"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 30 d’octubre de 2012

Lleig (però interessant)


Imatge de la Wikipedia.

No, no parle de mi, encara que podria ser el cas. Parle d'aquest curiós animalet, que m'ha vingut al cap aquests dies a tall de l'entrada sobre noms científics de l'altre dia (i, sobretot, dels comentaris sobre quins sers vius podrien merèixer segons quins noms). Es coneix com a farumfer o rata talp nua (Heterocephalus glaber), viu en el nord-est d'Àfrica, i convindreu que, si més no des del punt de vista estètic, no es tracta d'un ésser especialment agraciat: amb poc menys de deu centímetres d'envergadura i virtualment cec (té hàbits eminentment subterranis que no requereixen una visió gaire desenvolupada), la seua pell desproveïda de pèls i de pigments, les orelles pràcticament inapreciables i els seus grans incisius, li donen un aspecte que en conjunt cabria qualificar, com a mínim, de singular.

El cas, però, és que darrere aquesta grotesca aparença s'amaguen trets únics que fan d'aquesta espècie un dels mamífers més fascinants. El primer d'ells, realment sorprenent, és el seu caràcter d'espècie eusocial: els farumfers, que s'alimenten d'arrels i tubercles, viuen en colònies subterrànies formades per quilòmetres de galeries, i formen en elles societats anàlogues a les de les formigues, les abelles o els tèrmits. Cada colònia compta amb una femella fèrtil que actua com a reina, fins a tres mascles també fèrtils que s'aparellen amb ella, i un nombre variable d'exemplars estèrils (mascles i femelles) que fan d'obrers o de soldats. Hom pensa que el control que exerceix la reina amb la resta de la colònia es deu a certes feromones que excreta amb la seua orina, les quals condicionen el comportament dels fins tres-cents individus que poden arribar a formar-la.

Però per si no hi haguera prou amb aquesta cridanera característica --només compartida, entre els mamífers, amb una altra espècie pròxima de rata talp--, en els últims anys està prestant-se una atenció molt especial a uns altres trets excepcionals d'aquesta espècie: la seua longevitat (pot viure més de trenta anys), la capacitat per viure en un ambient hostil i amb baixes concentracions d'oxigen o, molt especialment, la seua aparent resistència al desenvolupament de tumors. No solament no s'ha observat mai cap exemplar de farumfer que els patisca, sinó que fins i tot semblen resistir quan se'ls exposa, en el laboratori, a elevades concentracions d'agents carcinògens. Aquesta propietat, que sembla deguda a un gen que inhibeix la proliferació cel·lular típica dels tumors, pot aportar dades rellevants per a conèixer millor aquesta malaltia, i ha convertit les rates talp en objecte de nombroses recerques biomèdiques.

En resum: que, com és ben sabut, les aparences enganyen i fins i tot darrere l'aspecte més abominable pot amagar-se un cor noble i generós. O potser simplement és que, com deien els Manel, els guapos són els raros... Per cert, fa uns mesos van nàixer, al Bioparc de València, unes cries de rata talp que van merèixer, per la seua singularitat, un comentari en la premsa local; jo no gosaria dir que el titular escollit per a l'ocasió fóra desencertat, però no em negareu que, entre tantes característiques excepcionals, potser el (o la) periodista podria haver-ne escollit alguna altra...







Ja sé que no és divendres, ni això de que tallen la llum a les Conselleries per falta de pagament --la meua s'ha lliurat, pel moment-- és cosa de broma sinó tot el contrari. Peró no em puc resistir a posar-la. "Els xavos que hi havien per l'enllumenament / se'ls ha gastat l'alcalde en putes i demés", diu Al Tall; no costa molt adaptar-ho al cas. Que vinga la llum, i ells que se'n vagen, tots juntets, a fer la mà!








8 comentaris:

  1. De vegades la realitat supera la ficció.
    Im-pressionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Màrius. Un animalet realment curiós.

      Elimina
  2. Has dit un munt de coses fascinants sobre aquest animaló. Només se m'acut completar-ho amb un apunt friki. Una d'aquestes rates sortia a ''Kim Possible', una sèrie de dibuixos que feien fa uns anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'apunt, Sergi! Aquesta no la coneixia --ni la sèrie tampoc-- però sóc molt fan de Perry l'ornitorrinc ;). Ho he preguntat a les meues filles i em diuen que clar, i que a més es diu "Rufus". En tot cas, resulta admirable la capacitat de la Disney per fer un dibuix simpàtic i atractiu a partir d'una cosa tan --diguem-ne-- lletja... Salut!

      Elimina
  3. Molt interessant aquesta criatura, lletja un munt (tot s´ha de dir). Però mirem arreu al "nostre món", les persones menys afavorides solen ser les més generoses.

    El/La periodista un crack!!

    Aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, lluna: malgrat totes les evidències, també en el "nostre món" acabem sent massa sovint esclaus de les aparences, i mai està de més recordar-ho.

      El titular té tela, però cal reconèixer que si el que buscava era cridar l'atenció --que ve a ser el que passa també amb allò de certs noms científics dels què parlàvem l'altre dia-- realment ho aconsegueix; altra cosa seria on cal posar els límits. Per cert, he recordat el cas d'un amic que va descriure, fa uns anys, un nou gènere d'insecte cavernícola i va decidir batejar-lo (amb tota la intenció) com Gollumjapyx smeagol. Amb "gollum" i "smeagol" al nom, tota la premsa mundial va parlar d'un tema que, d'altra forma, no hauria despertat cap atenció...

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Fa unes mesos vaig veure un documental a la televisió sobre aquest animalet. Resulta que a falta de visió i oïda per a comunicar-se es val de l´emisió de feromones. A més a més viu en grups numerosos amb una estructura social semblant a les abelles, de manera que només hi ha una femella fèrtil que es reprodueix, o sigui, una reina mare o femella Alfa i un sol mascle que la fecunda. Però el més curiós de tot és que la femella Alfa anula les hormones sexuals de les altres femelles a través de feromones per a que no es puguin reproduir, exactament igual que les abelles obreres. Si es mor la femella reina, una de les femelles obreres torna fèrtil i la substitueix.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és un cas extraordinari de convergència adaptativa, Joan, especialment cridanera per trobar-se en grups tan diferents d'éssers vius. Probablement, no és casual que, dins els mamífers, haja estat en un grup tan divers i adaptable com els rosegadors que s'haja desenvolupat aquesta adaptació. Salutacions i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...