"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 4 d’abril del 2017

Malafí



"Ansi mesmo otros cincuenta Christianos de las villas de Unil i Peñaguila a diez de nouiembre entraron por el barranco de Bellafi (que otros llaman de Malafi) a hazer alguna suerte en los moriscos; y lleuando por cabo a Juan Fenollar cauallero de Peñaguila, hizieron una buena presa de ganado menudo"
Gaspar Escolano. Decada primera de la historia de la insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia (1610)  


Hi pense, mentre recórrec de nou el congost, en el tràgic destí dels milers de moriscos que, revoltats en desesperada i inútil resistència, van trobar la mort en aquestes muntanyes el novembre de 1609, i en la mala fi dels quals l'etimologia popular ha volgut trobar l'origen del singular topònim. I em ve al cap, una volta més, una altra mala fi, la dels mallorquins que, molt poc temps després de l'expulsió, van vindre a poblar aquestes mateixes terres i que sabem que ja anomenaven així a la rambla, tot i que no encerte a trobar a quina multitud podrien, si fóra el cas, referir-se; potser a una de pedres, o bé de gralles, però segur que no de persones, perquè aquestes han estat des de sempre terres solitàries i despoblades, feu de roders i malfactors --evoque, com sempre, a Josep de la Tona i la seua banda fugint pel barranc amb els diners dels senyorets de Benimassot-- a mans dels quals molts viatgers es van deixar la bossa, i no pocs també la vida.

Seguim caminant barranc avall entre les marques recents de les últimes revingudes, i una figuera encara sense fulles em torna al cap l'assumpte del nom, i em porta ara al vallem ficuum (la "vall de les figueres") del que Coromines, que a banda del Bellafí d'Escolano registra també les antigues formes Malefig i Malefic, fa derivar l'actual topònim, i decidisc --també aquesta vegada-- que, a banda de qüestions estrictament lingüístiques sobre les que no gosaria opinar, no sembla mal pensat perquè aquest arbre prospera bé en els terrenys, com aquest, esquerps i penyalosos. I que ves a saber, seguisc encara el fil, si la primera figuera que va créixer a Malafí no seria sembrada per la mateixa gent que, fa set mil anys, va dur des de l'orient el que ara anomenem agricultura, i que ens va deixar el seu rastre fascinant en les balmes i les coves del barranc a través del qual van acabar escampant-se, muntanya enllà, per una terra que ja mai tornaria a ser la mateixa.

No hi ha castells, és cert, i tampoc vaig trobar moltes orquídies. Però hi ha pocs llocs al País Valencià com el Barranc de Malafí, on cada pas et fa pensar en tota la Història --i totes les històries-- que amaga. Per això m'agrada tant caminar-lo. I pensar-lo.




6 comentaris:

  1. T'he acompanyat en aquesta excursió a la Vall de Malafí, actualment tan bella sobre d'històries tan tràgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier! Des del meu punt de vista, l'expulsió dels moriscos és una de les pàgines més negres de la nostra història; costa imaginar, caminant ara per aquestes valls que van haver de recórrer per la força camí de l'exili, el patiment d'aquella gent... Història passada, en tot cas, però mai està de més recordar-la per no estar condemnats a repetir-la. Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Segur que si els hi haguessin demanat amablement els moriscos haguessin marxat per voluntat pròpia, fet i fet tampoc es tan maco aquest barranc

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que a ells els ho semblarà tampoc, pons. Ni aquells per als qui el barranc només va ser una etapa més en el penós camí de l'exili, ni menys encara per als qui van preferir lluitar i deixar-se la vida en aquesta terra que havia estat seua. Voldria pensar que els humans som diferents ara, quatre-cents anys després; però em costa, molt, creure-m'ho... Salut i moltes gràcies

      Elimina
  3. Malafí és de per si un lloc evocador i màgic. Amb aquest nou viatge que ens has fet, ara encara ho és més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc màgic com pocs, Loles. Alguna cosa van haver de veure-hi els primers agricultors per decidir deixar la seua empremta a les balmes de Petracos (i fer-lo, així, més màgic encara...) Gràcies, salut!

      Elimina