"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 27 de març del 2012

Esquirols



Fins fa uns pocs anys, no constava la seua presència en cap de les muntanyes de la rodalia alcoiana. A hores d'ara, i sense que haja estat possible determinar encara la seua procedència (hi ha en marxa estudis per a confirmar l'adscripció d'aquestes poblacions a alguna de les diferents subespècies ibèriques), els esquirols han esdevingut una espècie abundantíssima que sovinteja en boscos i pinedes de moltes comarques del sud valencià. Hi ha, fins i tot, qui parla de l'actual prol·liferació d'aquests rosegadors a les serralades de l'Alcoià i el Comtat com una autèntica plaga, tot i que probablement --i si s'exceptua, potser, algun cas puntual i molt localitzat-- siga un poc exagerat qualificar aquesta situació com a tal. És d'esperar que, més prompte que tard, la població tendisca a estabilitzar-se: els rosegadors són un grup especialment propens a les fluctuacions poblacionals, de vegades dràstiques, en funció de factors com les condicions climàtiques, les malalties o la disponibilitat d'aliment. A més, les equacions de Lotka-Volterra començaran aviat a exercir la seua influència compensadora, i a l'elevada densitat actual d'esquirols seguirà presumiblement un increment d'efectius dels seus predadors naturals (àguiles de panxa blanca, astors, ginetes o fagines, entre ells) que tendirà a restablir una situació d'equilibri dinàmic entre les poblacions d'uns i d'altres.




Pel moment, però, els esquirols aprofiten aquests temps d'opulència, i es mostren ufans i confiats mentre es dediquen a consumir la inesgotable provisió de pinyons que es troba a la seua disposició. Aquest mateix exemplar es va deixar fotografiar el cap de setmana passat en la serra Mariola. El més curiós del cas és que, en trobar-me amb ell baixant des del Mas de Llopis, anava jo pensant en la vaga general de dijous pròxim; i, tot plegat, em va semblar una analogia un poc inquietant i fins i tot vagament premonitòria. Per cert: amb tot el respecte per a qui pense la contrària, amb les mateixes prevencions que ara fa dihuit mesos, però també per les mateixes raons (corregides i augmentades, en aquesta ocasió), jo faré vaga. I tan de bo que, en aquest assumpte en què ens juguem tant, no hi haja lloc per a cap analogia més: els esquirols, al bosc. I només en la densitat que pertoca.



14 comentaris:

  1. Crec que l'únic predador realment efectiu pels esquirols humans és l'educació. L'educació formativa i l'educació en valors, tals com la solidaritat, la justícia, la democràcia i la llibertat.
    Encara que si aquesta educació es donara, no caldria fer cap vaga ja que o bé no ens governaria qui ho fa, o bé qui ens governara no s'atreviria a comportar-se de forma despòtica.

    ResponElimina
  2. Vagament premonitori. Sí, això em tem. Molt lluny en el record aquella vaga en el vuitantaipico, que van tancar botigues i tot. Ara no m'ho imagine. Potser arribarà el temps on s'equilibrarà la població d'esquirols i no patirem aquesta falaç sobreabundància de raons per no fer una vaga...

    ResponElimina
  3. Ui en llegir esquirols en lloc dels animalons de seguida he pensat en el dijous...jo també faré vaga....i aquest cop almenys la meitat del professorat de l'institut on treballo!!!

    ResponElimina
  4. Aquest estiu la Mariola, n'estava plena, d'esquirols, tot ufans i orgullosos, sense por. Esperem que els predadors no els permeten la tranquil·litat el dia 29. Tots i totes a la vaga!

    ResponElimina
  5. Doncs jo els trobo a faltar, aquí, a la serra de Collcerola, n'hi havia més fa 20 anys que no pas ara. Ara hi ha massa gats, em penso...

    ResponElimina
  6. Bonica foto.

    A la Serra Calderona també n'he vists molts últimament.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord, Muntaner. Crec que no és casual que l'educació siga precisament un dels seus objectius prioritaris. El procés de desballestament de drets socials i democràtics --les "reformes estructurals imprescindibles per a modernitzar-nos", crec que en diuen ells-- exigeix una societat dòcil, ignorant i atemorida, i de vegades fa l'efecte que ho estan aconseguint. Almenys, tractarem que no ho tinguen massa fàcil... Salut i endavant!

    ResponElimina
  8. Loles, potser és --com tu dius-- per comparació amb altres temps, però sempre em fa l'efecte que aquestes vagues no tindran el suport que caldria... Reconec que jo mateix tinc sempre molts dubtes abans de decidir-me, però en aquest cas no hi ha cap altra opció davant la magnitud de l'agressió. I, si més no, que divendres no ens conten del costat dels d'Esperanza, Gallardon i Cospedal...

    ResponElimina
  9. Els passa com a les gavines, Elfreelang, que sense deure-se'n res ja veus quina fama tenen els pobres animalets ;)

    També a la meua faena es veu un poc més de moviment que les últimes vegades; tan de bo es confirme i tinga el seguiment que caldria. I, passe el que passe demà, divendres a seguir lluitant... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  10. Estan crescuts, Enric; talment com si hagueren tret majoria absoluta a les eleccions del bosc ;) Però demà, esquirols només a les pinedes: tots els demés, a la vaga. Salut i endavant!

    ResponElimina
  11. Carme, és molt probable que els gats hi tinguen a veure, sobretot en les zones més properes a cases o nuclis habitats. Tot i això, les seues poblacions oscil·len molt en relativament poc temps, i és probable que a banda de la predació hi influisquen altres factors com l'aïllament o fins i tot la competència per l'aliment. En tot cas, reconec que em semblen uns animalets preciosos i que m'agrada molt trobar-los ara per la meua terra...

    ResponElimina
  12. Gràcies, Jp! Crec que el primer esquirol que vaig veure en llibertat va ser precisament a la Calderona --a prop de Serra-- quan vaig anar a estudiar a València, i em va deixar al·lucinat... I no fa molt, a la Font de Quart, ens féren passar també una bona estoneta.

    ResponElimina
  13. Cadascú al nínxol ecològic que li pertoqui, i esperem que el nínxol no sigui premonitori...

    Malgrat tot sembla que caminem cap a una catàstrofe malthusiana.

    ResponElimina
  14. Ja veus, porquet: com és habitual, cadascú va interpretar el nínxol com més li convenia... En tot cas, la meua impressió directa --limitada al meu entorn més immediat-- era que no hi havia tants (esquirols) com altres vegades. Però a hores d'ara, quan sembla que la vaga va passar fa segles i vistes les últimes novetats, pressupostos inclosos, et done --una vegada més-- la raó: si la cosa no canvia molt, la catàstrofe sembla difícil d'evitar... Salut, gràcies i endavant!

    ResponElimina