"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 10 de febrer de 2012

Domar futurs

És difícil no pensar-ho: vist des de l'avui, el demà espanta. Els desànims, les perplexitats i les indignacions del present projecten una ombra massa fosca sobre el futur com per no imaginar-lo inhòspit i amenaçador --i, el que es pitjor, com a simplement indefugible. Realment, des d'aquest ara i en aquest ací, i més enllà de desitjos genèrics i proclames més o menys benintencionades, costa trobar algun signe que moga a l'optimisme en l'esdevenidor: la temptació de deixar de lluitar, de fondre's amb el llit i escoltar la pluja és, de vegades, pràcticament irresistible. No seré jo qui qüestione aquesta opció, ni voldria caure tampoc en buits al·legats sobre la necessitat de no resignar-se, siga el que siga el què això signifique. Però encara crec, emparat en l'etimologia, que pre-ocupar-se pel demà només pot significar ocupar-se de l'avui; i que no hi ha cap altra tècnica realment eficaç per a la doma --i monta-- del futur, que amansir i sotmetre prèviament el present. Perquè futur i incert no deixen de ser, si bé es mira, termes profundament redundants. Per sort, diria jo.







Ho he dit, darrerament, més d'una vegada: vull creure que una manera de no deixar que ens roben també el present --i per tant, i d'alguna forma, d'anar guanyant el futur-- és tractar de viure cada dia tan intensament com les circumstàncies ho permeten. No sempre és fàcil, però convé intentar-ho. Pel moment, a mi m'espera un cap de setmana muntanyer: dissabte, piolet en mà a buscar la neu en La Sagra; diumenge, amb la Flama de la Llengua a Montcabrer, on recordarem també a l'Ovidi... Probablement, dilluns no seré persona; però el que va davant, va davant, i ja vos contaré. Bon cap de setmana! 

6 comentaris:

  1. sí, el que va davant va davant...
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Veritablement en èpoques com aquesta no sabem ben bé què fer, tot és foscúria.
    Aprofitar l'instant, sempre. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Cert, cert cert... Visquem el present per no deixar pedre el futur
    He vsit el vídeo i he viatjat pels indrets d'Alcoi, d'Agres, potser d'algun racó de Catalunya o de les muntanyes de l'interior d'Alacant, he recordat la bucòlica Anglaterra... I m'he emocionat del verd viu, tan bonic, ací que tot és blanc nevat -torna a nevar a Riga :)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, penco,novesflors i Cinderella. Realment, crec que hi ha raons per a témer un futur que no sembla massa amable; però no solament convé recordar que aquest futur és simplement impredecible (per a bé i per a mal), sinó també que si hi ha alguna cosa que puga canviar-lo, és el que es faça ara mateix. I conste que quasi sempre que ho dic, ho faig per recordar-m'ho a mi mateix.

    (Ja veus, Ciderella, ací estem uns quants suspirant per una miqueta de neu per xafar, i tu --i mitja Europa-- esperant que marxe el blanc... Ara, crec que a mi em passaria el mateix: el millor, un poc de tot, i ben repartit)

    ResponElimina
  5. Tens raó!, convé intentar-ho!, com bé dius..., inventar-ho, si cal..., reinventar-nos, perquè no s'imposi el pessimisme.

    ResponElimina
  6. Si més no, Audrey, per tractar d'impedir que el pessimisme ens derrote definitivament, encara que siga inevitable que alguna batalla caiga del seu costat... Seguisc aferrant-me a la idea que, ara més que mai, ens hem de recolzar en les petites coses amables, immediates i quotidianes, per tal de continuar avant: com tu dius, per seguir reinventant-nos... Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...