"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 29 de novembre de 2014

Hi ha la pena

I és, perquè no podria ser d'una altra manera, una pena densa, i profunda, i sabem que serà per a sempre. Però hi ha també una sensació innegable d'alleujament, perquè ja fa temps que sabíem que el desenllaç era inevitable, i fa patir veure patir i encara més preveure futurs patiments; i és cert que desassossega un poc pensar-ho, però al remat, més enllà de tòpics i frases fetes, no pots deixar de creure que ha estat millor així. I un poc d'atordiment també n'hi ha, perquè totes les estones passades tractant d'anticipar situacions, sentiments i actituds no han servit pràcticament per a res, i tot és molt estrany i diferent de com, ingènuament previsors, havíem cregut que seria. I t'adones que allò d'acompanyar en el sentiment no és, tampoc, un tòpic, perquè la companyia conforta i consola molt més del que mai hauries pensat. I al remat, tot s'acaba, i cal seguir avant perquè hi ha encara altres atencions que ens reclamen. I enmig de la pena, l'alleujament, l'atordiment i l'estranyesa, tot el que encertes a pensar és: gràcies, pare. Et trobarem a faltar...




13 comentaris:

  1. Em sap molt de greu, amic.
    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. Doncs això mateix, benvolgut amic: que si et dic jo també que t'acompanye en el sentiment és perquè hi voldria acompanyar-te, i acompanyar la teua gent, almenys en el sentiment. Com tampoc no és un tòpic, ni una fórmula de cortesia, l'abraçada sentida que t'envie des de Miramar de la Safor. L'estima i la immensa sort d'haver estimat es quedaran amb tu, com ha de ser.

    ResponElimina
  3. Doncs compta amb un granet de sorra més d'acompanyament.
    Ànims.

    ResponElimina
  4. Rep una abraçada ben forta en aquest dia tan fred i fosc, que per tu ho ha de ser encara més, però ja saps que mica en mica sempre torna la calma. Ànims company.

    ResponElimina
  5. Les meues condolències sinceres i una abraçada.

    ResponElimina
  6. T'acompanye en el teu sentiment.

    ResponElimina
  7. Hi ha un abans i un desprès en la mort dels pares, que no per previsible és menys traumàtica. Una sentida abraçada, amic.

    ResponElimina
  8. Todas las palabras resultan inservibles ante una sensación de vacío tan profundo. Un fuerte fuerte abrazo.

    ResponElimina
  9. "Gràcies pare".
    No sé qui ho farà, però segur que li seran donades.

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Una abraçada ben gran, d'acompanyament. Defineixes a la perfecció les sensacions viscudes. I em sento molt a prop d'aquest agraïment final, per a mi l'emoció més potent de totes i a més a més la que dura per sempre.

    ResponElimina
  11. Malgrat el patiment i la dolorosa vivència que comporta la malaltia i mort d'una persona tan estimada, vull felicitar-te i de fet, t'envejo, doncs has pogut gaudir del pare força colla més d'anys que no pas jo, que se'm va morir quan jo en tenia onze. Ara ja no m'importa adonar-me que mai no ho podré pair, la corda que ens unia, al trencar-se, va deixar massa fils solts i escampats que mai més no podré refer, però ho accepto sense buscar-me falsos consols pel fet de no haver-li dit el que espero que sabés...
    Una abraçada, maco,

    ResponElimina
  12. mai estem preparats per assumir el dolor de la pèrdua, envio per a tu i els teus el meu condol sincer i una abraçada

    ResponElimina
  13. Moltíssimes gràcies a tots i a totes per les vostres paraules. Sé que sembla poc dit així, però ara mateix em costa trobar una altra forma d'expressar-ho. Significa molt saber-se acompanyat malgrat la distància, i emociona llegir allò que expliqueu de les vostres pròpies experiències... És cert que hem tingut temps, aquestes últimes setmanes, per preparar-nos d'alguna forma per al desenllaç final, i ens queda el consol --potser també un poc egoista, ho reconec-- que el patiment ha estat molt menys del que podria haver estat. Ara comencem una nova etapa, sense ell però amb el seu record: si finalment sóc jo qui està equivocat i al remat si que hi ha un Cel, ara mateix deu estar explicant-li a Sant Pere com ha de fer per mantindre'l endreçat, o com apanyar les ales d'algun àngel amb un tros de fil de ferro i dues pinces d'estendre... Gràcies de nou i una abraçada forta també per vosaltres

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...