"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 25 d’abril del 2017

25 d'abril




És evident que no és, ni de bon tros, la conseqüència més remarcable de la derrota d'Almansa. Però tal dia com hui, amb el soroll dels trons encara retronant en els oïts, no està de més recordar que les festes d'Alcoi van estar prohibides --en el seu vessant no religiós-- entre 1708 i 1741, quan el Real y Supremo Consejo de Castilla, a instàncies d'un "Memorial" presentat pel veïns (i promogut, segons les fonts, per l'aleshores Gobernador y Justicia Mayor de la Villa i Tinent General dels Exèrcits, Don Luis de Costa y Quiroga) va tindre a bé autoritzar el seu restabliment, amb una estructura molt similar a la que ha arribat fins als nostres dies. Han passat més de tres segles, i el País Valencià ha perviscut, malgrat tot i contra tot. Però seguim entestats, encara, en enviar "memorials" a Madrid per demanar, si no és molèstia, que algú tinga a bé donar-nos allò que, per justícia, és nostre. També això s'acabarà, però, perquè la història ja és passada i el conjur no dura sempre, i tard o d'hora hem d'acabar entenent què significa, realment, que ja n'hi ha prou.





La Diada de Sant Jordi se m'ha passat, enguany, com s'espera que la passe un alcoià: entre moros i cristians, amb un got de cafè-licor a la mà i el blog tancat fins que passaren festes. Espere, en tot cas, que tinguéreu un gran dia; jo, ja ho veieu, no em puc queixar. I de Messi, ja ni en parlem... 




4 comentaris:

  1. Suposo que amb aquests antecedents que expliques ens deveu entendre als catalans, que estem molt cansats ja del maltracte al que ens han sotmès històricament. I ens que ens volen muts i a la gàbia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho entenem, XeXu, i tan de bo que ho aconseguiu aviat; nosaltres, a poc a poc --massa, sovint-- però sense pausa, anem fent camí... Ni muts, ni a la gàbia: lliures. Salut i endavant!

      Elimina
  2. "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança"
    "Ens va "alcançar" de ple... i encara dura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara dura, xavier, i bé que ens ho refreguen a la cara a la menor oportunitat; però resistim, encara, i resistirem: com més curt ens lliguen, més perill tindran... Moltes gràcies, salut!

      Elimina