"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 22 de juliol del 2013

A distància




Va rellegir una volta més la carta que acabava d'obrir. Després de pensar-ho una mica, va agafar la ploma i  un dels petits fulls perfumats, i va escriure: "16 de març de 1899. Estimat: jo porte el picardíes negre que t'agrada tant. Ara mateix vaig a ficar-me al llit. I tu, que dus posat? Vinga, descorda't el pantaló... Teua, Ernestina". Va doblegar amb cura el paper, el va ficar dins d'un sobre i el va deixar sobre la tauleta per enviar-lo al dematí. "Serà le dernier cri entre les parelles parisenques", va pensar mentre s'endormiscava, "però a mi, açò del sexe a distància no m'acaba de convèncer..."  



Per a la proposta de Carme, que no ens ha volgut deixar sense "Relats conjunts" aquest estiu. Per cert: hi ha un detall, al quadre de Ramon Casas, que indica clarament que la protagonista de la imatge té (o ha tingut) parella estable durant molt de temps. Endevineu quin?






12 comentaris:

  1. Respostes
    1. El paper dels pioners sempre és complicat, Jp, i per això cal retre'ls homenatge. Diuen que amb el telègraf eròtic la cosa va millorar una mica en velocitat de comunicació, però es veu que deixava bastant que desitjar quant a intimitat...

      Elimina
  2. Quina sort que ens ha tocat viure l'època d'internet... jo abans escrivia moltes cartes (no d'aquest tipus!) i la veritat és que ara tot és molt més còmode.

    Respecte a la pregunta, jo aposto perquè la noia dorm ven cap a un dels costats del llit, cosa a la que t'acostumes quan dorms amb algú una bona temporada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també era molt de carta de les de tota la vida, XeXu, i reconec que de vegades les trobe a faltar: abans de ficar el paper dins del sobre --i de posar aquest a la bústia-- m'ho pensava i repensava. No com ara amb el correu electrònic, que és molt més còmode però també --crec-- bastant més irreflxiu... En tot cas, estic d'acord: internet és una gran cosa, sense dubte.

      Bon observador ;) Jo també he pensat el mateix en veure-la a punt de caure pel costat quan té --sembla-- tot el llit per a ella...

      Elimina
  3. Aquest sexe a distància durarà molt, amb això hi surten guanyant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa l'efecte que durarà massa i tot, Sílvia. No sé, potser un terme mig... ;)

      Elimina
  4. Primer he pensat com en XeXu, que dorm molt a un costat i després he vist l'anell... si sumem les dues pistes... segur que ha tingut parella durant molt de temps.

    Gràcies per participar... jo estic d'acord amb ella, el sexe a distància no em convenç... :DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, en l'anell no m'hi havia fixat jo! Bona vista, Carme.

      Ja ho diu el bolero, que la distancia es el olvido ;)Gràcies a tu i una abraçada!

      Elimina
  5. Buf, el sexe a distància via correspondència demorada no té gaire sentit. Ben trobat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc li trobe el trellat, Loreto. I a més, si es perd la carta, veges com vas a correus a reclamar-la... Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Almenys deixen constància escrita de tots els pasos, Rafel. Bon material per als biògrafs ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina