"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 23 de novembre del 2014

Sobretot, colors




"Els problemes que el clima mediterrani planteja als vegetals admeten, per tant, solucions variades, la qual cosa contribueix a fer dels nostres medis un dels biomes més diversos del món i a encabir, sota l’epígraf de “boscos mediterranis típics”, formacions aparentment tan dispars com els predominants boscos escleròfil·les, les rouredes (i d’altres forests caducifòlies), les pinedes, les avetoses –d’Abies pinsapo, per exemple—, o els boscos de cedres, xiprers, ginebres o savines. Potser, per això, el món mediterrani resulta alhora tan fascinant i tan difícil de copsar."

M'havien dit que era el moment, que enguany pagava especialment la pena, i no he volgut deixar-ho passar. I si, ho reconec: quan he començat a escriure, ho he fet pensant en plantes i adaptacions, en biogeografia, esclerofíl·lies i pigments; però al remat, he decidit optar per l'autocita --que sabreu disculpar-me-- i deixar detalls botànics i explicacions ecològiques per a un altre dia. Perquè, francament, allò que buscava ahir a la Font Roja era, sobretot, la tardor i els seus colors. I ausades que vaig trobar-los.


.




10 comentaris:

  1. Que fantàstics els colors de la tardor... M'han encantat sobretot els colors de la tardor vistos per un forat ( de pedra). És una foto preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mèrit és de la finestra de pedra, Carme, que està molt ben situada ;) Feia anys que no hi havia a la meua comarca una tardor tan acolorida, i encara que haja estat només una estoneta, pagava la pena gaudir-la. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies, novesflors! Trobava molt a faltar els colors de la tardor...

      Elimina
  3. Prodigiós.

    I prodigiosa Diània, malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podria dir-ho millor, pitxiri. Malgrat tot, Diània no te l'acabes mai... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. La pedra de la primera fotografia m'ha deixat amb la boca oberta. Com el seu forat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O siga, el que ara diuen :O (vaja, crec que és així...)

      El forat està en un lloc estratègic, perquè a través d'ell s'hi veu el santuari de la Font Roja i és una foto clàssica del paratge. Però mai havia encertat a acostar-me en una tardor com aquesta, i em va agradar l'efecte... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Una meravella.Si em perd busqueu-me per ahí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No has triat malament, Enric. Ara, ja et dic que pot ser que em trobes pedut també per allí... ;) Gràcies, salut!

      Elimina