"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 5 d’octubre de 2012

Bé dins del mal (o viceversa)



Cada vegada em costa més respondre a la pregunta "com estàs?". No em referisc, evidentment, a la retòrica interpel·lació que, cada dia, intercanviem amb coneguts i saludats, i que darrerament resolc sense més pretensions amb un genèric i poc comprometedor "anem fent". Parle de quan algú pròxim, a qui importem i que ens importa, ens ho planteja amb la intenció real i sincera de saber com ens sentim; parle, fins i tot, de quan som nosaltres mateixos qui ens ho preguntem. Em passa, molt sovint, que m'alce pel matí i pense que estic bé; però basta el més mínim entrebanc o contratemps --una mala notícia, posem per cas-- per a que els ànims es desplomen de forma brusca i sobtada. Afortunadament, també em passa a la inversa, i un dia que comença amb un estat anímic tèrbol i tempestuós, pot esdevindre lluminosament primaveral a poc que un somriure, una paraula amable, una trobada agradable i inesperada esbandisca els núvols que, pocs minuts abans, semblaven perpetus i impenetrables. El resultat, al remat, és que la resposta més exacta (i potser també la més honesta) a la ja enunciada pregunta ve a ser "depén": depén del moment, de l'escala, de la faceta, fins i tot de l'angle de visió i de la perspectiva.

Poc a poc, vaig acostumant-me a conviure amb aquests ànims diríem d'entretemps, tan volubles i inestables que no he trobat altra solució que sortir cada dia de casa ben fornit amb vestimentes emocionals suficients i adequades per tractar de fer front a tant de canvi abrupte i quasi sempre imprevisible. Això, i tractar també d'agafar-me, tan fort com puga, als moments, l'escala, les facetes que em fan sentir millor. Probablement és per això que algú em deia, no fa molt --i des d'una perspectiva positiva-- que em trobava malalt d'optimisme. Jo crec que, en realitat, la malaltia és exactament la contrària; però mira, com diuen al meu poble, per eixe mal que fóra i que ens dure per molts anys... Bon cap de setmana!



Encara no he pogut trobar una estona per donar algun detall de tot el que vam conéixer i aprendre la setmana passada als Pirineus, i ja se m'està fent rebals de noves coses sobre les què voldria dir la meua: la setmana, que ha estat especialment dura en algunes facetes, ha donat també per a no poques notícies remarcables. Des de l'èxit merescudíssim que han assolit els amics de l'Ecomuseu Vernissa Viu en el seu projecte de micromecenatge "Enllà del foc", fins la remarcable participació valenciana, a través d'Avinença i de moltes de les entitats que la formen, en la Setmana Europea de Custòdia del Territori. Projectes que naixen --una de les millors estones de la setmana ha estat la visita, amb els companys d'Acció Ecologista-Agró de la Marina, als penya-segats del Cap de Sant Antoni, on han iniciat un projecte de reintroducció de l'àguila pescadora amb la col·laboració de la Fundació Baleària i la Conselleria de Medi Ambient, i d'on són les imatges que il·lustren aquesta entrada-- i d'altres que avancen amb força, com el de Microvinya, del qual quasi que tornaré a parlar amb més calma. Ara en poder, que s'acosta el 9 d'Octubre i se'ns amuntona la faena.








4 comentaris:

  1. Molta feina i bona feina, s´ha de dir tot!
    També penso com el teu amic/amiga, al menys a mi em deixes un regust positiu cada cop que paso per aquí.

    Bon cap de setmana!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna! Reconec que no sempre és fàcil perquè és innegable que les coses estan molt complicades; però entre tanta negror, ja em va bé tractar de buscar les notes de color... Poques, potser, però rellevants: hi ha molta gent --més del que ens volen fer creure-- que no es resigna i que segueix lluitant per avançar.

      Una abraçada i molt bona setmana!

      Elimina
  2. Aixo de dies d'ànim variable entre ruixats i clars al cel de cadascú és molt habitual!!!
    A les relacions quotidianes, i sovint 'falses', els va molt bé el 'com estàs?'; a les vertaderes i franques (i això amb ú/una mateix inclós/a) prefereixc darrerament un altra mena de qüestió. Per si s'ajusta a allò que necessites, jo pregunte i em pregunte 'Ets moderadament feliç?' M'agrada la paraula 'feliç' i la connotació 'moderada -per allò de no llençar tampoc les campanes al vol i pecar d'optimisme !

    Salutacions

    Cinderella
    PS: Em miraré allò del cap de setmana del 10-11 de Novembre i, en cas de poder ser, et contactaria jo. Si no, bona ruta i a gaudir-ne

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que tens raó, Cinderella: no és gens original això dels "ànims variables", i menys en aquests temps complicats en què vivim. Allò que em sobta més, però, és la rapidesa amb la que puc passar d'un extrem a l'altre, i sovint per estímuls que en altres moments potser no tindrien aquest efecte. Tot ajuda, supose...

      És interessant el que dius de la felicitat, però també complicat: també jo em faig de tant en tant la pregunta, sobretot perquè em fa l'efecte que la felicitat (moderada) pot arribar a conviure amb estats d'ànim bastant negatius, probablement per una simple qüestió d'escala o de prioritats immediates. I relativitzar aquests episodis de desànim --i fins i tot els d'eufòria, que de tant en tant també n'hi ha-- sempre va bé.

      Salutacions i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...