"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 4 de desembre de 2013

Ni bledes, ni moniatos




Sempre atent a l'actualitat més roent, Vicent Baydal –que ja n'havia parlat al seu blog fa temps, a tall d'un altre il·lustre exemple-- ho comentava l'altre dia al Facebook: en aquests darrers dies, la identificació entre Fabra i els moniatos sembla haver-se generalitzat fins el punt d'assolir proporcions de trending topic. Curiosament, i malgrat tractar-se d'un qualificatiu que es fa servir amb notable freqüència, no he trobat en els meus diccionaris habituals cap referència a aquest ús figurat i despectiu del mot; només Eugeni Reig, en el seu impagable "Valencià en perill d'extinció", recull l'accepció de "persona de poc trellat i poca formalitat". En tot cas, i per paral·lelisme amb l'espanyol d'Amèrica del Sud --d'on és originària la planta i on, a més de boniato, fan servir per anomenar-la batata i camote-- un moniato vindria a ser una persona ximple i beneïda, però també empipadora, pesada, brètola o pocavergonya.

He de reconèixer, doncs, que l'ús figurat de la paraula sembla ser ben escaient al cas que ens ocupa. Però no deixa de fer-me un poc de ràbia que un tubercle botànicament tan interessant i que tants beneficis ha procurat a la humanitat, s'utilitze per a qualificar al successor no-electe de l'esperpèntic Camps. I no solament perquè, ja siga oportunament torrats o com a ingredient bàsic dels tradicionals pastissets, els moniatos siguen un aliment saborós i d'innombrables propietats nutricionals. També la planta –un parent sud-americà de les nostres corretjoles que va arribar a Europa, com tants altres aliments ara habituals, després de la conquesta d'aquelles terres-- té un cert interès ornamental, i m'evoca càlids records infantils: cada any, quan érem xiquets i arribava l'hora de preparar els dolços per al Nadal, deixàvem un moniato indultat dins d'un got amb aigua per veure com anaven creixent les seues tiges enfiladisses i, amb sort, esperar que esclataren les seues flors acampanades.

El cas és que, reflexionant sobre el tema, m'han vingut al cap moltes altres referències hortofrutícoles que, a les nostres terres, fem servir de forma habitual per al·ludir a algú que no ens resulta simpàtic. I, recorrent al sempre recomanable Diccionari català-valencià-balear, n'he fet un petit recull, sense pretensió d'exhaustivitat, d'algunes que podrien resultar útils en aquestes circumstàncies, des de la fava (“persona beneitota, aturada, que no es sap desfer de les dificultats”) fins la carabassa (“persona molt curta d'enteniment”), tot passant per bajoca i pastenaga (de poc seny), safanòria (xerraire i embullós, que diu disbarats o mentides), figa i carxofa (fluix de voluntat o excessivament delicat) o la meua preferida (i també, pel que he vist, del mestre Salvador Bolufer): l'autòctona, ensopida i insubstancial bleda, que apliquem a covards, crèduls i ximples en general.



Imatges de la xarxa

Ja es veu, doncs, que sense sortir-ne del limitat univers vegetal --i sense exhaurir-ne, ni de bon tros, totes les seues possibilitats-- hi ha moltes alternatives per triar. I això, deixant de banda el regne animal i tot el que poden donar de sí ases, porcs, vaques, gossos, serps, sangoneres i llops. Així que, fins que aconseguim l'objectiu de ser un País normal, amb un govern normal i lliure d'ases, sangoneres, bledes i carabasses, tenim bona cosa d'opcions on escollir sense haver d'humiliar en excés als benèfics, nutritius i dolços moniatos.







10 comentaris:

  1. El diccionari del SALT (de la Conselleria Valenciana d'Educació) també en dóna referència com a: "Ignorant, destrellatat". Anem anant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent! Eixe no el vaig mirar (al Diccionari de Bromera de 1995 no apareix tampoc), prenc nota. Salut i a veure si ens en desfem prompte de moniatos i altres herbes...

      Elimina
  2. Gràcies pel recull, genial! Ja sé que no volies ser exhaustiu però falta una de les més característiques de Mallorca, juntament amb "fava":"poma".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, imma :) Prenc nota d'aquesta accepció de "poma", no la coneixia. Al facebook em van suggerir que hi afegirà també "albercoc" ("Bajà, poc-seny, irreflexiu", diu el DCBV), amb la qual cosa les opcions fruiteres van augmentant... Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. a mi també m'agraden els moniatos! Pobres moniatos! no es mereixen aquest despreci!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El món ha estat molt injust amb els moniatos, pons. Algun dia es reconeixeran tots els seus mèrits, però mentre això passa algú havia de dir-ho...

      Elimina
  4. Al meu pobla s'usava més "figa mústia", (o inclús "figa ondulà"), o "fava", que "bleda". Emperò, per referir-se al Molt Deshonrable Fabra, em sembla que li pega més "animal de séquia" que "moniato".

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'opció de "figa + adjectiu" és adient, pitxiri, i obri tot un món de possibilitats (això de "figa ondulà" m'ha arribat al cor). Fava és rotund i sòlid, però bleda té una sonoritat especial... Quant a "animal de séquia", reconec que m'agrada, però quasi m'ho veig més per a algú més decidit, soca però amb més espenta... No sé, una cosa com Rus, posem per cas... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. A mi em sembla que moniato li resulta molt apropiat al "molt deshonorable". També el de fava, perquè ell anirà a reunir en la seua persona els mals propis i els dels anteriors presidents a causa de les circumstàncies, però sobre tot a causa de la manca de contundència (davant Madrid, clar), la manca de personalitat, d'idees, d'energia... A més, amb la cara de pamfigo que té!
    I jo afegiria també "tros de marge", però no és cap vegetal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estat veient aquests dies al twitter que l'opció del moniato guanya adeptes, Loles, així que la meua encesa lloança no sembla haver tingut molt d'efecte... "Panfigo" podria ser una bona alternativa, ara que dius (encara que jo me'l veig més com un ninot de cera; crec que se'n passen amb el maquillatge...). I "Tros de marge" és bo també, i encara que no siga vegetal alguna relació té amb l'agricultura... ;) Gràcies, salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...