"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 18 d’agost de 2015

Arte Xàvega



Tornàvem de fer una ràpida visita a les espectaculars dunes fòssils de Costa da Caparica, i ens van cridar l'atenció uns quants tractors fent maniobres sobre l'extens arenal que la marea anava deixant al descobert, camí de la baixamar, a la Praia da Saúde. Ignorants com som de les coses de la mar, i malgrat que l'hora --tot just havent dinat, amb la platja encara ben poblada de banyistes-- ens va semblar un poc intempestiva per aquestes tasques, vam pensar que potser les màquines estaven fent alguna mena de neteja, i no en vam prestar més atenció. A poc a poc, però, un grup cada volta major de persones va anar congregant-se a prop dels tractors, que seguien fent moviments aparentment erràtics sobre la platja però cada volta més a prop de l'aigua. També les gavines, que fins aquell moment s'havien mantingut en un discret segon terme, prudentment allunyades del que fóra que hi estigués passant, van començar a acostar-s'hi i a voletejar sobre la gent, cada volta més inquietes; massa senyals, tot plegat, per a que no ens vencera la curiositat i, com a bons turistes, decidírem acostar-nos a veure que és el que passava.

El que vam veure, en arribar a vora mar, va ser com els tractors, amb l'ajuda d'una bona colla de pescadors, arrossegaven cap a terra una gran xarxa farcida del que, a falta d'opinió millor fundada --ignorància de mar, ja sabeu-- ens van semblar, sobretot, cavalles. Una vegada en sec, i a força de braç, els pescadors van anar situant la xarxa sobre una gran lona, on després de desfer-se'n de les nombroses meduses que també havien caigut a l'art, van començar --per a satisfacció de les gavines, embogides per fer-se amb el rebuig que llançaven els pescadors i amb els peixets menuts que anaven caient des de la xarxa-- a triar el peix i a disposar-lo acuradament en caixes. En acabant l'operació, una barca --la forma de la qual em va semblar peculiar-- va agafar de nou els caps de la xarxa i va endinsar-se en la mar, segurament per a tornar a calar l'art i repetir l'operació. Carregades les caixes en els mateixos tractors que ens havien dut fins allí, gavines i curiosos van anar dispersant-se mentre els pescadors, aparentment indiferents a l'expectació creada entre unes i altres, es retiraven també fins el moment de tornar a xorrar les xarxes.




Després he sabut que aquesta tècnica de pesca d'encerclament, d'antiquíssima tradició, s'anomena xàvega, que és el nom que rep també la xarxa --šābaka, en àrab-- que s'hi fa servir. Segons sembla, la xàvega, amb la qual es capturen espècies com la sardina, la cavalla o el sorell, era molt utilitzada també a les nostres costes (on també s'anomenava bol), tot i que a hores d'ara el seu ús ha desaparegut per complet; antigament, l'arrossegament de la xarxa cap a la platja es feia mitjançant bous, pràctica que va perviure en les costes portugueses fins fa uns pocs decennis. Actualment, només en alguns punts d'aquestes costes es manté encara aquest art tradicional (Arte Xávega), per a sorpresa de turistes que, com nosaltres mateixos, es troben amb una estampa imprevista que, molt probablement, està abocada a desaparèixer mes prompte que tard. Llàstima no haver-se quedat a provar les cavalles...




Com que un no deixa de fer de biòleg ni quan fa vacances, i a banda de les presumptes cavalles atlàntiques, em va quedar també el dubte sobre l'espècie a la qual pertanyien les gavines de la costa de Caparica, tot i que a hores d'ara --i, de nou, reconeixent la meua ignorància al respecte-- m'incline per que es tractara de gavines argentades. I per cert, i encara que no ve molt al cas: em va sorprendre un poc trobar, a la mateixa Lisboa, molt poques gavines; potser va ser només una impressió meua, però acostumat al que passa en la majoria de les nostres ciutats litorals, se'm feia estrany recórrer els molls del Tejo o les esculleres de Belem amb només la presència esporàdica d'aquestes aus. I acabe: si vos interessa la xàvega i altres arts de pesca a les nostres costes, no deixeu de visitar el magnífic "Històries de mar", un lloc pel qual val la pena deixar-se caure.






12 comentaris:

  1. Tractors pescadors... No se m'hauria acudit mai, però Tota ajuda és bona per treure les xarxes.

    M'ha agradat la teva història de platges, peixos, banyistes, pescadors, xarxes i tractors. Un tros de vida autèntic que fa de bon conèixer. Gràcies per compartir aquestes històries viscudes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! El millor, com quasi sempre, és que va ser una sorpresa trobar-se aquesta operació, de la qual no n'havia sentit ni a parlar. I el moment "gavines voraces", quan sortia la xarxa cap a la platja, va ser digne d'una pel·lícula de Hitchcock ;) Salut i una abraçada estiuenca!

      Elimina
  2. Me ha encantado leerlo y recordar. Creo que fue a finales de 1999 cuando fui (con Jordi Domnigo) a realizar un reportaje fotográfico para la extinta revista de Viajes "Península" a la ría de Aveiro. Por allí nos dijeron que quedaba un pescador por la playa de Torreira que todavía sacaba a tierra la Xávega con bueyes y maderas. Conseguimos encontrar al pescador (un tal João) bebiendo en un bar. Le preguntamos cuando salía a faenar para poder fotografiarlo y la respuesta fue pedirnos dinero a cambio. En ese momento pensé que la esencia de este arte milenario se había esfumado para siempre.

    Por cierto, creo que las gaviotas son Larus michahellis michahellis (o Larus michahellis lusitanius, sinónimos, depende de a quién preguntes...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miguel Ángel! Una història molt interessant, la que contes. Pel que he llegit, van ser precisament pescadors d'Aveiro (i de l'Algarve) els qui van dur la xàvega a aquestes costes de Caparica. La veritat és que, poc familiaritzat com estic amb la pesca, poder seguir tota l'operació em va resultar molt curiós, però haver-la pogut veure quan s'utilitzaven bous --i aquelles barques tan cridaneres, de proa alta i l'ull pintat de reminiscències gregues-- hauria estat una experiència magnífica. Per cert, li vau pagar a João per poder fer el reportatge?

      Jo també m'havia inclinat per michahellis, però ja saps que d'aquestes coses (i de Larus, en particular) tinc poqueta idea; segur que ara li canviaran el nom, o faran una espècie nova ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
    2. No, ni siquiera nos dijo un precio. Hubiera estado genial verlo de forma genuina, pero nos quedamos con las ganas. Menos mal que la ría de Aveiro estaba llena de otras embarcaciones tradicionales (moliceiros, bateiras...) que seguían faenando y se dejaron fotografiar...

      Elimina
    3. Que bonics, els moliceiros! Tampoc no els coneixia; en fer --un d'aquests anys-- l'escapada que tinc pendent a Porto, faré que acostar-e també a Aveiro (i a més, he vist que és també Natura 2000, així que amb més raó ;) Salut i moltes gràcies, de nou!

      Elimina
  3. Mira que d'aspecte són així maques les cavalles tot brillants i tal, però de gust no em fan el pes :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això coincidim, pons: tampoc estan entre els meus peixos preferits. Ara, boniques si que ho són (i "peix blau" també, salta a la vista). Això si: amb el bacalhau, m'he posat les botes... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Molt interessant i fins i tot espectacular. Arribo tard, però malgrat que tampoc no sóc expert en gavines jo també diria que totes les que es veuen a les fotos són gavians argentats de potes grogues. Encara que alguna sembla tenir les ales més fosques i aleshores podria ser Larus fuscus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marius! Repasse les fotos de més detall que vaig fer, i és cert que alguns exemplars semblen tenir les ales més fosques, tot i que no m'atreviria a assegurar-ho. Per cert, vaig veure que enguany es va deixar veure en aquella mateixa zona un gavià dominicà (Larus dominicanus), amb l'enrenou consegüent entre ornitòlegs i aficcionats ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. sempre s'aprèn alguna cosa llegint-te des la pesca tant curiosa de xàvega amb tractors i fins la gavina argentada ....amb tu no hi ha mai avorriment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Elfree! Eres tu, que em llegeixes amb bons ulls :)

      Com li deia a Carme, a banda de que tot plegat em va semblar molt curiós, el millor va ser que no ho esperàvem (i que això d'anar buscant informació sobre la xàvega en tornar a casa --buscant coses sobre xarxes en la xarxa, ja veus-- ha estat també una forma curiosa de reviure-ho...) Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...