"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 6 de novembre del 2013

La televisió com a símptoma


Aquesta vesprada, quan he arribat a casa, he posat Canal 9. I no ha estat fàcil, perquè després de tants anys sense fer-ho, no sabia ni quin canal havia de prémer. L'he trobat, al remat, i ara mateix, mentre escric açò, escolte de fons el programa especial que els treballadors de la cadena --els que han quedat; trobe a faltar molts amics i amigues que s'han deixat la pell pel camí i als què m'agradaria escoltar també-- està emetent aquesta vesprada, amb opinions de gent del carrer i moltes veus que, des de fa anys, han estat vetades en el que ha estat de tot menys un mitjà de comunicació objectiu, plural, en valencià i al servei dels valencians. He llegit reflexions, comunicats i opinions de tota mena sobre la decisió del govern del Partit Popular de tancar la cadena; compartisc la incomoditat --podria escriure perfectament 'el fàstic'-- de veure a segons quines persones, còmplices covards en el llarg trajecte que ens ha dut fins ací, arrogar-se ara un paper que sembla com a mínim impropi. No sé --i potser no vull saber-ho-- si m'estant deixant escoltar el que estic escoltant ara mateix, amb una estranya sensació d'irrealitat, perquè hi ha algú en el mateix PP molt interessat a aprofitar l'errada descomunal que ha comés Fabra en aquest tema per debilitar-lo encara més. El cas és que, per primera vegada des de fa molts anys, estic veient un Canal 9 que s'assembla, ni que siga vagament, a allò que realment m'agradaria per al meu País. I que, ni que siga només per un moment, vull creure que encara és possible aconseguir-ho.








21 comentaris:

  1. Digues-me catalanocèntric malpensat però... Aquest tancament no deu tenir alguna cosa a veure amb la campanya que fa mesos s'escolta per certs ambients sobre el que costa TV3 als ciutadans catalans i que total només serveix com a eina de manipulació mediàtica?

    És que ara sembla com si al PP fossin conseqüents amb les seves campanyes mediàtiques i diguessin "veieu? nosaltres hem tancat aquests mitjans de propaganda partidista tan cars. Ara us toca a vosaltres".

    I, en el fons, no es tracta un altre cop de dir "veieu? les joguines de les autonomies no serveixen per res més que per arruinar el ciutadà. I si treiem les autonomies?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No solament no t'ho diré, Sergi --ni catalanocèntric ni malpensat-- sinó que estic totalment convençut que aquesta és una de les raons principals que justifiquen el tancament: anar desmantellant progressivament qualsevol element diferenciador (i la televisió pròpia ho és, tot i que no entraré ara en el paper, pobríssim, que Canal 9 ha representat aquests anys quant a potenciar la llengua i la cultura del País Valencià). L'associació entre "autonomies" i despeses prescindibles té molt de predicament en Espanya, i més encara si s'associa amb la promoció i la normalització d'una llengüa que, com tothom sap, només parlem per fer-los la punyeta. I, ja de passada, Fabra queda d'allò més bé amb els seus senyorets de Madrid, que són els únics que al remat li interessen. I no et conte ja si, després de tot, pogueren donar-li les despulles de la radiotelevisió valenciana a alguna empresa privada (si pot ser d'un amiguito del alma, encara millor).

      I el cas és que, en el fons, a mi també em sembla que això de les autonomies té poc trellat... Tan bon punt marxem d'Espanya --i ja sé que a nosaltres ens costarà encara una mica-- ja poden fer amb elles el que vulguen. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. En Sergi no va desencaminat. Aquests, poc a poc van avançant i guanyant terreny en el seu projecte, mentre que nosaltres pel que sembla, estem completament adormits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ho hem posat massa fàcil durant massa temps, Jp, i ara estan crescuts. Però mira, igual va i amb aquesta jugada han tocat os i els surt el tir per la culata... No vaig poder anar a la mani de dissabte, però pel que m'han contat hi havia molts dels "seus" allí; altra cosa serà si, quan toque volar, se'n recordaran... Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si els deixem fer, a la misèria més absoluta, Carme. Em quede, però, amb la part positiva: crec que ningú --ni jo mateix-- esperava una reacció tan clara de la gent en contra del tancament, i potser això vol dir alguna cosa. Esperança, almenys... Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Amb el tancament de Canal 9 (que estic segur que és una decisió presa des de Madrid, i que, per cert, encara està per veure que siga tan fàcil de fer com es pensen), el PP ha comés un error descomunal. Em fa l'efecte que, des del programa de Jordi Évole, on es va veure ben clar el nivell de psicopatia del que fa gala Cotino, a esta gentola se'ls ha girat el vent en contra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eixa és l'altra, Pitixiri: és raonable pensar que entrem en un procés complicat amb recursos amunt i avall, i no tinc gens clar com pot acabar; fins i tot, amb un posicionament dels tribunals paralitzant-lo, que de coses més rares s'han vist.

      En tot cas, i com tu dius per referència al Salvados, una cosa em queda clara amb tot açò: la capacitat de la televisió per a crear opinió (i per a destruir-la) és immensa. Ells ho sabien, però jo encara tenia els meus dubtes. Tan de bo el vent se'ls gire en contra del tot i se'ls emporte ponent enllà... Gràcies, salut!

      Elimina
  5. Mentre no us posin en el seu lloc el canal PP aprofitant les instal.lacions. De veritat que fa vergonya de veure com ens estan trepitjant de la manera que volen. I nosaltres que no sortim de la nostre covardia per fotre un cop de puny damunt la taula i sortir al carrer fins aturar el pais. De què tenim por? Si les armes ja estan prohibides, no ens poden pas afusellar com anys enrrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No els donem idees, Joan, que això els falta... Crec que després de tants anys de fer i desfer sense que aparentment passara res --només aparentment; hi ha un altre País Valencià, minoritari en les urnes, però ben viu i més actiu que mai-- se'ls menjarà la seua pròpia prepotència. S'han cregut impunes, i vull pensar que això els durà a cometre encara més errades i, al remat, el que acabarà amb ells.La qual cosa no lleva que, com tu dius, no faça ganes de sortir al carrer i fer-ho rebentar tot: vindran les séquies plenes, / farem saó i plouran pedres, moltes pedres. Salut i endavant!

      Elimina
  6. No entendré mai què passa al País Valencià i perquè us ho deixeu fer. Patiu una manipulació i uns casos de corrupció dignes d'una república bababera, o això és el que em sembla. Per què no heu entrat encara al parlament i empresonat els dirigents? Perquè no es mereixen menys. Però és clar, guanyen amb majoria absoluta, com es menja això? Molta gent està d'acord amb el genocidi valencià, volen ser només una part d'Espanya i para de comptar. No sé a què treu cap tot això, però no li veig cap solució. No és que per aquí dalt tot siguin flors i violes, però és que els vostre govern fa bo el nostre! I això és dir molt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tractar d'explicar el que passa al País Valencià (i remarque "tractar") donaria per a una llarga conversa, XeXu, i no estic segur de treure'n l'entrellat. Però tu mateix dónes alguna de les claus, per bé que --com passa sovint-- potser confonent causes i efectes: és evident que patim una manipulació, o dues si m'apures, i Canal 9 (si, el mateix Canal 9 que ara lluitem per salvar, malgrat tot) ha estat un instrument fonamental per anestesiar una part rellevant de la societat valenciana. Una part que, durant quatre legislatures, els ha valgut per tindre majories absolutes mentre una altra part, potser menys nombrosa però igualment rellevant, ha estat lluitant per fer visible el que ells s'han entestat en ocultar. Cal recordar, per exemple, l'impacte que va produir el "Salvados" sobre l'accident de metro de València: certament, és trist que haguera de vindre Èvole a despertar tantes consciències condormides, però si no haguera estat per molta gent que ha mantingut viva la lluita (des de l'Associació de familiars a molts mitjans alternatius) tot seguiria igual. Quant a la corrupció, és evident que per a molta gent, ací com en altres llocs, no resulta un element a considerar a l'hora de decidir un vot, si més no en general; perquè no és el mateix estafar al Palau de la Música Catalana o adjudicar ITV a amics que quedar-se amb els diners que havien d'anar a construir un hospital en Haití, i això també els està passant factura...

      Quant al genocidi amb la nostra cultura, crec que el problema és que molta gent no n'és tampoc conscient de la gravetat del que està passant, i això és potser responsabilitat dels qui no hem sabut explicar-ho bé. Resulta cridaner, en aquest sentit, com la gent que mai s'hauria mobilitzat per l'escola en valencià si que ho ha fet per reclamar que no tancaren Canal 9 precisament perquè parla --poc, però parla-- en valencià... la qual cosa no treu, és clar, que hi haja una estratègia conscient i premeditada per esborrar-nos del mapa, i que molta gent en dona suport; però estic convençut que, ni de bon tros, tots els votants del PP ho veuen així: potser volen ser una part d'Espanya, però són conscients també de les diferències, i de que "no som castellans", que diuen els avis al meu poble. En tot cas, ens queda un llarg camí per fer, però t'assegure que en som molts que estem disposats a seguir fent-lo. Des de dins del parlament, i des de fora. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
    2. (I disculpa el rollo, XeXu, però ja saps que aquestes coses em toquen el voraviu ;)

      Elimina
  7. La veritat és que tant al País Valencià, com a les Illes, el PP (de Madrid) està tirant endavant el seu projecte nacional (espanyol) de castellanitzar tot el que, a dia d'avui, encara no ho hagi estat de forma completa. I si amb això pot acabar d'aniquilar el poc que queda dels Països Catalans, encara hi posen més ganes.

    Tenen un projecte de país impossible de compartir per la gent que pensi un xiquet, que s'estimi una miqueta la seva terra... per això, em costa tant i tant d'entendre, tal com diu en XeXu, que se'ls deixi fer i desfer al seu plaer, amb majories absolutes i corrupció pels núvols. Es fa molt difícil d'entendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, almenys en part, val allò que he dit en respondre al comentari de XeXu: la feina és entendre-ho, i seguir tractant de canviar-ho. Però en el fons, cada vegada més estic convençut que en l'arrel del problema hi ha, simplement, la nostra falta --i crec que no és cosa només del País Valencià-- del que podriem dir "cultura democràtica". la mateixa que ens han volgut fer creure que vam adquirir de forma gairebé màgica gràcies a la famosa "transición", però que està a anys llum de la de qualsevol país europeu amb una autèntica tradició de democràcia. I només se m'acut una solució, i és a llarg termini: educació. Imagine que per això li tenen tantes ganes...

      Espere, en els pròxims anys, una ofensiva encara major contra la llengua i la cultura catalanes al País Valencià, a les Illes i a la Franja. I l'únic que se m'acut pensar --potser perquè no en queda una altra-- és que, com fa tres-cents anys que fem, ací els esperarem, i a vore qui pot més... No serà fàcil, però tampoc els regalarem res. Salut i endavant!

      Elimina
  8. El que ha passat és d'una impotència brutal, la primera lectura és en sí mateix el tancament covard i menyspreant de rtvv, però la segona lectura és molt clara també, és una amenaça pura i dura a la resta de la gent, a qualsevol col·lectiu que es moga contra la intransigència i la manca de llibertat d'expressió.
    Setmana molt trista la que portem, però encara ho serà més a partir del 27, ja té data l'execució.
    Gràcies per deixar expressar la nostra ràbia i indignació.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em vaig assabentar de la notícia, dimarts passat, vaig agafar el metro sense pensar i vaig anar al Palau de la Generalitat, només per la ràbia que em va fer i per la sensació, com tu dius, d'impotència davant d'una decisió que, almenys, hauria requerit unes formes radicalment diferents. Des d'aleshores, la ràbia es manté, però tot el que està passant dins i fora de Canal 9 em fa pensar també que res no serà tan fàcil com Fabra i companyia havien previst. Ara toca actuar amb intel·ligència, posar les bases per al futur i, si no fóra molt demanar, aprendre de tot açò: hi ha lliçons per a tothom, em sembla... Salut, gràcies a tu i una abraçada!

      Elimina
  9. estic amb tu i amb vosaltres-.....tot plegat forma part del seu pla implacable....anorrear-ho tot, arrabassar les eines i els mitjans de comunicació ....i no són pas només els del PP.....a Grècia els han fet tancar la televisió pública, a Catalunya Tv3 té l'ero damunt i la privatització dels anuncis publicitaris...hem d'impedir que ens segueixin tractant com a rucs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Grècia va ser una imatge que se'ns va acudir a molts en el primer moment, i també la decisió dels seus tribunals d'impedir el tancament de la televisió pública, potser un precedent a tindre en compte --salvant les distàncies-- en el nostre cas. Ens volen dòcils i submisos, i per aconseguir-ho sembla que val tot, fins i tot passar per damunt d'açò que hem convingut en anomenar "democràcia" però que encara queda molt, massa lluny del que hauria de ser. Endavant i moltes gràcies!

      Elimina
  10. Us deixeu atropellar, fan de vosaltres el que volen, seguiu votant majoritàriament el PP... En aquestes conclusions que s'extreuen tan fàcilment és veu com d'important és el control dels mitjans de comunicació. De fet, la major part dels valencians quant a penes coneix els seus polítics, a no ser des d’una determinada mirada perfectament filtrada, no coneix altres discursos, altres arguments, altres maneres de fer política perquè la televisió ens ha negat una visió plural durant 18 anys. Tanmateix, i malgrat el color únic de la televisió valenciana durant tant de temps, els valencians no volen quedar-se sense, perquè a Canal 9 encara ens sentim presents i existents en algun programa ocasional, senzill i proper que ens parla de les nostres festes, les nostres tradicions, els nostres pobles... ja sé, res compromés, però crec que sí que existeix la sensació general que la desaparició de la nostra tele significaria la desaparició definitiva dels valencians en tots els mapes. Perquè no hi ha res com les televisions espanyoles per a ignorar-nos (o bé per fer-nos avergonyir de nosaltres mateixos) de manera metòdica. I això sí que ho sabem els valencians. Què serà d’aquest país quan siga tot ell visible en una televisió plural?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord i especialment pertinent el teu comentari, Loles: poques vegades els mitjans de comunicació de més enllà del País Valencià es molesten en mostrar una realitat alternativa d'aquesta terra, el que hui mateix Èvole anomena en El Periòdic "les altres Valències" i que bé sabem que existeix, i que té molta més força del que molts voldrien.

      Crec que ho he dit més amunt: passe el que passe finalment amb Canal 9, hi ha moltes lliçons de futur a aprendre de tot el que està passant, i l'actitud de la gent --diguem-ho així-- del carrer davant el tancament és un motiu de reflexió que no hauriem de menystenir. Què serà d'aquest país? Un País.

      Elimina