"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 7 d’octubre de 2013

Estrelles de terra





Arreu les muntanyes, còlquics i safrans dibuixen fugaces constel·lacions rosades. Tardor, de nou.





La idea ens la va donar la magnífica proposta dels amics d'Arrels i la seua enginyosa “Travessia dels 8 mils”, altament recomanable si vos agrada la muntanya i voleu conèixer un poc millor aquestes terres: com que les circumstàncies manen i ara com ara no hi ha temps per a més, vam decidir que, a falta d'un cim de tres mil a l'abast, ja ens anava bé tractar de fer-ne tres de mil, amb l'interès afegit que fora en una sola jornada i que es trobaren en alineacions properes però diferents. I allà que anàrem l'amic Pòlit i jo mateix, amb la idea –molt optimista, cal reconèixer-ho-- de pujar d'una tirada a Benicadell (1.104 m), Montcabrer (1.390 m) i el Menejador (1.356 m) i sobreviure als cruiximents. El problema, que no havíem valorat com cal, és que els enllaços entre una serralada i la següent són més llargs i costosos del que semblava, així que després d'onze hores de marxa a bon ritme, i d'haver pujat als dos primers --pel Regall a Benicadell, i per la Cabrantà a Montcabrer-- vam decidir trencar camí cap Alcoi pel sempre estimulant Barranc del Cint, i deixar el tercer per a millor ocasió. En tot cas, haver pogut fer els 35 quilòmetres de camí –amb prop de 1.700 metres de desnivell positiu-- que separen Beniarrés i Alcoi per dalt de les muntanyes, tampoc no està malament; i encara ens va quedar temps per veure com està regenerant-se la serra després del foc de l'any passat, i de fer una ullada a les flors de la tardor...







2 comentaris:

  1. Au, que valents que heu sigut. Això ho feien al Centre excursionista d'Alcoi i al GER en els bons anys. En fa més de trenta. Jo no ho vaig fer mai, amb un de mil ja en tenia prou. I ara mateix ni això. Però camine i faig marxa que ja és prou.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo feia molt de temps que no en feia una de tan llarga per la contornada, Mercè, i em va sorprendre trobar-me bastant bé, sobretot perquè l'estiu no s'ha prestat molt a caminades. Per a mi, i potser ara més que mai, la muntanya segueix sent un refugi imprescindible, i quasi sempre amb un simple passeig ja en tinc prou per esbandir boires i carregar piles. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...