Si no s'haguera agafat vacances, hui l'Ovidi faria setanta anys. O, per dir-ho millor dit: l'Ovidi, que fa vacances, compleix hui setanta anys, i això sempre és cosa de celebrar. Per molts anys, Ovidi!
Al pas deixaré
tota la sang meua.
Al pas vull deixar
amor i cap pena.
Pensant de tornar
i trobar tothora
que m'he de quedar
ple de temps, sense hora.
tota la sang meua.
Al pas vull deixar
amor i cap pena.
Pensant de tornar
i trobar tothora
que m'he de quedar
ple de temps, sense hora.
Que bonic! I quin patrimoni imprescindible, el de la memòria col·lectiva! Gràcies novament, Pep, per deixar-te sentir sempre en el moment precís. Que el fred i la neu siguen el preàmbul de molts dies lluminosos, i que l'aire se'ns carregue d'energies netes.
ResponEliminaEra un home honest bo , valent i poeta i cantant! no hem d'oblidar mai homes com ell!
ResponEliminaCal recordar-lo, gràcies!
ResponEliminaEra...és una persona honesta
ResponEliminaPer molts anys continuaràs vivint en nosaltres si nosaltres volem.
ResponEliminaL’Ovidi sempre present, encara tant actual. Sempre le recordarem.
ResponEliminaHavia anat a diversos recitals de l’Ovidi, però n’hi ha un que el recordo especialment. Ja fa molts anys, potser el 1975 o el 1976, no recordo si era al teatre Romea o al Poliorama de Barcelona, l’Ovidi dient a Salvat-Papasseit, que em va fer esborronar i emocionar molt i que encara em passa ara quan hi penso.
L'Ovidi, amb les seues lletres tan boniques, amb les reivindicacions que no hauriem d'oblidar mai... Si s'alçara de nou tornaria a gafar vacances!!
ResponEliminaGràcies Russell, per posar en 'festiu' el dia del seu aniversari :)
Per molts anys!
ResponEliminaPer molts anys, Ovidi! Malgrat no vulguis tornar de les teves vacances nosaltres et seguim recordant i escoltant.
ResponEliminaGràcies a totes i a tots pels vostres comentaris... Jo també crec que l'Ovidi va ser, sobretot, un home honest i coherent, que tractava de fer la seua faena el millor possible, però que mai va renunciar a les seues idees ni a dir el que pensava "sense cap covardia" tot i conéixer el preu que pagava. I no cal dir que, en aquests temps que corren, recordar-lo (i escoltar-lo: ja he dit alguna altra vegada que espanta un poc l'actualitat de moltes de les seues lletres) es més necessari que mai. Salut!
ResponElimina