"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 25 d’abril del 2013

25 d'abril





És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.








Si les obligacions familiars no ho impedeixen, farem per estar dissabte a València, tot i que no puc dir que el lema de la manifestació d'enguany m'emocione especialment. Supose que l'elecció tindrà les seues raons, però a poca justícia podem aspirar –ni en el finançament, ni en moltes altres coses-- mentre els lladres que van entrar per Almansa seguisquen decidint per nosaltres: “amb rabosera elegància ens heu forçat a oblidar / que si sentim buit el ventre és per manca de menjar”. 

I per cert, encara que siga dit de passada: el corn marí, símbol de la resistència dels maulets que il·lustra --sobre el fons de la senyera d'Alcoi-- aquestes ratlles, és hui dia una espècie amenaçada a la Mediterrània, la recol·lecció d'exemplars vius de la qual ha d'evitar-se. Visca la terra, hui més que mai; però visca, també, la mar.



7 comentaris:

  1. Bona Diada Nacional. Un dia per a recordar allò que sempre ens han intentat fer oblidar.

    ResponElimina
  2. Tampoc a mi em torna massa boig el lema, no...
    Bona diada, Pep.

    ResponElimina
  3. Tenint els lladres dins de casa, poc faríem amb un millor finançament, però haurien d'inventar-se una altra excusa.

    ResponElimina
  4. Tres-cents sis anys, i malgrat tots els seus esforços ací ens pariren i ací estem. I tard o d'hora acabarem amb els lladres: els que ens furten des de fora, i els que ho fan des de dins. Salut i endavant!

    ResponElimina
  5. Per raons que ara no ve al cas d’explicar feia molt temps que no llegia els teus apunts d’aquest bloc, ara que ho he tornat a fer et felicito per aquests esplèndids escrits i m’alegro que no t’hagis cansat ni desanimat de fer-ho. Procuraré posar-me al dia dels teus apunts.
    Jo que soc de terra d’antiga frontera, de més amunt de l’Ebre i de prop, de sota, del Llobregat, m’alegra i m’emociona veure que encara sou molts els valencians que no heu oblidat de ser qui sou, que no heu oblidat la vostra, i també la meva, història i que seguiu defensant el país, la terra i la mar.
    Enhorabona i endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Francesc! Ja saps que sempre eres benvingut a aquesta casa que és la teua.

      No et negaré que hi ha vegades --moltes, de fet-- que la situació al País Valencià resulta terriblement frustrant; però també és cert que, tot i els esforços que hi dediquen i els mitjans que inverteixen, hi ha encara molts valencians i valencianes (cada dia més) conscients de ser-ho i disposats a defensar aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura per damunt dels botiflers i els renegats, i això ha de ser un motiu d'orgull. No serà fàcil, però tampoc li ho posarem fàcil a qui ens voldria definitivament vençuts i sense memòria. Salut i una abraçada des del sud!

      Elimina