"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 9 de maig de 2012

aPARAULA'm: samaruc


Imatge de la Viquipèdia
Diuen els entesos que la seua etimologia és incerta, tot i que el mot germà samaruga –que és com anomenen en alguns llocs a les sangoneres— sembla tindre un origen més clar. Sempre m’ha agradat, en tot cas, la seua sonoritat, en la que em sembla trobar vagues ressonàncies àrabs o, fins i tot, preromanes. Però és, sobretot, per l’animal que designa: un petit peix endèmic, conegut pels biòlegs --què hi farem, si Valenciennes ho va decidir així-- com a Valencia hispanica. El samaruc té un valor científic excepcional: representa una autèntica relíquia biogeogràfica, pràcticament exclusiva a hores d’ara de les marjals del litoral valencià i d’unes poques localitats del sud del Principat, i és un dels dos únics representants del gènere Valencia, l’altra espècie del qual viu en els rierols i marjals d’Albània i Grècia.

Críticament amenaçat per la destrucció dels seus hàbitats, el samaruc fa temps que ha esdevingut un dels símbols de la lluita per la conservació al País Valencià. Sobre la qual cosa, per cert, potser també caldria fer alguna reflexió: hi ha qui té, com a emblema, grans felins, óssos panda o àguiles majestuoses; però a nosaltres ja ens va bé amb aquesta petita, modesta, quasi desconeguda joia de séquia i aiguamoll…




En el blog de Víctor Pàmies, animador incansable de la catosfera i promotor --una vegada més-- d'aquest event, podeu trobar un llistat totes les paraules apadrinades i pegar una volteta pels blogs que hi participen.



14 comentaris:

  1. Per diversos motius, m'han agradat molt, paraula i homenatge.

    ResponElimina
  2. Sempre m'ha agradat com sona... Samaruc... SAMARUC! Sa...ma...ruc! :) A Algemesí tenim un espai de protecció per a aquest animaló: La Llacuna del Samaruc!

    ResponElimina
  3. L'havia sentida dir però no sabia què era, no m'imaginava que fos un peix. Apadrinem i aprenem.

    ResponElimina
  4. Un homenatge i un apadrinament preciós. Desconeixia la paraula i l'animaló. Es nota que ets un crack en la nostra natura i un resistent sense descans.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquesta paraula feta homenatge.

    ResponElimina
  6. Jo sempre havia pensat que samaruc era l'home de vida fàcil. ;)

    ResponElimina
  7. No té res a veure amb l'entrada, però potser t’interesse aquest enllaç: http://ximocorts.blogspot.com/2012/05/liebster-blog-awards_09.html

    ResponElimina
  8. samaruc! no coneixia el mot ni el seu significat i encara menys la transcendència i el rerefons....
    ara que en sé una mica més et dic que visca el samaruc!

    ResponElimina
  9. Preciosa paraula en tots els aspectes.

    I les gambúsies... que de fora vengueren i de casa ens tragueren.

    ResponElimina
  10. Molt bona l'entrada, m'encanta la paraula, com sona i el seu significat. Estic completament d'acord, trobe que este animalet xicotet i amenaçat d'extinció representa molt bé al poble valencià. A més a més per als que vivim prop de l'Albufera de València té un significat molt especial. Enhorabona.

    ResponElimina
  11. Genial! l'havia escoltada, o llegida, no ho sé, perquè no m'és desconeguda, però no sabia a què es referia. I el peixet és repreciós! :)

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Jp!

    Jo també crec que sona realment bé, Lapislàtzuli. Per cert, fa temps que no em deixe caure per la Llacuna, així que caldrà posar remei. Benvinguda i moltes gràcies!

    Així és, novesflors. Jo no la coneixia fins que vaig anar a viure a València, però me'n vaig enamorar de seguida (i del peixet també)

    Gràcies, porquet ;) Resistint com els samarucs, esperant el moment de tornar a conquerir l'Albufera... i el que calga.

    Gràcies, montse! Realment, és així: homenatge a la paraula, i a allò que significa.

    Enric, això serà per la 'Samaruca' de "Canyas y barro", no? De fet, crec que en aquella sèrie va ser la primera volta que vaig sentir la paraula...

    Moltes gràcies, Ximo! M'ha fet molta il·lusió (i ja he posat alguna cosa, també). Salut!

    Visca el samaruc, Elfreelang. I no se'n parle més ;)

    Cert, imma: també les gambúsies han fet la seua per arraconar encara més aquests peixets i d'altres parents pròxims. I veurem com queda tot plegat...

    Moltes gràcies, David. A voltes, els que treballem en conservació al País Valencià trobem a faltar una "espècie bandera" --aquelles que resulten simpàtiques a la gent i faciliten la seua conscienciació-- un poc més "mediàtica"; però a canvi, el samaruc té un innegable valor simbòlic, pel seu caràcter endèmic, que ha resultat molt útil per crear un estat d'opinió favorable per a la seua conservació i, sobretot, dels seus hàbitats. Salut!

    Jo també ho crec, Clidice: molt petitets, però realment bonics. Gràcies!

    ResponElimina
  13. Ostres! arribo molt tard a aquest post, però més val tard que mai, gràcies a la teva barra lateral dels posts més visitats, l'he recuperat. Samaruc, m'encanta el mot! tens raó té una sonoritat que encisa, com misteriosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Carme, que sempre arribes a hora :) Tal i com dic, a mi sempre m'ha sonat a àrab, però sembla que aquest origen no està molt clar... En tot cas, sona molt bé: misteriós, com tu dius.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...