"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 16 de desembre de 2013

Lliçons d'història


Ben mirat, la jornada no havia anat gens malament. Cert que els mamuts, que eren l'objectiu principal de la batuda, s'havien resistit aquesta vegada; però almenys havien pogut abatre un cérvol, un parell de senglars i algunes altres peces petites que serien molt ben rebudes en tornar al campament, i que ajudarien a passar millor un hivern que s'anunciava especialment glacial. Abstrets primer en la caça i carregats després amb el fruit d'aquesta, la nit els va sorprendre lluny encara del lloc on els esperava la resta de la tribu. Malgrat la foscor que començava a imposar-se, el cap de la partida, un caçador fort i expert, va reconèixer els paratges que travessaven: al capdamunt d'un coster, amagada per l'espesa vegetació, s'obria una cova que havien fet servir altres vegades com a refugi temporal. Amb un crit decidit, va dirigir l'escamot i la seua pesada càrrega en direcció a l'obertura en la què passarien la nit.

Brandant per davant seu una rudimentària torxa, el cap va ataüllar amb prudència a través de la fosca entrada de la cova. Sovint, les feres que fugien del fred hivernal utilitzaven també aquestes obertures per refugiar-se, i no li hagués agradat gens, exhaust després de tot un dia d'esforç, haver de fer front ara a un ós de les cavernes. No hi havia, aparentment, cap rastre de perill; però una olor estranya i penetrant va fer que es posara alerta. Poc a poc, precedit sempre per la llum de la torxa, va anar avançant cap al fons de la cavitat, d'on semblava nàixer aquell aroma, i en va trobar l'origen: un bon grapat d'aquelles saboroses baies que maduraven quan s'acabava l'estiu havia quedat abandonat, potser des de la tardor passada, en una àmplia cadolla, i en fermentar havien donat lloc a un líquid espès de flaire dolça i temptadora.

Mogut per un impuls atàvic i observat atentament per la resta dels components de l'expedició, el cap es va acostar un poc d'aquell líquid als llavis i el va tastar. El sabor intens però agradable el va sorprendre, i una comfortable sensació de calidesa li va recórrer tot el cos. Animats per l'expressió del cap, la resta dels caçadors va anar decidint-se a beure, també, del líquid fosc i aromàtic. Poca estona després, al voltant d'un foc i atipant-se amb la carn que havien aconseguit, tot el grup es comportava de forma insòlita i estrafolària: uns quants feien salts i giravoltes mentre d'altres picaven de mans i emetien amb la veu sons rítmics i guturals; en un racó, un dels caçadors contava històries desbaratades que feien riure absurdament als qui l'escoltaven, mentre altres dos envoltaven al cap tot expressant-li la seua admiració per la gran tasca que feia i posant-se a la seua disposició per al que necessitara... Sense saber-ho, aquell grup de caçadors-recol·lectors acabava de descobrir el que, passat el temps, esdevindria una fita fonamental en la història de la humanitat: els sopars d'empresa.





Hi ha qui diu que el sopar d'empresa no va ser l'únic descobriment d'aquella històrica i fecunda nit: un dels presents, amb innegables dots artístiques, va voler plasmar l'escena ("ei, mireu cap ací un moment", va dir) i la va pujar al mur. Això, però, només és una hipòtesi...





11 comentaris:

  1. Una descripció perfecta dels sopars d'empresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja es veu que els seus origens es perden, com sol dir-se, en la nit dels temps... ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. jejjej ... molt ben descrit l'esperit dels menjars d'empresa. Jo que pensava que això ho havien inventat els homes "civilitzats".
    Em podries dir què puc dir per no assistir sense que sembli una excusa?? ;)

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo solc dir que no puc anar perquè he de caçar mamuts, però em sembla que ja no cola... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Realment ja fa molt de temps que tot està inventat. L'únic que fem ara es maquillar-ho una mica :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni menys, pons. I un altre dia contaré com es va descobrir l'"amic invisible", que també té el seu aquell ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Jo diria que un vinet de la terra.

      Elimina
    2. Els arboços tampoc són una mala opció, novesflors, però té raó pitxiri: estava pensant en el raïm i en el (proto)vi... Moltes gràcies als dos!

      Elimina
  5. M'ha agradat molt aquest relat. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Juan. Una abraçada i bones festes!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...