"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 21 de juny de 2012

Fuster, ni més ni menys

L’home oblida sovint que només és una bestiola més, embolicada en una lluita per la supervivència, ai! “racional”. “Dominar la natura” ha estat una consigna clàssica: dominar-la a favor de l’home. Ja ho trobem al Gènesi, i ho reargumentava Marx, i Eugeni d’Ors en feia literatura protofeixista... Quan un ecòleg o un ecologista maten una mosca o un mosquit impertinent, o pretenen curar-se de malalties viròtiques, fan el que fan santament. Però, i l'"ecosistema”? Una altra història són les contaminacions “humanes”, bàsicament químiques. Quan un ecòleg o un ecologista pren l’ascensor per pujar al seu pis, ja s’agenolla davant les multinacionals de les nuclears... Jo, afortunadament, visc en una planta baixa.

Joan Fuster, "Notes d'un desficiós"


Com probablement sabeu, hui fa vint anys que ens va deixar Joan Fuster. Aquest 21 de juny és, doncs, una data especial dins aquest 2012 en què es commemoren també els cinquanta anys de la publicació de "Nosaltres els valencians" i els noranta del naixement del mestre de Sueca. Poca cosa gosaria afegir a tot el que ja s'ha dit --i se seguirà dient-- sobre la talla intel·lectual de Fuster, ni molt menys sobre la influència cabdal de la seua obra en la recuperació nacional del País Valencià --i en molts altres aspectes molt menys aparents, si em permeteu que ho diga. Si de cas, deixeu-me remarcar que a mi, ara com el primer dia que vaig obrir un llibre seu ("Poetes, moriscos i capellans", per cert), llegir Fuster em fa pensar, i molt. La qual cosa, en aquests temps en què s'esmercen tants esforços en tractar d'aconseguir el contrari --impedir que es pense; o, almenys, evitar que es pense diferent-- ja és motiu suficient per estar-li eternament agraït: pel seu escepticisme, per la seua ironia, per l'elegància de les seues argumentacions, fins i tot --només faltava-- quan no puc dir que hi estiga d'acord. Per cert: jo, a València, visc en un cinquè pis... sense ascensor. Però no va ser res premeditat.



10 comentaris:

  1. Avui matí he rebut això d´una amiga:

    http://www.youtube.com/watch?v=af5XqG4mMBQ&feature=player_embedded

    em deia que era una bona forma de començar el dia, jo crec que si.

    Jo visc a un primer, també sense ascensor ;)

    Molt bona tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un video preciós, lluna (i preciós també el poema, i l'adaptació del Llach). Moltes gràcies! (també és una bona forma d'acabar el dia)

      Un primer és raonable ;) Bon vespre també per tu!

      Elimina
  2. A l'alçada dels grans mites de la nostra cultura i la nostra llengua. Jo fa anys ja vaig llegir el gran "Nosaltres els valencians". Un gaudi de lectura.

    Per cert, ara em fa vergonya reconèixer que visc en un cinquè... amb ascensor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, porquet. "Nosaltres" també és --per raons òbvies-- un dels meus preferits, però els seus llibres d'aforismes són un autèntic plaer. Com li he llegit a algú fa poc, si hagués estat francés o anglés --o espanyol-- seria una figura universal...

      Jo em prenc això del cinqué com un entrenament muntanyer, però de vegades reconec que comencen a pesar-me: tard o d'hora, enyoraré l'ascensor (i pel moment, només amb el cotxe, ja vaig ben servit de petjada ecològica, així que no patisques ;) Salut i gràcies!

      Elimina
  3. Un dels grans intel·lectuals del País Valencià.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense dubte, novesflors. I arribarà el dia que se li farà justícia --sense massa romanços, que ell no era molt d'això; potser, només llegint-lo...

      Elimina
  4. Com era allò de que l'home és mesura de totes les coses?? Què gran, el geni Fuster!!Un idealista, un escèotic idividual i un 'generador d'idees'. Siga on siga, si mira avall, déu estar 'flipant' amb nosaltres XDD
    Una abrçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Cinderella: m'agrada el que dius de "generador d'idees", i no deixa de sorprendre'm la seua capacitat d'anàlisi --i de trobar la millor forma d'exposar-lo. Segurament, si ens veu, farà un glopet al whisqy i es riurà pel cap baix... Una abraçada!

      Elimina
  5. A mi tampoc m'agraden els ascensors. M'agrada molt el text que has posat, diu molt del caràcter d'un gran home i un gran intel·lectual, que va treballar molt pel País Valencià.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Sílvia. Escèptic, provocador i brillantíssim: som molts els que li devem molt del que som ara als seus escrits i la seua visió del món. Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...