"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 5 d’agost del 2018

Segona part


Superada, diria que dignament, aquesta setmana d'entremig un poc peculiar, reprenc per un parell de setmanes el que em queda de les vacances d'aquest estiu viatger, convençut de contradir una vegada més --es compleix, per cert, alguna volta?-- la coneguda dita castellana sobre la bondat de les segones parts. L'expectativa, almenys, així ho apunta: encara amb la maleta nepalesa a mig desfer, comence a omplir la motxilla escocesa que hauré de traginar al llom, els pròxims dies, al llarg de la West Highland Way. Canvie doncs, de nou i per un temps, de paisatges, amb magnífiques referències sobre la ruta d'aquells que l'han caminada abans, i amb la sensació de que per fi compliré una (altra) assignatura pendent, perquè feia ja molts anys que Escòcia --i no sols pels seus paisatges-- formava part de la meua llista irrenunciable de desitjos.

M'esperen uns quants dies, doncs, caminant entre Glasgow i Fort William (o, si ho preferiu, entre GlaschuAn Gearasdan), amb fermes intencions de pujar, si tot va bé, el Beinn Nibheis, i fins i tot d'allargar-ho un poc més, si les etapes es presten que creiem que si, per conèixer un poc millor les Terres Altes fora ja del traçat estricte del camí. D'això de la motxilla al llom, de les famoses midges i de la meua rovellada pràctica en caminades llargues, ja m'hi preocuparé, si de cas, quan corresponga; pel moment, en tinc prou amb la perspectiva de trepitjar, amb bons amics, sendes tantes voltes imaginades entre prats, llacs i torberes (i, per què no dir-ho, espere que amb un poc més de frescoreta, que tampoc anirà malament). Ja vos contaré, segur. Però mentre, que seguiu tenint un bon estiu, i ens veiem aviat; o, com sembla que diuen per allà, chì mi a dh'aithghearr thu.




Hi ha qui, segurament amb tot el trellat del món, dedica molt de temps, abans de viatjar, a llegir i documentar-se sobre tot allò que tinga a veure amb la seua destinació. Jo, abans, també ho feia, fins a extrems --ho reconec-- un poc excessius; però ja fa alguns anys què, no sé molt bé perquè, vaig decidir limitar al mínim imprescindible --mínim variable, en tot cas, segons les circumstàncies de cada cas i cada lloc-- la recerca d'informació prèvia a qualsevol viatge. En canvi, després de tornar, encara amb els records ben vius, solc dedicar molt de temps a buscar informació, a llegir i a pensar sobre allò que he vist i he sentit, i fins i tot a deixar-ho escrit, encara que només siga per recordar-m'ho d'ací un temps, ves també a saber perquè (o per a què). Ho estic fent amb el Nepal, on espere tornar --les muntanyes, ja sabeu-- més prompte que tard, i ho faré també amb Escòcia, amb tota probabilitat. I amb tota probabilitat, alguna cosa del que llisc, i del que pense, acabarà també ací; aquesta volta, almenys, no ho tindré difícil per posar-li música...






4 comentaris:

  1. Quina passada!! Em sembla una ruta genial, segur que la gaudiràs moltíssim. Vaig estar per allà fa uns anys i és especial. De fet, tinc intenció de tornar-hi aviat, considerava potser aquesta tardor, en funció dels preus. Això sí, jo la faria en cotxe... Escòcia em porta records especials, hi tenia uns amics que hi vivien i anàvem cada any a Edimburg a visitar-los, però només un cop vam voltar per les Higlands. Quines ganes de tornar-hi! Espero que et vagi genial!

    ResponElimina
  2. carai quins paisatges i paratges ....molt bones rutes per a fruir la natura

    ResponElimina
  3. Fantàstic! Jo vaig pujar per primera volta a Juliol i vaig fer una ruta (això sí, ben comoda, amb bus i previ pagament) des d'Edimburg fins al Loch Ness... Escòcia enamora fins a punts profunds i per moltes raons :)
    Passa-ho rebé!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies als tres! Amb la motxilla acabada de desfer, amb el cap ple de les sensacions que m'he dut d'aquelles terres (i amb els peus encara un poc espatllats, no ho negaré), he de dir que teniu tota la raó: Escòcia és especial. I si, jo també he de tornar-hi, segur... Salut i moltes gràcies!

    ResponElimina