"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 4 de febrer del 2012

4.02.2012

Si no s'haguera agafat vacances, hui l'Ovidi faria setanta anys. O, per dir-ho millor dit: l'Ovidi, que fa vacances, compleix hui setanta anys, i això sempre és cosa de celebrar. Per molts anys, Ovidi!




Al pas deixaré
tota la sang meua.
Al pas vull deixar
amor i cap pena.
Pensant de tornar
i trobar tothora
que m'he de quedar
ple de temps, sense hora.


10 comentaris:

  1. Que bonic! I quin patrimoni imprescindible, el de la memòria col·lectiva! Gràcies novament, Pep, per deixar-te sentir sempre en el moment precís. Que el fred i la neu siguen el preàmbul de molts dies lluminosos, i que l'aire se'ns carregue d'energies netes.

    ResponElimina
  2. Era un home honest bo , valent i poeta i cantant! no hem d'oblidar mai homes com ell!

    ResponElimina
  3. Per molts anys continuaràs vivint en nosaltres si nosaltres volem.

    ResponElimina
  4. L’Ovidi sempre present, encara tant actual. Sempre le recordarem.
    Havia anat a diversos recitals de l’Ovidi, però n’hi ha un que el recordo especialment. Ja fa molts anys, potser el 1975 o el 1976, no recordo si era al teatre Romea o al Poliorama de Barcelona, l’Ovidi dient a Salvat-Papasseit, que em va fer esborronar i emocionar molt i que encara em passa ara quan hi penso.

    ResponElimina
  5. L'Ovidi, amb les seues lletres tan boniques, amb les reivindicacions que no hauriem d'oblidar mai... Si s'alçara de nou tornaria a gafar vacances!!
    Gràcies Russell, per posar en 'festiu' el dia del seu aniversari :)

    ResponElimina
  6. Per molts anys, Ovidi! Malgrat no vulguis tornar de les teves vacances nosaltres et seguim recordant i escoltant.

    ResponElimina
  7. Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris... Jo també crec que l'Ovidi va ser, sobretot, un home honest i coherent, que tractava de fer la seua faena el millor possible, però que mai va renunciar a les seues idees ni a dir el que pensava "sense cap covardia" tot i conéixer el preu que pagava. I no cal dir que, en aquests temps que corren, recordar-lo (i escoltar-lo: ja he dit alguna altra vegada que espanta un poc l'actualitat de moltes de les seues lletres) es més necessari que mai. Salut!

    ResponElimina