelang! Sempre va bé un descanset, i no estan les coses com per deixar-los passar.

    ResponElimina
  5. Enric, tampoc és cosa d'anar airejant massa els vicis, per això només dic coses sobre els --relativament-- confessables. El que ha de ser droga dura de veres és passar una estoneta amb el bisbe Reig Plà...

    Moltes gràcies per la distinció! M'ha fet molta il·lusió, de veres, i m'hi apunte a la cadena tan bon punt tinga una estoneta per triar. Salut i endavant!

    ResponElimina
  6. Vaig com els caragols, cap enerere i ara arribo a aquest post. Crec que ja has fet unes quantes planícies mentals doncs, no? Per la meva banda, el mal principi de setmana santa, meterològicament parlant, em va llençar enlaire els plans de fer uns ambiciosos Pirineus. Ho hem intentat maquillar amb una bona passejada pel Catllaràs, serra de l'Alt Berguedà que desconeixia i que m'ha omplert els sentits, la ment i el gaudi de la natura.

    ResponElimina
  7. No ha anat malament la cosa quant a planícies mentals, porquet :) Finalment, vaig poder fer la travessia de la Serrella amb els cinc pics inclosos, i va ser un autèntic goig; a veure si en tindre una estoneta hi dic alguna cosa.

    No havia sentit parlar de Catllaràs (un topònim preciós, per cert) però pel que he vist i pel que contes, ha de ser un lloc per conéixer i gaudir-lo. I els Pirineus, a la pròxima... Salut i gràcies!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...