"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 11 de gener de 2019

Paraula d'arbre



"Aquest home que acompanya al viatger està entre els seixanta i els setanta anys. Treballa ací des de xic, i el plàtan que ara està donant ombra a ambdós el va plantar ell. "Molts anys fa?", pregunta el viatger. "Quaranta". Demà morirà l'home. El plàtan està jove encara: si no l'agafa la pesta, o li cau un llamp, té per a cent anys. Caram, que n'és de resistent, la vida. "Quan jo mori, ací queda aquest", diu l'home. El plàtan ho sent, però es fa el distret. Davant d'estranys, no parla, és un principi que tots els arbres segueixen; però quan s'allunye el viatger, segur que diu: "No vull que moris, pare". I si li pregunten al viatger com ho sap, respondrà que és un especialista en xerrades amb els arbres".

José Saramago, "Viatge a Portugal"



Hivern al pati. Quatre arbres diferents, quatre formes d'afrontar-lo, quatre converses distintes. Fins i tot quan no hi ha estranys, no són, els meus arbres, especialment xerraires, però saben escoltar com pocs. Que n'és de resistent, la vida...









4 comentaris:

  1. Que bonic, aquests text de Saramago. N,he llegit uns quants, bastants de Saramago, però aquest no l'he llegit. L'hauré de buscar.

    Tens uns arbres molt bonics, que si saben escoltar com pocs, ja fan molta feina, al menys tota aquells que m olta gent no fa, ja que cada cop escoltem menys.

    Ens hauràs de convidat a llimonada a tots, sinó no sabràs què fer de tantes llimones! 😋

    ResponElimina
  2. Quina sort tenir aquest espai pels arbres... jo en un parell de metres quadrats de la galeria tinc 7 arbrets que pugnen per sobreviure...

    ResponElimina
  3. Els arbres són testimonis silenciosos de molts episodis i en molts casos terapeutes que actúen de franc. Un luxe poder tenir aquests que ens presentes a casa!

    ResponElimina
  4. És repetitiu tornar a dir el que ja s'hi ha dit. Però és que és un text preciós, aquest de Saramago, i per què no tornar a dir-ho, per tant?: que bonic! Els teus arbres, si saben escoltar, són arbres savis. I se'ls veu en la cara que són arbres agraïts amb la vida. Hi veig una llimera, un lledoner...; un om també? (no pot ser!). Quins són els dos que em falten?

    Soc a temps encara de desitjar-te un any 2019 propici i amable?

    Una abraçada!

    ResponElimina