"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 27 d’abril de 2012

Amor pels colors

--Si, sóc alemanya. Però a banda que el futbol no m’interessa gens ni mica i que passe totalment de la Champions o com es diga, jo sóc de Dortmund, em costa entendre l’accent bavarés, i comence a estar farta de tant de pesat que em ve aquests dies amb el mateix conte, que ja podrieu ser un poc més originals.

Un poc afrontat, va girar cua amb un “perdona” a penes perceptible i es va perdre entre la gent que atapeïa el bar, mentre pensava resignadament que les derrotes del rival poden servir per endolcir un poc les nostres frustracions, però que d’ahí a assumir-les com si foren una victòria pròpia, hi ha molta distància. Potser no fóra encara massa tard per empassar-se l’orgull i tornar a intentar-ho amb aquella anglesa que semblava tan contenta…





Si vos sembla bé, i com que vaig un poc curtet de temps, quasi que em deixe pendent Guardiola, la manifestació de demà, la música de Brian Fallon i altres coses interessants, i ja en parlem amb més calma en un altre moment. Bon cap de setmana!

6 comentaris:

  1. Mentiria si diguera que no em va alegrar que guanyara el Bayern, Jordi; però és evident que això no ens fa automàticament guanyadors a nosaltres ni ens dóna cap títol, que al final és el que compta --i el que volia dir ;) Com deia Fuster: recordant la derrota per obligar-nos a la victòria... Salut!

    ResponElimina
  2. Què bonica, la imaginació!
    Per cert, la setmana passada vaig arribar tard: llegia el teu post a mitja vesprada quan caia el 'diluvi' universal sobre la Plaça de Dins. Espere q ja no hi fores allà esperant a una Cinderella arremullada :)

    Un apunt bonic, emocionant i crec que molt especial sí he de fer d'aquestes festes. No sé si molts més ho varen notar, però jo vaig viure un preciós instant de màgia a l'Entrada Cristiana: Filà Maseros, Alfereç Cristià i la Muixeranga carrer avall per Sant Llorenç.El cor em va fer un tomb mentre intentava no trepitjar ningú per les voreres i per un instant vaig agraïr tornar a aquesta terra 'ni que siga per escoltar açò'. Espere trobar-ne algun vídeo on s'aprecie :)
    Bon diumenge

    ResponElimina
  3. No patisques, Cinderella, ja comptava que seria difícil coincidir, però segur que trobarem el moment. De la pluja no em vaig escapar, però entre que apretava i que dilluns havia de matinar, vaig acabar deixant l'alferes moro per a millor ocasió ;)

    També a mi em van emocionar els Maseros --per cert, també els vaig veure en Sant Llorenç-- i escoltar la música va ser, com tu dius, un moment màgic :) No sé si ho vas veure, però a la processó general, i en lloc de la banda habitual, l'alferes duia darrere també la muixeranga a dolçaina i tabal: impressionant veure'l pujar pel carrer Major. Un bon amic anava de cavaller; quan em passe el video, te'l faig arribar.

    Bon diumenge també per tu, i endavant sempre!

    ResponElimina
  4. Trobe que aleshores jo encara estava molt enfeinada amb la meua mentireta ;P. Sí, en tenir eixe vídeo seria un plaer tenir-lo
    Una abraçada forta i ànims per a la nova setmana!

    ResponElimina
  5. La mentireta és sempre ocupació prioritària, Cinderella ;) En saber res del video ja et dic coses. Bona setmana també per tu!

    ("Sense periodistes no hi ha periodisme, i sense periodisme no hi ha democràcia". Ho he sentit fa una estona a la ràdio a tall del Dia Mundial de la llibertat de premsa de dijous, i he pensat en tu)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...