Estan traent-ne en més d'una serra de la rodalia, però pel moment els esclata-sangs i jo no hem pogut posar-nos d'acord per trobar-nos en el lloc adequat i en el moment oportú. Per sort, i com ja he dit altres vegades, amb poc ens conformem, i unes quantes morenes i alguna mocosa van salvar, per pèls, el gris i ventós matí boletaire de diumenge. Això, i el regal imprevist d'aquesta vista del Montgó --una més-- emmarcat pels perfils de les Illes: albirar Eivissa des de les serralades de les Marines no és gens estrany, però veure també el contorn de la Tramuntana mallorquina retallant-se contra el cel, sense ser excepcional, requereix unes condicions de visibilitat molt menys habituals. I el cas és que, després de tot el matí amb el cap acatxat remirant soques i deixant anar els pensaments (un poc foscos darrerament), si m'encante ni me n'adone. Sort que, encara que fóra per un moment, vaig encertar a alçar la vista de terra --i de la foscor-- per mirar lluny, més lluny d'aquí...
Precisament, des
de Mallorca em va arribar, fa uns dies, una d’aquelles petites alegries que donen
color a una realitat sovint massa grisa: Juan Bibiloni, autor del blog Sagnant en Verd (de
referència per als amants de la natura i el món vegetal), ha tingut la gentilesa
d’incloure la Línia de Wallace en la seua proposta de Versatile Blogger Awards.
No cal dir que, com a seguidor habitual dels seus blogs (en castellà i en
català), m’ha fet molta il·lusió aquesta menció: les entrades de Juan conjuguen
de forma magistral la passió per la natura i el rigor científic, i posen de
manifest no solament la seua capacitat de divulgació –sovint, temes i conceptes
difícils d’entendre per a no iniciats són tractats en els seus textos amb una
senzillesa admirable-- sinó també tot l’encís que amaguen les plantes i els
ambients en què viuen.
Diuen les normes
dels premis que em tocaria dir alguna cosa sobre el meu propi blog, i proposar
també quinze blogs amics als què distingir amb aquesta menció; però m’haureu de
permetre que deixe pendent una feina i l’altra: quant a la primera, perquè quasi tot
el que podria dir ja forma part d’allò que, amb més il·lusió que traça, vaig
deixant escrit en aquestes planes entrada rere entrada. I pel que fa a la
segona, perquè m’estime més remetre-vos
a la llista que apareix ací a la dreta, i a la que cada setmana van
incorporant-se noves propostes que, per alguna raó, em sorprenen, m’interessen
o m’emocionen. En tot cas, moltíssimes gràcies, Juan!
