"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 20 de febrer de 2012

De (més) manars i (més) garrotades

Ho escrivia fa només tres dies: "Hi convindreu, sobretot si heu tingut oportunitat de conéixer-ho de primera mà, què la distància existent entre una merda de democràcia (per molt merda que siga) i una dictadura feixista és, simplement i malgrat tot, astronòmica". Seguisc pensant-ho, tot i que només siga perquè, fins i tot en aquesta merda de democràcia, encara confie que ningú no irromprà a mitja nit en ma casa perquè no li agrada el que pense o escric. Però reconec que ara mateix, mentre vaig seguint --el twitter treu fum-- el que està tornant a passar pels carrers del centre de València, mentre escolte estupefacte a policies democràtics que qualifiquen com a "enemigos" als estudiants, mentre tracte de reprimir la nàusea que em provoca el discurs d'uns altres demòcrates (les repugnants i consabudes consignes de les "provocaciones de los antisistema" i "los que no aceptan el resultado de las urnas"), no tinc més remei que concloure que, en la pràctica, la distància que ens separa d'una dictadura no és tan astronòmica com m'agradaria que fóra. I que caldrà seguir actuant en conseqüència.


Imatge de Vilaweb

Temps vindran de fer valoracions reflexives i assenyades, d'exigir dimissions (i eleccions anticipades), de plantejar accions per tractar d'aconseguir que la flama que ha nascut --massa tènue, massa feble encara-- acabe encenent una vertadera Primavera Valenciana que incorpore, en el seu nucli, la reivindicació nacional: és aquesta qüestió, i no cap altra, la que més alenta (i inquieta) els elements feixistes enquistats en el sistema. Ara, és hora d'indignar-se, de sortir al carrer, d'assenyalar sense gens de por i amb tota la ràbia als corruptes i els incompetents que ens han portat fins ací, als seus còmplices i a tots els que els justifiquen; i també, i especialment, als que han promogut o han tolerat que apallissen adolescents que podrien ser els nostres fills. Però, sobretot, és temps d'agrair als i les estudiants del Lluís Vives que, amb el seu gest i la seua valentia, hagen aconseguit despertar-nos. O començar a fer-ho.






Dimarts 21, a la vesprada: acabat de tornar d'un carrer de Colom totalment ocupat per la gent des de la Porta de la Mar fins més enllà de la delegació del govern espanyol; moltes persones --joves, la majoria, però no exclusivament-- manifestant-se pacíficament contra els abusos i la indignitat, que m'han fet sentir orgullós d'aquest País. Pel moment, tret dels municipals desviant el trànsit, poca polícia s'ha deixat veure; veurem d'ací una estona.


Imatge de Vilaweb

8 comentaris:

  1. Perquè la democràcia arribe a semblar-se algun dia a la seua pròpia definició cal molta educació, molta qualitat en l'educació. Mentrestant, en la democràcia elitista dels amants dels dogmes, uns pocs gaudiran en el país de les gominoles i les piruletes i els altres, o bé plorarem amagats a casa, o bé sortirem al carrer. I a vore què passa.

    ResponElimina
  2. Des d'aquí, la meva vella Catalunya del nord, us sento a prop i us faig companyioa!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  3. Hi ha qui li té més por a la por que no pas al sistema. Estos alumnes, detinguts o no, tenen TOTA la meua admiració. Des d'aci només faig q preguntar-me què passarà desprès, com Loles

    Molts ànims cap allà

    ResponElimina
  4. M'hi sento molt aprop encara que amb distància geogràfica...prou manars i prou garrotades!

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, Loles: la democràcia és molt més del que ens han volgut fer creure, i faran falta generacions --i, com tu dius, molta educació-- per que realment s'hi semble. Supose que és per això que tenen la vista posada en l'ensenyament públic... però sort, també, que en sou molts que sortiu (i sortireu) al carrer ;)

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, zel! Encara que ens vulguen fer veure el contrari, també en aquesta lluita estem units perquè és contra els mateixos que lluitem, i només així tindrem alguna oportunitat de reïxir. Salut i endavant!

    ResponElimina
  7. És cert, Cinderella: una de les lliçons que potser podriem treure de la revolta del Lluís Vives és que ha estat suficient una pretita transgressió --tallar el trànsit uns minuts-- per treure la vertadera cara del "sistema"... Probablement hi ha coses que es poden canviar des de dins, però ha de ser sense por d'acabar sortint-se'n. Una abraçada! (i ja veurem com va avançant la cosa...)

    ResponElimina
  8. A aquests efectes la distància geogràfica és irrellevant, Elfreelang ;) Ací i arreu, prou manars i prou garrotades. Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...