"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 28 d’abril de 2015

Faenes de la faena




Això si que ho té, el meu treball: un dia estàs a Madrid, en una d'aquelles curioses i interminables reunions de comunidades autónomas que convoca periòdicament el Ministeri del ram, i l'endemà has d'agafar un vaixell per actualitzar dades sobre les poblacions d'algunes espècies rellevants de flora i fauna en els illots de la Marina... Totes dues coses són part de la faena, i totes dues són benvingudes perquè, al remat, no deixen de ser una forma de trencar la rutina quotidiana de despatx, ordinador, reunions i informes que sol ocupar la major part de les meues jornades laborals. Però de les dues, n'hi ha una que sempre abelleix un poc més fer. Una pista: quan toca anar a Madrid, quasi mai agafe la càmera.









12 comentaris:

  1. Però quan l'agafes fas fotos molt boniques. És com si ens portessis a passejar amb la barca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre, el mèrit és del paisatge, Carme, que ho posa ben fàcil... Potser que un dia d'aquests l'agafe també quan vaja a Madrid, a veure què passa ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Diferència va, de gat a conill! Vull dir..., de Madrid a la Marina, a pesar que els dos noms propis comencen per M i tinguen les mateixes lletres. Les fotos són el reflex de l'ànima de qui fotografia, i en aquest cas, l'ànima està contenta.

    Una abraçada, amic. Em quede amb ganes de dir-te molt més del que et dic per ací, però sàpigues que et llegesc habitualment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cert matís si que hi ha, entre una "M" i l'altra... I conste que, malgrat tot, Madrid és una ciutat que m'agrada bona cosa. Però quan es tracta de competir amb la Marina, em tem que ho té perdut...

      Com sempre, les paraules justes, boniques i encertades: mai se m'haguera acudit el que dius de l'ànima... Però tens tota la raó: aquell dia estava contenta, no ho dubtes. I el millor de tot és que, d'alguna forma, hi ha prou amb tornar a mirar les fotos per reviscolar-li, també, l'alegria.

      Tenim pendent una llarga conversa, i no ha de passar molt de temps: quan es tracta d'una prioritat, s'ha de treure temps (ho dic per mi, evidentment). I donar-te l'enhorabona en persona i cervesa en mà és ja inajornable... Una abraçada forta i fins prompte, de veres.

      Elimina
  3. Em sembla que per més que agafessis la càmera, Madrid ho tindria molt pelut per superar en bellesa les imatges que ens mostres. Totes les feines acaben tenint quelcom rutinari, però aquestes escapades que et permet la teva fan que sigui més variada que la majoria segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, XeXu. No sol ser molt sovint --un parell de voltes a l'any, si tot va bé-- però poder fer aquestes sortides van d'allò més bé. I després, fins i tot, tornes a la seguida amb més ganes; jo ja els ho dic als meus caps, que ens haurien de deixar fer-ho més, però pel moment no cola... Al menys, uns quants dies a l'any, recupere la sensació de treballar de biòleg, que no és poca cosa. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. La meva feina ja ho té que de tan en tan també em toca anar a Madrid, però lo d'anar a la Marina de moment no m'hi han enviat mai :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no pots canviar una cosa per l'altra? Mira que a la Marina, a banda de paisatges bonics, no hi ha taxistes... Gràcies, salut!

      Elimina
  5. Preciós! Quin paisatge... i quina enveja de feina, que "t'obliga" a anar a llocs així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conste que només s'hi pot fer això molt de tant en tant, Roselles; però si, ho reconec: dins el privilegi de poder treballar --més o menys-- en un tema que m'agrada, poder fer a més aquestes escapadetes de tant en tant (i amb resultats: quasi dues-centes cites d'animals i plantes en només un matí) fa un poquet d'enveja... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Renoi, quina bona feina aquesta d'anar una mica d'aquí cap allà! Que ho gaudeixis molt de temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em puc queixar, ignasi, la veritat. Molta paperassa, polítics massa a prop i la major part del temps cara a una pantalla, és cert; però per si no fora molt poder treballar en allò que m'agrada, poder fer de tant en tant aquestes escapadetes és un autèntic luxe... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...