"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 28 de desembre del 2013

Cas típic 1800: noi li agrada noia, noi no té molt clar si li agraden els cementeris

O potser hauria d'haver escrit "noi ignora les instruccions del pons i el felicita pel seu post 1800 quan ha tingut un poc de temps". El cas és que ahir no va poder ser, i com que tenia pendent dir alguna cosa d'una recent visita historico-cultural al cementeri d'Alcoi, he decidit aprofitar l'avinentesa per matar --siga dit sense segones intencions-- dos pardals d'un tir, segur de que la magnanimitat de l'homenatjat farà la resta.

Visitant cementeris? Doncs si: fins i tot sembla que hi ha una Ruta Europea, i que el d'Alcoi en forma part. Així que fa uns dies, esplèndidament guiats per Lluis i Eli --experts en la matèria-- i amb una colla de bons amics i amigues, vam fer una mirada diferent a aquest recinte, les seues peculiaritats i la seua història.


Una de les singularitats de l'actual cementeri alcoià, inaugurat a finals del segle XIX, són les seues galeries subterrànies, autèntiques obres d'enginyeria destinades a estalviar espai i en les què, quan érem xiquets (ara estan molt ben arreglades i il·luminades, però no sempre ha estat així) hem passat alguna estoneta inquietant. Visita indispensable: la tomba d'Agustín Albors "Pelletes", alcalde republicà d'Alcoi mort a mans dels obrers revoltats en els fets del Petroli, dels quals potser caldrà parlar-ne algun dia.



Ja a cel obert, Lluis i Eli ens van il·lustrar sobre l'evolució artística dels diferents elements (el Modernisme i l'Art déco es troben molt ben representats, sobretot en els panteons de les families alcoianes benestants de principis del segle XX), el reflex de les diferents classes socials en els llocs, les tipologies i les preferències estètiques dels enterraments i, en suma, en van permetre conèixer altres aspectes i detalls, interessants i curiosos, d'un espai que --no ho negaré-- no puc dir que em resulte massa simpàtic; per bé que, fins i tot ací, hi ha vegades que l'enginy i la ironia troben un espai per a florir.



En resum, una visita diferent, però molt recomanable. O dues: si encara no coneixeu el blog de pons, no deixeu de passar-vos-en; segur que en sortireu més savis, més feliços i, fins i tot, més alts. Vaja, o això diuen.



20 comentaris:

  1. Doncs mira que en Pons ha fet posts temàtics sobre moltes coses, però que jo recordi, mai ha parlat de cementiris! Encara que ell ens mostraria moltes fotos curioses de llocs remots sense haver-los visitat, és clar.

    Sempre pots dir que publiques el cas típic un dia després a mode d'innocentada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. tindràs feina a trobar un tema que no hagi tocat en Pons... lapides

      Elimina
    2. Està bé el tema de les làpides --crec que a Alcoi no en tenim encara cap amb codi QR-- però dir que s'hi parla de cementeris està agafat un poc pels pèls ;)

      No havia caigut en que hui és vint-i-huit, XeXu. Casualitats... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
    3. Recordes malament! com sempre. :-P

      Elimina
  2. sou insuperables! el pons ja deu estar ben cofoi segur que li has donat idees per fer altres pons temàtics....jo és que no m'hi atreveixo amb l'estil dels pons que és molt pons ...felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estil de pons és únic i inimitable, Elfree. No tots els temes que tria m'interessen igual --cosa normal, per altra banda--, però sempre passe una bona estona amb els seus reculls. Només trobe a faltar més entrades sobre els Simpsons, però accepte que siga així... ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
    2. El Pons no necessita que li donin idees. El Pons ho veu i ho sap tot!

      Elimina
    3. Jo no gosaria afegir res més, AhSe. Salut i un plaer veure't per ací!

      Elimina
  3. Doncs aquest cementiri sí que val la pena, jo fa poc també en vaig veure un de molt maco, molt més petit, també:

    http://carmerosanas.blogspot.com/2013/12/olius-cementiri-modernista.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia vist la teua entrada, Carme! Vaig un poc atrafegat, darrerament... M'ha encantat el cementeri d'Olius --i la teua visió d'ell; no el coneixia, però el pose en la llista dels llocs a visitar. Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Hola, m'agraden els cementiris, però no tots. Els meus preferits són els de països nòrdics: austers, oberts i amb pocs símbols.
    El teu és un cas típic molt escaient. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa igual, Consol: crec que el d'Alcoi és el que menys m'agrada visitar, per proximitat. Però si que m'agrada fixar-m'hi, quan viatge, en com són els cementeris de cada lloc, sobretot els dels pobles petits; em sembla que la forma d'enfrontar-se a la mort diu molt de la cultura dels pobles... Però si haguera de triar, com tu dius, els nòrdics; o els cèltics, amb els seus teixos... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. A mi m'agrada visitar cementiris, hi ha gent que no ho entén. M'ha agradat molt el teu post dedicat a en Pons. Molt ben documentat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! L'avantatge de visitar-los amb algú que hi entén és la quantitat de detalls i d'informació que et descobreixen... A mi em va impressionar fins a quin punt es reflecteixen, després de la mort, les diferències socials que hi ha en vida... A Alcoi, quan algú vol aparentar més del què és, es deia (ara quasi ja no se sent) que pareixia de la "zanja distingida"; el que jo no sabia que això de la "zanja" és una part del cementeri que es va habilitar precisament per a la petita burgesia, que no podia aspirar a la zona noble però tampoc volia ser soterrada amb els treballadors...

      Elimina
  6. espero que això del cementiri no sigui una indirecta perquè vagi matant el bloc... doncs què sàpigues que el CT1800 no serà l'últim post ni molt menys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ans al contrari, pons: entre el gènesi i l'apocalipsi hi ha molt de camí i estic segur que hi ha melón per a llarg. Així que per molts posts més, i nosaltres que ho vejam. Salut i felicitats!

      Elimina
  7. En Pons deu estar agraït amb el teu post, detalls, informació, imatges ...
    molt, molt Pons! ;)

    M'agrada visitar els cementiris quan no hi ha molta gent, es respira pau.

    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que pons és una font d'inspiració permanent, lluna ;)

      Jo tinc amb els cementeris una relació un poc ambigua, però reconec que m'agrada conèixer-los per tot el que diuen de la personalitat dels llocs. I, com tu dius, sovint són un bon lloc per passejar tranquil·lament... Una abraçada!

      Elimina
  8. Molt bon resum, Pep! Ens alegra que t'agradara la visita, per a nosaltres també va ser un plaer.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Lluís! Va ser un recorregut magnífic, amb molta informació i molt ben plantejada. Segur que la repetirem alguna altra volta. Salut i una abraçada!

      Elimina