"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 15 de juny de 2012

Coses del destí

Havia pensat escriure només alguna cosa --"curteta, que és divendres"-- sobre el maleït incendi de la Safor, la incompetència colossal dels nostres governants o les reiterades admonicions catastròfiques sobre l'economia (amb la consegüent amenaça de noves agressions i retallades) que han tornat a marcar aquesta setmana que s'acaba. Però ja em coneixeu, i quan m'he volgut adonar la cosa ja passava, de llarg, de les quatre ratlles inicialment previstes, i hi havien tret també el cap l'indecent intent de segrest de la democràcia grega, els despropòsits de Bauzá, la imminent imputació de Blasco o la poca vergonya de Dívar. "Com sempre, massa llarg", m'he dit; però encara m'he posat a espigolar un poc en allò de bo que, entre tant de rostoll ressec i estèril, he pogut arreplegar aquesta setmana, des dels poemes de la Senyoreta Reykjavik a un memorable --i sorprenentment barat-- arròs amb llamàntol a la Malva-rosa... I en eixes estava, quan no sé quines tecles he tocat i tot el que hi havia escrit ha desaparegut sense desar-se, i no he sabut tornar-ho a trobar. I com que potser ha estat un senyal, i jo no sóc qui per contrariar el fat, ho deixe ací abans que no em torne a passar. Bon cap de setmana!







10 comentaris:

  1. Masses desastres plegats per un divendres, jo crec que fins i tot el destí s'ha bloquejat. I la ràbia que fa quan passa això...

    M'agrada molt la cançó, molt bon cap de setmana, Alfred!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia! Probablement és això, que van acumulant-se massa coses quasi sense temps per fer-li lloc a les noves...

      Em sembla un grup molt interessant, els Nickel Creek. Pel que he vist, ara van per separat, però tenen cançons --com aquesta mateixa-- que m'agraden molt. Content que t'agrade també :)

      Elimina
  2. Tu creus que serem capaços de pair tot açò?. L'arròs amb llamàntol no, lo altre.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa caldrà fer, Jp (per a l'arròs no, per a lo altre). Sal de fruita, infusions de camamil·la, tancar-los tots a la presó o apuntar-nos a l'estratègia dels miners... A veure què sens acudeix. Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Fa mal pair tanta cosa, però has fet bé a no refer el text, qui sap! En poques línies has resumit totes les plagues del món!!

    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, lluna: al remat ha quedat una concentració tòxica quasi letal, millor que córrega l'aire... Moltes gràcies!

      Elimina
  4. És ben cert: tot això aclapara. Però cal anar més lluny. Amb llibres com els de la senyoreta Reykjavik, efectivament. Futbols a banda, un dia ens tocarà guanyar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara crec que si, Jordi; potser es farà esperar, però tard o d'hora arribarà. I la poesia, o la música, són aliats imprescindibles mentre anem fent camí. Salut!

      Elimina
  5. Si la cosa s'ha esfumat senyal que era millor que desaparegués, del teu blog i dels teus pensaments. Així que millor que et concentris en aquests arrossos, en aquestes meravelloses paraules amb influència islandesa i en tot allò que t'aporti una bona dosi d'alegria d'optimisme i alegria!

    Salut, company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, porquet: obrir finestres per esbandir --encara que siga per una estona-- allò que ens neguiteja, veure de collir un poc d'alè allà on es trobe (que per sort, no és en pocs llocs). Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...