"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 1 d’octubre del 2013

Valor afegit


És el que té treballar amb gent sabuda i entusiasta de la seua faena: baixes a prendre un cafè, i t'assabentes –potser vosaltres n'havíeu sentit a parlar, però jo no ho sabia-- que la varietat més cara del món d'aquesta infusió es produeix en Indonèsia, i té la curiosa particularitat de què els grans són prèviament consumits (i, per tant, parcialment digerits i posteriorment defecats) per una espècie de civeta pròpia d'aquelles terres. El nom amb que es coneix en indonesi ("kopi luwak") significa precisament “cafè de civeta”, i segons he vist, per una tassa es poden arribar a pagar vuitanta dolars. Raó, aquesta, que no solament facilita el frau –amb tota seguretat, no tot el kopi luwak que es comercialitza com a tal ho és en realitat, tot i que fa poc s'ha anunciat un mètode per poder comprovar-ho-- sinó que també ha donat lloc a la captura i el comerç incontrolat de diverses espècies de civetes: originalment, el fruits consumits eren recollits en els mateixos cafetars a partir dels excrements d'aquests vivèrrids que hi viuen en llibertat, però a hores d'ara hi ha autèntiques granges en les quals els animals es mantenen en condicions sovint penoses i sotmesos a dieta rigorosa de baies de cafè per tal d'incrementar-ne la producció.


Imatge de la xarxa

De fet, van ser aquestes qüestions –l'eventual amenaça sobre algunes poblacions silvestres de civetes asiàtiques, i la injustificable situació a què són condemnades moltes d'elles per una pràctica que, segons totes les aparences, no passa de ser una moda extravagant-- les que van fer que el 'cafè de civeta' isquera a la conversa l'altre dia. El cas és que, a banda de les implicacions ambientals i conservacionistes de l'assumpte, no deixe de pensar des d'aleshores en com és de curiós tot allò del valor subjectiu i la utilitat marginal; però sobretot, m'admira la perspicàcia de qui va saber veure, en la femta d'un animalet, un ús que, gràcies a l'esnobisme de la nostra civilitzada societat occidental, ha acabat esdevenint un autèntic filó. I el negoci, a més, sembla que segueix creixent, perquè segons he pogut saber també es comercialitza, amb l'evocador nom de 'Black Ivory', un cafè produït a Tailàndia a partir d'excrements d'elefants. Així que ja ho sabem: adequadament processada i amb una presentació escaient, pot treure's profit de qualsevol merda. I si m'apureu, de ministres (i conselleres) d'educació, segurament també.




8 comentaris:

  1. Doncs que la gent amb molt poder adquisitiu bega infusions de merda, a mi em reconforta. Em sap greu per les civetes, no tant pels elefants, que deuen fer unes d'això descomunals, i que són, de normal, prou col·laboracionistes, salvo alguna cosa. Que no em passaré al te?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirat així tens tota la raó, Vicicle. Vindria a ser una mena de venjança dels pobres, encara que siga simbòlica: fer beure als senyorets infusions de merda, i cobrar-los un ull de la cara per fer-ho... Quant a les civetes, segur que se les pot tractar amb un poc més de dignitat, tot i que sembla que a banda de productores de 'cafè defecat' (podriem dir-li, finament, 'cacafè') els indonesis se les mengen sense massa problemes. Amb els elefants crec que no gossen. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Quines coses! Desconeixia del tot aquesta moda del cafè-excrement.
    Estem bastant sonades, les persones humanes... bé, jo m'estimo més el cafè normal i si s'escau un te...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc ho coneixia, Carme, i em va sorprendre bastant. Ara, que vist com som de peculiars els humans, tampoc hauria de sorprendre'ns massa... Ara, cafeter empedreït com sóc, reconec que m'ha picat la curiositat per provar el 'kopi luwak', a veure si és tant com diuen. Potser algun dia...

      Elimina
  3. Sense anar més lluny jo tinc un criader de civetes il·legal en el meu safareig, quan la rentadora s'entrifuga s'espanten una mica, pobrets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ara me'n penedisc un poc de no haver-me decidit per les civetes, pons. Els elefants són molt carinyosos i fan un cafè excel·lent, però em deixen el parquet fet un desastre i quan pugen al sofà a dormir no hi ha forma de fer-los baixar. I els veïns de baix han deixat de saludar-me, mira si són rarets...

      Elimina
  4. Com sempre, l'espècie humana portant qualsevol cosa, lloc o animal fins a la màxima esclavitud i perversió, en favor de modes i esnobismes estúpids. Semblem una espècie condemnada a viure entre la merda (i mai més ben dit)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, porquet. Potser aquest cas no deixa de ser anecdòtic, però deixa clar que l'actitud que porta la nostra espècie a creure's per damunt de tota la resta d'éssers vius i a poder disposar-ne d'ells per motius que van més enllà de la supervivència és massa general. Com diu E.O. Wilson, la revolució ecològica que ens cal té molt d'ètica... Salut i moltes gràcies!

      Elimina