"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 27 d’octubre de 2013

Inventari




Dimecres, cap a mitjan vesprada, vaig fer servir l'últim "millor prendre-s'ho amb sentit de l'humor" que tenia a mà. Dijous a migdia ja se m'havien acabat els "passe el que passe no he perdre la paciència" i els "no he de deixar que certes coses m'afecten tant", i a boqueta nit vaig esgotar també els "no val la pena capficar-s'hi". Així que pràcticament tot el divendres vaig haver de passar-lo només amb un parell de "podria ser pitjor" de marca blanca que havia trobat, mig oblidats, en una butxaca dels pantalons. Sort que, dissabte, vaig poder reposar existències, que la setmana s'anuncia complicada i convé tindre reserves al rebost: passeig per la muntanya pel matí, i veure guanyar al Barça per la vesprada; i totes dues coses amb bona companyia, que compta doble. I a més, pujant al Montcabrer, va haver un moment que fins i tot semblava que estàvem en octubre...

 





Com que fa pocs dies que he deixat de ser una de les poques persones al planeta que no havia llegit encara "La pell freda" --que per cert, m'ha agradat-- i atès que, d'ençà que vaig acabar-la, no em treia  del cap Antònia Font (i les sirenes, cantant aproximadament per no existir), havia pensat fer-los servir hui per desitjar-vos bona setmana. Després, però, em vaig assabentar de la relació --evident-- entre l'estelada i el satanisme, i vaig vacil·lar perquè mira, tal com està la cosa, si cal anar a l'infern, doncs s'hi va i avant. Però fa una estona he sabut també que el gran Lou Reed acaba de deixar-nos, i és per ell que m'he decidit finalment. "You're going to reap just what you sow". Fins sempre, mestre. 






6 comentaris:

  1. Avui en el meu passeget per Collserola, no semblava pas de cap manera que fóssim a finals d'octubre... feia un sol que estavellava el cap.

    No acabo mai de sorprendre'm... millor escoltar Lou Reed que no pas llegir aquest altre enllaç que ens has posat.. no val la pena gastar ni un segon el llegir aquestes xorrades...

    Bona setmana i una abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ací la tardor segueix resistint-se a arribar, Carme... Aquell dia, va ser només una estoneta amb el cel tapat per la boira, perquè a mitjan matí va tornar a obrir-se i a fer calor, i així --amb un petit parèntesi la setmana passada-- fins a hui mateix. Almenys, a la nit ja refresca...

      La veritat és que cal reconèixer que es calfen el cap, encara que al remat siga per fer el major dels ridículs. En aquest cas, però, no em negaràs que s'han superat a ells mateixos (i amb haver llegit el titular ja n'hi ha prou per comprovar-ho ;) Una abraçada i bona setmana!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Havia llegit el teu comentari del llibre, pons, i tot i així vaig decidir agafar-lo, animat sobretot perquè "Victus" m'havia fet gràcia. És cert que al principi se'm va fer un poc pesat, però em va acabar enganxant, i totes les reflexions sobre la forma en què el protagonista va canviant la seua percepció dels granotots (de l'"enemic") m'han donat per a pegar-li unes quantes voltes. Ara, que jo sóc de pegar-li voltes a quasi tot... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Sóc, a ben segur, l'últim per donar cap consell; però açò de llegir segons quines opinions de la "caverna mediàtica" només es pot fer riure-se'n d'elles i res més. Em sembla que no has vist ni de passada el que es pot arribar a dir en programes de "debat" d'algunes cadenes de televisió. Millor que no ho facis, és altament perillós.
    Per altra banda, la pujada al Montcabrer, sempre tan recomanable i profitosa, a l'igual que el "Perfect day" de Mr. Reed, esborren de seguida qualsevol malhumor.
    M'oblidava, a més a més que aquest "article" d'opinió em reafer-ma més en allò que sempre he sospitat, que a l'infern s'ha d'estar més divertit que al cel, ja ho deien també els Rolling; es veu que aquesta gent no ha trobat altres significats per l'estel com per exemple ser símbol dels pitagòrics ja fa uns vint i cinc segles, entre d'altres.
    Sense comentaris. Felicitacions pel post, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadament no sóc molt de mirar els programes que dius --és una sort que la tdt arribe al poble amb notòries limitacions tècniques--, però reconec que tinc la mala costum no solament de passar-me de tant en tant per pàgines i pamflets digitals de la "caverna", sinó també --i això si que he de deixar de fer-ho, per la meua salut mental-- de llegir els comentaris dels lectors. Em aquest cas, i com tu dius, la cosa és de risa i com a tal cal agafar-la, tot i que m'inquieta que, segons promet l'autor, hi haurà almenys una segona part. Espere que justifique adequadament el "satanisme" implícit en les banderes dels Estats Units i de la Unió Europea, sense anar més lluny... En tot cas, coincidisc també amb tu: tal i com està el pati, potser l'infern no està tan mal; si més no, segur que s'escolta rock and roll del bo ;) Salut, moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...