"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 24 de maig de 2012

Trencaclosques

Hi haurà qui pensarà el contrari, i no ha de ser poca gent si ens atenem a la freqüència i reiteració amb que s'evoca aquesta imatge. Però jo sóc del parer que les comparacions entre la vida i els puzzles deixen, en general, bastant a desitjar. Entenc la pertinència de la metàfora pel que tenen, de complicat, una i altres. Però si m'hagués de comparar la vida amb alguna cosa, sense sortir de l'àmbit genèric dels trencaclosques, m'inclinaria sense dubtar-ho per un tangram: només set senzilles formes geomètriques, fragments poligonals d'un quadrat primigeni amb les quals es poden compondre milers de figures sense cap altra pauta que la pròpia intuïció ni cap altra finalitat a priori que aconseguir una combinació satisfactòria.


Imatge de la xarxa

A aquestes alçades, em resultaria impossible entendre la vida --ni que fóra al·legòricament-- com una recerca pacient i obstinada per tractar de trobar, entre milers de peces minúscules, aquella que encaixa exactament i en el moment oportú en el buit que té predestinat. Ja no crec en bellíssimes imatges tessel·lades de les costes irlandeses o el Gran Canyó del Colorado que em servisquen, alhora, com a objectiu preestablert i com a guia en el procés. Com a molt aspire, mentre vaig vivint, a anar fent i desfent, amb les poques peces de què dispose, siluetes que recorden vagament un gat, un ocell, una casa o un genet. Figures que perden el seu sentit, si és que en tenien, només que una de les peces canvie lleument de posició; però que poden també reordenar-se fàcilment per crear una nova il·lusió o una perspectiva distinta. Si un sacseig o una ventada desfà la imatge, es pot intentar refer-la, però també pot buscar-se una nova combinació que s'adapte millor a un moment, un estat d'ànim, unes circumstàncies diferents.

I en això estem, de fet, ara com ara.



Imatge de la xarxa




8 comentaris:

  1. Doncs a mi m'ha agradat la metàfora amb el Tangram, veus? Molt!

    Si una petita peça canvia pot soritr uan forma totalment diferent. És clavat, és així mateix... i si en canvia més d'una, doncs el resultat encara pot canviar més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que volia dir, Carme: trobe molt més real --si més no en el meu cas-- la imatge del tangram que la d'aquells puzzles clàssics de mil peces petites que has d'anar posant amb perseverància per tal d'acabar completar una imatge ja predestinada.

      I quantes voltes, en moure's les peces (en el tangram i en la vida) acaben creant una forma totalment imprevista, de vegades per mal però moltes altres també per bé...

      Elimina
    2. Tens molta raó, i m'encanta que m'ho recordis ara mateix... sortirà una nova forma imprevista, per bé, però ni que sigui per mal... també diem que no hi ha mal que per bé no vingui (calcat del castellà, però ara no sé quin refrany hi ha equivalent).

      Elimina
    3. Molt millor que siga per bé, Carme.

      He vist que Víctor Pàmies recull el refrany tal com tu l'has posat (i dóna com a equivalent "es tanca una porta i se n'obre una altra")

      Elimina
  2. Em deixo anar, i miro com les peces em fan a mi. Pacient, però conscient, sempre a punt de rebel·lar-me, quan arribi el moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la imatge, Jordi: les peces que ens construeixen a nosaltres, i no a la inversa... Arribarà el moment de rebel·lar-nos?

      Elimina
  3. Tens raó, definitivament és un tangram. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que si, Clidice. Hui un gatet, demà un ballarí, i ves a saber què ens semblarà despús-demà...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...