Recorde un temps en què, en arribar l'octubre, les fulles mudaven de color, les temperatures baixaven, arribaven les pluges --i amb sort, els bolets-- i els cossos anaven difuminant els seus contorns sota capes cada vegada més espesses de roba. Ara, els xops semblen preguntar-se desconcertats si val la pena seguir sent caducifolis o no; les nits tropicals se succeeixen, els paraigües i els bolets brillen per la seua absència, i la pell segueix lluint, orgullosa i incitadora, pels carrers de València. A mi no em costa molt privar-me de suggeridores estampes de boscos tardorals, i puc suportar unes quantes nits sense dormir per culpa de la basca; fins i tot sóc capaç de prescindir, per bé que amb una innegable recança, de la pluja i dels esclata-sangs. Però això de la pell a l'aire a aquestes alçades de l'any no ho duc gens bé, perquè un comença ja a tindre una edat i no guanye per a col·liris i infusions de camamilla. "Vosté té la vista cansada", em diu l'oculista, com si jo no ho sapiguera; i més que la tindré, com no refresque prompte i puga deixar-la descansar una mica...
 |
| Col·lecció "tardor-hivern" per a la temporada que ve. No vull ni pensar com serà la de "primavera-estiu"... |
Sembla que encara patirem —que jo també la tinc cansada, la vista vull dir— uns dies més.
ResponEliminaUns amics em van prometre un cistell de pebraços, com diuen ells. Jo no perd l'esperança.
Sembla que dimarts canvia la cosa, Jp, però ja veurem si dura. Ara, també és cert que, segons es mire, hi ha pitjors cansaments per a la vista que aquests...
EliminaSi finalment te la porten, la cistella, pregunta'ls d'on són (si pot ser amb coordenades, millor). Si ploguera com cal, encara estem a temps de fer-ne, així que mantindrem l'esperança. Salut!
Doncs a mi no se'm cansa mai, la veritat. Sóc un voyeur de fons, com els corredors però amb ulls en lloc de peus. Serà cosa del pedaleig? Vés a saber. Per cert, ja estic en candeletes de la temporada primavera-estiu.
ResponEliminaVes a saber, Vicicle, amb aquest temps tan boig igual tocarà posar-se pellissa al ple de l'estiu...
EliminaM'agrada això del "mirador de fons". Jo mateix, quan era més jove, era més de "mirada-sprint"; ara vaig aprenent a dosificar les forces, però és que, amb tardors com aquesta, l'esforç extra acaba passant factura. Salut i moltes gràcies!
Mesura, sempre mesura... que sinó ja veus que passa
ResponEliminaRes, Loreto: la culpa és d'aquesta calor a deshora, que a banda de fer inútil l'abric, a mi em reblaneix --un poc més-- el cervell... Salut i moltes gràcies!
EliminaAquest ha estat un octubre al bany maria, que ens deixa ben cuits i humits. Jo tampoc el suporto.
ResponEliminaPel que fa a la desfilada, elles cobren per passar.
Em sembla --reconec que no tinc massa memòria climatològica-- que ja fa alguns anys que l'octubre no és el que era: a Alcoi és deia "fa un dia de Tots Sants" quan eixia un dia assolellat però amb vent fred de posar-se ja l'abric, i ara queda bastant impropi. Però diria també que com enguany en recorde pocs. Ja veurem novembre com es porta, però tan de bo que vinga prompte el fred (encara que siga un poc).
Eliminajo reclamo que vingui ja directament l'hivern.....no suporto aquest octubre tardorenc tropical
ResponEliminaM'hi apunte, Elfree: jo també sóc més de fred que d'aquestes calorades fora d'època. Però reconec que a casa, que són fredolines, estan més que contentes amb aquest temps. Ja se sap que mai plou (o no plou) a gust de tots...
Elimina