"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 11 de maig de 2014

Bocins de normalitat



Júlia, la meua filla major, va tornar ahir de Torroella de Montgrí, on ha tingut lloc la quinzena edició d'una iniciativa extraordinària, engrescadora i, probablement, molt menys coneguda del que mereixeria. S'anomena "Com sona l'ESO", i essencialment té com a objectiu articular una proposta educativa integral que, a partir de la musica, incideix en molts altres aspectes com la llengua, la igualtat o la convivència. Cada mes de maig, des de fa quinze anys, les diferents activitats que es duen a terme al llarg de l'any en cadascun dels centres que hi participen, culminen en una trobada que té lloc en alguna localitat dels territoris de parla catalana. Tres dies en els quals més de mil joves procedents del País Valencià, Catalunya i les Illes, comparteixen molt més que les seues habilitats musicals, per bé que la música siga evidentment el fil conductor del projecte, i que el resultat final assolisca un nivell espectacular: valga com a exemple aquest "Mariola i el foc" que, amb la participació del gran Pep Gimeno "Botifarra" --cada any, algun grup o artista és convidat a participar-hi-- va tancar la trobada de l'any passat en Cocentaina.

Va ser precisament l'any passat, en viure un poc més a prop aquesta experiència, que vaig començar a pensar-hi, i ho he repetit unes quantes vegades des de llavors, cada volta que hem repassat a casa la gravació d'aquell concert: un País que, malgrat tots els entrebancs, és capaç de dur avant projectes com aquest, és un País viu, molt més del que alguns voldrien. I és així, com quasi sempre, gràcies a l'esforç i l'entusiasme d'unes persones que mereixen tot el nostre reconeixement. No serà fàcil, però pas a pas, bocí a bocí, acabarem guanyant la normalitat que ara ens neguen; una normalitat que, d'alguna forma, la meua filla ha pogut tornar a viure aquests últims dies a l'Empordà, i que estic segur que no oblidarà.





Si no coneixeu "Com sona l'ESO", podeu fer una ullada a la seua web per veure l'abast i els objectius del projecte. També Xavi Aliaga en parlava, fa poc, al seu blog. I, per completar la trobada de l'any passat --a la d'enguany, que vaig poder seguir en 'streaming', hi va haver també moments molt emocionants-- no vos perdeu tampoc la cloenda de 'Botifarra', amb més de mil veus, vingudes d'arreu els Països Catalans, fent-li els cors. 









6 comentaris:

  1. No ho coneixia. Em sembla un projecte molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho sembla, novesflors, i tampoc no vaig saber que existia fins que la meua filla va començar a participar-hi. Així que ja va bé que es conega...

      Elimina
  2. Jo tampoc ho coneixia. M'ha agradat molt el projecte. Reconec que mai es pot arribar a saber totes les activitats que es fan al voltant d'un mateix territori. Moltes gràcies per fer-nos-ho saber.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Mercè. Per sort, i malgrat tot, encara hi ha una societat ben viva, amb ganes i capacitat d'organitzar projectes tan engrescadors com aquest. Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Que la política d'un país no funcioni, no vol dir que la gent no es mogui i munti activitats ben xules ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni menys, pons. Tot seria un poc més fàcil si la "política" funcionara, però mentre hi haja gent i col·lectius amb ganes de complicar-se la vida amb projectes com aquest, hi ha camí per davant. Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...