Doncs mira, m'ha tornat a passar. I no serà perquè no hi vaig pensant de tant en tant al llarg de l'any, i em faig llavors propòsit ferm d'estar aquesta volta una mica més pendent. Però torna a arribar el vint-i-quatre de gener, que és el dia que fa anys la línia, i per una cosa o altra se me'n torna a anar el sant al cel i quan vinc a caure en el compte ja he fet tard; enguany, de llarg, que amb un escaig com aquest no puc ni recórrer a l'acostumada dita de que fins els huit dies val. El cas és que, malgrat tot, sempre em sap mal no aprofitar l'avinentesa per deixar escrita alguna cosa sobre tot açò d'un nou aniversari, i més encara aquesta volta perquè, sense ser pròpiament un nombre redó, el quinze no deixa de tindre també la seua gràcia. I al remat, i si fora per les dites, sempre es pot adduir que val més tard que mai... Gràcies, com sempre i de tot cor, per haver compartit camí tots aquests anys, i a veure si l'any que ve estic una mica més al cas, encara que vistos els antecedents no gosaria prometre res...
L'únic avantatge de fer tard és que hui puc tirar ma, per il·lustrar-ho, de la sempre estimable floració dels ametlers, que a poc a poc va agafant embranzida; la d'aquests, caminant per una preciosa i hivernal Valleta d'Agres, on he començat també a complir el propòsit de moure un poc les cames després d'aquestes setmanes d'inactivitat "calculada". Poc a poquet l'hivern...
Per molts anys a la Línia i per molts posts més!
ResponEliminaEntenc que no hi pensis, perquè a mi em passa igual. Durant molts anys hi vaig pensar cada 13 de maig, i en feia unpost, però ara ja en fa uns quants que no hi penso. A veure si aquests maig proper soc capaç de pensar-hi a temps.
Amb aquestes fotos tan boniques d'hivern i d'ametllers, no hi fa res els dies que hagin passat, si totes les celebracions tenen vuitada, també poden tenir mesada...
Abraçades, Pep!
Moltes gràcies, Carme! A mi la data em ve al cap de tant en tant al llarg de l’any, però quasi sempre em passa que, quan finalment s’acosta el moment, o bé estic capficat en altres coses o simplement em despiste... Que tampoc és que passe res per no enrecordar-se (almenys amb aquest; per sort, amb altres aniversaris no em falla tant la memòria 😉), però reconec que fa il·lusió mirar enrere i veure com van sumant-se els anys... I també ho pense cada any que passa: mai haguera imaginat, quan vaig començar amb el blog, que arribaria a durar tant, i si és així és en gran part gràcies a vosaltres. Veurem a l’any que ve, però pel moment ací seguim, reivindicant més que mai que els blogs –pausats, prudents i reflexius— també tenen espai a unes xarxes en les què sembla que per fer-se veure cal ser el més fugaç, banal i esbojarrat possible. Una abraçada, i segur que aquest 13 de maig farem també celebració 😊
Elimina¡Què macos els ametllers florits!
ResponEliminaQuinze anys són tota una fita, per això s'han de celebrar com cal, encara que sigui en retard.
Felicitats i per molt més!
Aferradetes, Pep.
Potser són imaginacions meues, Paula, però em fa l’efecte que enguany la floració dels ametlers a aquestes terres està sent, malgrat que anem justets amb la sequera, més animada que altres anys, i el paisatge fa goig de veure pertot arreu. Tan de bo que no perdem mai la sensibilitat per a gaudir-lo (i, si això, per fer també una ma als llauradors que en tenen cura i que viuen, o haurien de poder fer-ho, d’allò que per a massa gent només és una imatge bonica).
EliminaQuinze anys ja i sembla que va ser ahir, com se sol dir 😉 Veurem que ens espera per davant, però parar-se un moment a veure tot el que s’ha caminat per arribar fins ací --i fer-ho en la bona companyia de qui comparteix trajecte; em sent per això molt afortunat--- tampoc no està gens malament. Salut, una abraçada i moltes gràcies!