"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 29 de desembre de 2013

Forasters vindran



D'ací uns mesos seran alliberades en alguna marjal valenciana, per tal de reforçar les poblacions existents o per crear-ne de noves si és que hi havien desaparegut. Fins llavors, aquestes petites tortugues d'estany creixen en les instal·lacions del Centre d'Investigacions Piscícoles del Palmar, on es crien en captivitat, junt amb altres espècies amenaçades de flora i fauna destinades també a millorar la qualitat dels nostres rius i aiguamolls. No sorprén, veient-les, que hi haja qui vulga tindre tortuguetes en casa, més encara quan són tan petites com aquestes; però no deixa de ser irònic que un dels factors que estan contribuint a que les tortugues d'aigua autòctones es troben en perill siga precisament l'alliberament al medi natural d'altres espècies exòtiques --les famoses tortugues de Florida, sobretot; però també i cada volta més, altres espècies dels gèneres Trachemys, Pseudemys o Graptemys, entre altres-- utilitzades com a mascotes. Així que, ara que és temps de regals, m'ha semblat que no estava de més recordar-ho: tan de bo que, més prompte que tard, siga innecessari criar en captivitat les nostres tortugues o amollar-ne al que hauria de ser el seu hàbitat natural. I pensar-se bé quins animals volem tindre a casa (i, sobretot, què farem amb ells quan ja no siguen petits i graciosos, perquè cap ésser viu és una joguina) és una bona forma d'ajudar a aconseguir-ho.





4 comentaris:

  1. Són una preciositat!!
    També sóc partidària que estiguin en el seu hàbitat natural, no només els animals, també les flors. El capritx d'un moment pot portar conseqüències irreparables.

    Aferradetes i bon dia!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boniques són a muntó, lluna, però jo també pense com tu: molt millor deixar-les al seu lloc. I si hom vol tindre animals a casa, ser-ne conscients almenys de la responsabilitat que representa... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Cotorres argentines, tortuguetes americanes, iguanes, furons, serps... fins i tot porquets. Molts dels quals seran abandonats, quan passe la novetat o l'animalet cresca. I més encara si n'hi ha alerta sanitària, com passà amb la darrera alarma per grip aviar: la gent abandonaba pollets i ànecs, en comptes de tindre una mínima sensibilitat, i portar-los al veterinari per sacrificar-los. De veres que tot eixe comerç d'animals em fa vindre mala gana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa el mateix, pitxiri. M'agraden els animals, i puc arribar a comprendre que hi haja qui vulga tindre'n a casa; però ha d'haver un mínim de trellat que no sempre sembla que existisca, no solament pel que fa a evitar certes espècies --a les que tu dius hi afegiria els mapatxes, que comencen a ser també un problema greu a alguns llocs-- com al tracte que mereixen els mateixos animals. Qui deixa abandonat a un animal, siga de l'espècie que siga, hauria de quedar marcat per a sempre...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...