Estrelles de terra

Arreu les muntanyes, còlquics i safrans dibuixen fugaces constel·lacions rosades. Tardor, de nou.

La idea ens la va donar la magnífica proposta dels amics d'Arrels i la seua enginyosa “Travessia dels 8 mils”, altament recomanable si vos agrada la muntanya i voleu conèixer un poc millor aquestes terres: com que les circumstàncies manen i ara com ara no hi ha temps per a més, vam decidir que, a falta d'un cim de tres mil a l'abast, ja ens anava bé tractar de fer-ne tres de mil, amb l'interès afegit que fora en una sola jornada i que es trobaren en alineacions properes però diferents. I allà que anàrem l'amic Pòlit i jo mateix, amb la idea –molt optimista, cal reconèixer-ho-- de pujar d'una tirada a Benicadell (1.104 m), Montcabrer (1.390 m) i el Menejador (1.356 m) i sobreviure als cruiximents. El problema, que no havíem valorat com cal, és que els enllaços entre una serralada i la següent són més llargs i costosos del que semblava, així que després d'onze hores de marxa a bon ritme, i d'haver pujat als dos primers --pel Regall a Benicadell, i per la Cabrantà a Montcabrer-- vam decidir trencar camí cap Alcoi pel sempre estimulant Barranc del Cint, i deixar el tercer per a millor ocasió. En tot cas, haver pogut fer els 35 quilòmetres de camí –amb prop de 1.700 metres de desnivell positiu-- que separen Beniarrés i Alcoi per dalt de les muntanyes, tampoc no està malament; i encara ens va quedar temps per veure com està regenerant-se la serra després del foc de l'any passat, i de fer una ullada a les flors de la tardor...