"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 26 d’octubre del 2012

De noms


"El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat." (Gènesi, 2: 19-20)

La notícia me la van passar aquesta setmana (gràcies, Imma!), i no deixa de ser cridanera: un equip de botànics ha descrit un nou gènere de falgueres pròpies d'Amèrica Central i del Sud, i l'ha batejat amb el nom de Gaga, en honor de la famosíssima i extravagant cantant nord-americana. Els codis internacionals de nomenclatura zoològica i botànica consagren i actualitzen, mitjançant l'anomenat principi de prioritat, el manament bíblic de posar nom a plantes i animals: previ el compliment d'una sèrie de normes bàsiques, com ara l'ús del llatí, qui descobreix un nou tàxon animal o vegetal pot posar-li el nom que crega oportú. Els exemples pintorescos al voltant d'aquest principi són abundants (ací mateix podeu veure un llistat d'organismes els noms científics dels quals han estat escollits per referència a gent famosa, des de Calígula a Mick Jagger) i, a banda de l'objectiu propagandístic, ben evident en molts casos, responen també a justificacions més o menys imaginatives. En el cas de les esmentades falgueres, els investigadors al·leguen la innegable semblança entre la forma d'alguns vestits de Lady Gaga i la fase gametofítica de la planta; els descobridors del dinosaure Masiakasaurus knopfleri estaven escoltant "Sultans of Swing" quan van trobar els primers fòssils de l'espècie, mentre que unes pates davanteres excepcionalment amples --com si estigueren molt musculades-- van donar peu a anomenar una espècie d'escarabat com Agra schwarzeneggeri. Sobre les motivacions dels entomòlegs que han batejat una nova espècie de tàvec, d'abdomen arrodonit i daurat, com Scaptia beyonceae, quasi que no calen comentaris; sobre dedicar-li a Hugh Hefner una subespècie de conill (Sylvilagus palustris hefneri), tampoc.


Lady Gaga i el gametòfit de les falgueres a les què dóna nom. Imatge de la xarxa


En tot cas, i a tall d'això, cal dir que hi ha també molts casos en els quals el principi de prioritat ha servit per passar comptes amb rivals o enemics: fer servir els seus noms per designar espècies desagradables --un paràsit, una espècie tòxica o a una planta fètida, per exemple-- no deixa  de ser una forma subtil i ingeniosa de revenja. Sempre i quan hi haja alguna espècie disponible que complisca els requisits, és clar: ara mateix, em costa molt pensar en algun ésser viu tan odiós com per merèixer anomenar-se, posem per cas, Aznaria o Wertia.


El conillet de Hefner (que, per cert, és una espècie amenaçada). De la xarxa.



Probablement, i a la vista del tema, allò més lògic haguera estat optar hui per Bob Dylan per a l'habitual cançó de divendres. Però crec que aquesta tampoc no desdiu, i després d'una setmaneta com aquesta, reconec que el cos m'ho demana. A crits. Visca el Masiakasaurus knopfleri, i bon cap de setmana!




12 comentaris:

  1. Curiosa manera d'adjudicar els noms :)
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que hi ha alguns que són realment enginyosos, novesflors. I a més són una bona forma de donar publicitat a la faena dels taxònoms, que ja es veu que també tenen el seu coret ;) Bona setmana!

      Elimina
  2. La paparra aznaria, famosa pel seu llavi superior paralitzat que impossibilita la seua extracció sense amputació; i la ronya wert, coneguda pel seu camuflatge d'excel·lència pedagògica que fa insuportable el desfici de la picor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bons candidats, Vicicle :) Trobe especialment apropiada la proposta per Aznaria, paparra persistent i danyosa com poques. De fet, estic convençut que no és gastroenteritis, sinó que s'ha mossegat la llengua i s'ha auto-enverinat... Salut!

      Elimina
  3. ja ja, es que ja no tenen noms per batejar als bitxos que tenen que tirar de les stars del pop? molt bo, ho desconeixia completament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Aris, hi ha gent per a tot ;) Almenys, tenen l'avantatge que resulten més fàcils de recordar que algunes llatinades... Gràcies, salut!

      Elimina
  4. M'ha fet molta gràcia el teu post...podrien descobrir un nou bolet molt verinós i posar-li wert o aznar per dir un exemple!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! La paparra de Vicicle està bé, però la teua proposta de bolet verinós --i, si pot ser, fètid i extremadament desagradable-- és temptadora. Per a Wert, però, crec que m'incline per alguna mena de llimac... Salut!

      Elimina
  5. he, he, he... l'assemblança és molt certa!

    Elfree, molt bona idea, he, he, he...

    I l cançó... una disfrutada, feia temps que no la sentia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho sembla, Carme: està ben trobat, el nom :)

      Paparres, ronyes, bolets verinosos, paràsits de tota mena; però, al remat, innocents éssers vius... Voleu dir que no és massa cruel per a ells associar-los a certa gentola?

      Goodnight, now it's time to go home
      and he makes it fast with one more thing
      We are the sultans
      We are the sultans of swing

      Elimina
  6. Ostres, jo em pensava que això era una cosa molt més seriosa... no sabia que es podia anar tan lluny amb el nom de les noves espècies!

    Un cas paral·lel (no idèntic) és el del nom de les noves vies d'escalada. Aquell que l'obre té el dret de batejar-la. Això que, en principi, hauria de ser un estímul a la imaginació ha acabat donant uns noms peculiars, quan no horrorosos, a moltes de les vies d'escalada del país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, porquet. Hi ha taxònoms molt imaginatius ;)

      Tens tota la raó amb el de les vies: recorde vagament un estudi que va fer un amic muntanyer sobre els nomes de les vies d'escalada al País Valencià (crec que per al Butlletí de la Societat d'Onomàstica) i hi havia coses realment cridaneres. I si no recorde malament, com que els escaladors de València capital solen batejar les vies en castellà, ell parlava també d'una mena de "penetració toponímica" en territoris valencianoparlants.

      Elimina