"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 12 d’octubre de 2012

Mirades recíproques




Després de molt --massa-- temps sense deixar-me caure pel Montgó, en només unes setmanes m'hi he pogut tornar a acostar dues vegades a aquesta muntanya extraordinària; i a més, de formes --i sota perspectives-- radicalment diferents. La primera, amb els companys dels centres excursionistes de Cocentaina i Xàbia, ens va dur fins el cim per l'aspre i estimulant senderol que hi ascendeix pel barranc de l'Emboixar, un dels indrets més interessants de la serra per l'acumulació de plantes singulars que alberga: boixos (que donen nom a l'indret i que són extremadament escassos en aquestes terres meridionals valencianes), freixes de flor, galzerans majors, herbes santes o fins i tot corones de rei, entre moltes altres espècies remarcables, acompanyen al caminant abans de guanyar el llom de la serra i, finalment, el cim del Cap Gros i les seues excepcionals vistes sobre la costa, la mar i les immediates serralades de la Marina.

Poc temps després, i a tall de la visita als penya-segats del Cap de Sant Antoni de la que ja vaig fer un breu esment en aquestes planes, vam tindre ocasió de gaudir d'una perspectiva totalment diferent del Montgó: la que aquesta serra emblemàtica, autèntica fita visual del litoral valencià, ofereix a qui s'hi aproxima des de la mar. Costejant vora la Cova Tallada, els Castellets o el mateix Cap, vaig recordar la distinció acadèmica entre el paisatge intrínsec (el que caracteritza a un lloc determinat) i el paisatge extrínsec (el que s'albira des d'aquest mateix lloc); però, sobretot, em va resultar curiós pensar en la reciprocitat de les vistes --i les imatges-- que, pocs dies abans, havia pogut contemplar des de dalt de la muntanya. La conclusió, en tot cas, és ben simple: hi ha llocs especials, com el Montgó ("rotund, conegut i volgut Montgó", deia Joan Pellicer), que mai no deceben, se'ls mire com se'ls mire. O des d'on se'ls mire. Bon cap de setmana!













8 comentaris:

  1. Meravellós panorama, el que mostren les fotos. Bon cap de setmana (i sembla que plujós) per a tu també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que seguisc un poc perspectivista, novesflors ;) Moltes gràcies i bon cap de setmana! (i en efecte, plou, per fi)

      Elimina
  2. Maques fotos, és cert que la natura la miris d´on la miris és bella.
    Gràcies per la cançó, la desconeixia.

    Bon cap de setmana...plujós!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluna! Aquesta part de la Marina --només a cinquanta milles d'Eivissa...-- té moltes vinculacions amb les Illes: pel paisatge, per les plantes, per la història...

      Plujós i tot (o potser per això) ha estat un bon cap de setmana ;) Una abraçada i endavant!

      Elimina
  3. Molt bon cap de setmana! ens regales bones imatges i ai com enyoro tocar terra entre les mans, olorar romaní, farigola....però de moment segrestada per la feina....salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Espere que la feina t'allibere prompte, Elfreelang: segur que el romaní i la farigola també et troben a faltar... Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. No cal que et digui que se m'han posat unes dents que podria llaurar tot el terra de casa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una serra interessant per caminar-la, porquet, molt "tramuntaniana"... Són poc més de set-cents cinquanta metres, però amb un pendent notable per quasi tots els vessants i, sobretot, unes vistes espectaculars.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...