"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 17 d’abril del 2017

Història propera


Han estat, sobretot, dies de senda i muntanya, de desconnectar el cap i de celebrar, a peu pla i a peu ple, la primavera. Però mai va malament canviar una mica, sobretot quan es tracta de conèixer un poc millor la història del País: història propera per distància a casa, però també perquè ha estat ella qui ens ha fet ser el que som. M'ha agradat, per això, conèixer finalment l'extraordinari monestir de Santa Maria de la Valldigna, una visita massa temps postergada però indubtablement recomanable malgrat l'inevitable neguit que provoca constatar els efectes devastadors de segles d'espoliació, abandonament i ruïna (i de recordar com fins i tot una bona idea, en mans de segons qui, pot acabar convertida en un femer pudent). Però encara m'ha agradat més --i no sabria ben bé explicar per què-- conèixer, també després de massa temps, la modestíssima Ermita de Santa Anna, mesquita que fou del llogaret de la Xara, encara que només haja estat per albirar, des de la porta tancada, el senzill mihrab orientat impròpiament al sud. I no he pogut evitar pensar-ho: a una banda del mur que envolta el monestir, els vestigis --monumentals, malgrat tot-- deixats per abats, monjos, reis i cavallers; i a l'altra, molt més difícil de copsar però igualment remarcable i duradora, l'empremta --la història, al remat-- de generacions de camperols, cristians i musulmans, constructors pacients i silenciosos d'un paisatge en el qual hauriem d'aprendre, també, a reconèixer-nos.




6 comentaris:

  1. I resulta colpidor, també, que tot el poble de la Xara es comboiara per fugir cap a la Barbaria amb Barba-rosa... històries. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia el fet, Jesús, he vist la referència al Centre d'Interpretació del Monestir i m'ha semblat, com tu dius, colpidor: millor un exili incert que seguir sotmesos... Històries que fan la Història, algunes d'elles descoratjadorament vigents. Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Indrets molt bonics i plens d'història i d'històries. Gràcies per compartir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Carme! Sovint no cal allunyar-se molt de casa per a trobar autèntiques joies (dit siga, en aquest cas, amb la corresponent vergonya per no haver-hi estat fins ara...). Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. T’estàs plantejant fer una guia de viatge o què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Pons. Superada la meua època de fer vulgars llibres de muntanya, he tingut una idea realment original: es dirà "Guia valenciànica per a autoestopistes". Ja tinc acabats 42 capítols.. Salut i moltes gràcies!

      Elimina