"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 21 d’agost de 2018

La boira i les muntanyes



I un llac, o dos, en cada vall, el malva omnipresent de les brugueroles i el verd intens --potser menys intens, pel que ens deien, aquest estiu inusualment eixut a les Terres Altes-- dels prats i les torberes. Però també les granges perdudes enmig dels ermassos, la gent sempre amabilíssima, les ovelles de cara negra i les icòniques vaques grenyudes. I, enmig de tot, bons amics compartint un camí que mereix sobradament ser recorregut, un parell de cims als qui la minsa altitud no els fa justícia, haggis per sopar i un poc de whisky al final de cada etapa, quan hi havia un pub a mà, per allò de no desentonar. Escòcia, ja m'ho havien advertit, mai no decep; i no és pot dir que les meues expectatives foren baixes...





Entre tant de verd com he trepitjat aquests dies, només ha hagut una ombra, fosca i feixuga: anar seguint des de la distància l'avanç d'un foc que va començar a cremar quan vaig deixar el país, i que s'ha aferrissat amb una de les contrades que més m'estime. Encara no he pogut anar a recórrer la zona --m'he reincorporat hui a la faena-- ni tinc informació detallada del foc, la seua evolució o els seus efectes concrets sobre uns ecosistemes excepcionals; m'agafe, en tot cas i una volta més, a l'esperança segura del rebrot i a la voluntat ferma de fer tot el possible per facilitar-lo. I a l'agraïment, immens, a tota la gent que va aconseguir, amb el seu esforç, que el desastre no haja estat encara major.






2 comentaris:

  1. Oooh, Escòcia! Quines ganes de tornar-hi que tinc. Ja sabia jo que tornaries content (si no fos per l'incendi...). Aquests dies ens hem estat mirant si ens sortien els números per anar-hi a la tardor, però al final ha guanyat una altra opció. Però hi tornaré més aviat que tard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenies tota la raó, XeXu: el país, espectacular en tots els sentits, i les caminades, molt més que recomanables, especialment quan comencen a endinsar-se en els paisatges més pròpiament highlanders (o quan es tractava de fer algun cim, que també). Ja aniré contant alguna cosa, però pel moment, coincidisc --de nou-- amb tu: hi tornaré, segur, i no passarà molt de temps... Salut i moltes gràcies!

      Elimina