"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 8 de febrer del 2012

Lapsus linguae

És ben sabut que bellesa i crueltat s'avenen sovint, i totes dues havien assolit, en aquella Bruixa, extrems igualment excepcionals. Segons la legenda, transmesa de boca en boca des de temps immemorials, cap mortal podia resistir-se a l'influx del seu cos perfecte, màgicament modelat a còpia de conjurs i pocions, i font --contaven-- de plaers indescriptibles. Moguts per aquesta promesa, homes bells i valerosos de tot el Regne mamprenien l'àrdua travessia que els portaria, si no deixaven la vida pel camí, fins el llit de la malvada i voluptuosa dama. També sabien, però, que el major risc que haurien d'afrontar en aquesta empresa era la pròpia Bruixa, amant àvida i exigent que no perdonava la incompetència, la premura o la ineptitud. El càstig, per al pobre desafortunat que no estiguera a l'altura de les circumstàncies, era tan cruel com inapel·lable: quedar convertit per sempre més en un miserable gripau. Tal i com estava passant-li, a ell, ara mateix.

Estava sent transformant en un amfibi, i no sabia ben bé perquè. És cert que, com a amant, no havia estat la seua millor nit; però a canvi, havia estat realment brillant recitant poemes, proposant converses i explicant tota classe d'històries i rondalles a la Bruixa. I ella, incomprensiblement, s'havia anat indignant cada volta més fins que, amb els ulls plens de fúria, va llançar-li la terrible maledicció... Va ser llavors, just abans que es consumara per a sempre la infausta metamorfosi, que en un últim i fugaç rampell de lucidesa va comprendre que l'enigmàtica advertència de la qual també parlava la legenda ("i, si tota la resta fallara, busca en la llengua recer i salvació") no es referia exactament a l'idioma.


Imatge de la xarxa

7 comentaris:

  1. he, he, he... molt bo el conte i la llegenda.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carme! Curiosament, la idea va sorgir mentre esperava, amb la boca oberta, que la dentista fera la seua faena... Supose que el cervell humà té mecanismes de defensa bastant peculiars; o alguns cervells, si més no... Salut!

    ResponElimina
  3. Hehe, i és que la llengua ens pot proporcionar molts plaers!

    I llegint la teva resposta al comentari de la Carme encara trobo aquest conte/llegenda més divertit!

    ResponElimina
  4. En quina part del cervell deu dormir tal inspiració per a despertar-se en la consulta del dentisa? Bonic resultat

    ResponElimina
  5. Molt bo el relat!! I la cançó de la Gossa sorda no la coneixia! Amb una visita dos alegries. Salut!

    ResponElimina
  6. He,he,he, no està malament acudir al dentista, si els resultats són tan literaris...

    ResponElimina
  7. Ja veus, porquet, quines associacions d'idees sorgeixen de vegades... Fa anys, una revista satírica valenciana ("El pardalot engabiat", trobe que es deia) treia un gran rendiment a la frase "la llengua la fa el poble i cal acostar-la al poble".

    Que no serà l'anestèsia, Cinderella? M'hi fixaré a veure si és això... Gràcies!

    Gràcies, Sell*lles! Em sembla que, vistos el temps, la cançó es quedarà ahi una temporada... Salut!

    Tan de bo fóra així, novesflors... Amb les visites que em queden encara per davant, crec que donaria per escriure una novel·la ;)

    ResponElimina