Que diu que li diuen a una alcaldessa i ex-secretària general del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, que diga alguna cosa de Catalunya, "que es que ha dicho Mariano que hagamos un video." I ella, que diu que es queda pensant un poc, i diu: "Mmm... Cataluña... Muchos catalanes en Cataluña... Muy buena, la crema catalana... Ah, si! Y te obligan a comer pan con tomaca, pero me gusta".
Un acudit? Podria ser; jutgeu vosaltres mateixos. I de l'altre video, amb el cinisme insuperable de González Pons i la brillant oratòria del mateix Rajoy ("Los catalanes hacen cosas"), ja ni en parlem...
Caldria dir-los a tota aquesta gent que de vegades val més callar.
ResponEliminaElls soletes es retraten, Màrius. Potser és que com que al País Valencià els ha anat bastant bé invocant la paella, les falles i la geperudeta, s'han pensat que tot anava igual...
Eliminacom diria Mohamed Jordi de Rac1, se'ns estàn pìxant a la boca.
ResponEliminaSalut
Jo diria que no donen per a més, Francesc. Però el que volien era guanyar vots per a la ínclita ASC, potser que no ho han encertat molt. Salut i gràcies!
EliminaHome, entenc que el vídeo provoca una mica de vergonya d'altri però venint de qui ve suposo que s'ha d'agrair l'esforç, que 4 milions de firmes "contra Cataluña" es recullen ràpid, quasi sense voler però pensar coses que molin de Catalunya... ufff, segur que s'hi han deixat les meninges.
ResponEliminaNo, ara de debò, prefereixo aquesta actitud que no pas quan es posen en plan nena de l'exorcista. Jo sóc així, m'agrada més l'humor que el terror histriònic.
Avui en Carod-Rovira ha donat una de les claus del "desencís" entre Catalunya i Espanya: a Espanya no han considerat mai que ser català fos una manera de ser espanyol. No van deixar al Serrat representar a Espanya a Eurovisió, ni els sembla que una educació en català a les escoles sigui una educació espanyolitzadora. En definitiva, no han valorat mai l'essència catalana com alguna cosa que sumava en comptes de dividir. Bé, fem una concessió: alguns han descobert el pa amb tomàquet. no està malament per 2000 anys de convivència...
Cert, Sergi: ja es veu que no solament s'han calfat el cap bona cosa, sinó que a més són uns grans coneixedors de Catalunya i la seua realitat. En poques paraules, i com diria Eugenio: mu buenoh loh polvoroneh. En tot cas, coincidisc també amb tu en que millor que proven per aquest camí que preparant els tancs per a una invasió imminent...
EliminaA risc de simplificar massa un tema que és realment complex, crec que el diagnòstic de Carod és bàsicament encertat: la voluntat majoritàriament hegemònica dels castellans mai ha acceptat --i em tem que mai acceptarà-- que les altres nacions encabides dins Espanya es situen en peu d'igualtat amb la seua. La seua concepció d'Espanya exigeix una supeditació efectiva i incondicional de les nostres realitats nacionals a la "nación común" (la seua, evidentment), atès que qualsevol altra possibilitat és percebuda com una amenaça a la "unidad". Per això, i amb tot el respecte per a qui opine el contrari, fa temps que he abandonat qualsevol esperança de caire federal... Si més no, fins després de la independència (i per a assolir la del País Valencià encara ens queda un poc de camí per fer).
El de la tomata té trampa: van ser els espanyols els que la van dur a Europa des de Sud Amèrica en el segle XVI, així que no em sorprendria que l'acabaren reivindicant ;) Salut i gràcies!
M'has enganyat, esperava alguna cosa graciosa.
ResponEliminaÉs humor negre, Jp. Al principi Esteban costa un poc, però quan li agarres el fil té la gràcia per arroves.
EliminaAnava a contar-te aquell altre que diu que va Alberto Fabra a Madrid amb unes esmenes als pressupostos de l'estat, però ben mirat tampoc té gens de gràcia... És que jo no sé contar-los bé ;)
Quanta mentida, quant cinisme...
ResponEliminahttp://www.ara.cat/especials/europa/parlament-europeu-autoritza-intervencions-catala_0_800919990.html
No cal afegir res més, porquet. O potser si: hui més que mai, #ésmaó
EliminaJo el video no el veig malament, però, com diuen a Galicia
ResponElimina"Feitos, non palabras"
que vol dir que les coses es demostren caminant i no en paraules. La meva teoria es que el PP mai hauria permés fer uns Jocs Olímpics a Barcelona...
Probablement tens raó amb el de les olimpiades, Aris. I també pense que els vídeos no són, d'entrada, una mala idea. Però almenys podrien haver-se calfat un poc més el cap i evitar la col·lecció de tòpics que han amollat --tret potser del que diu la Botella i d'allò del pa amb tomàquet, quasi tot el que es diu val igual per a Catalunya que per a Baviera-- i que fa pensar en l'acudit del rus i l'andalús de l'Eugenio. En tot cas, esperarem els fets... Salut i gràcies!
EliminaPenso igual que Aris, fets i no paraules. I crec que, de moment, tots s´apunten al carro. Només ens manca veure que hi trauran de tot això, encara que nosaltres volem fets, no "paruletes mones", que ja n´estem ben tips!!
ResponEliminaSalut i força per anar sempre endavant!
Aferradetes.
Totalment d'acord, lluna. Sobretot, quan els fets no solament no acompanyen les paraules, sinó que les desmenteixen per complet. Veure al Gonzàlez Pons parlant valencià i dient el que diu, després de tot el que estan fent-nos passar ací, simplement m'encén. Però resistirem, que no ho dubten ;)
EliminaGràcies i una abraçada!
"hacen cosas" ... quines? és pot ser més sabata?
ResponEliminaFa por veure en quines mans estem, Clidice. Mediocritat es queda molt curt per definir-ho.
Elimina