"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 27 d’agost del 2015

Relectures


(...) "amb ma ferma agafa el bolígraf i afegeix una paraula a la pàgina, una paraula que l'historiador no va escriure, que en nom de la veritat històrica no podia haver escrit mai, la paraula No, ara el llibre ha passat a dir que els croats No van ajudar els portuguesos a conquerir Lisboa, així està escrit i per tant ha passat a ser veritat, però diferent, allò que anomenem fals ha prevalgut sobre allò que anomenem vertader, ha ocupat el seu lloc, algú haurà d'explicar la nova història, i com."
José Saramago, "Història del setge de Lisboa"


En la mesura que altres ocupacions m'ho permeten, aprofite aquests últims dies abans de tornar a la faena per llegir; o, més pròpiament, per rellegir. He rellegit Cabré (que parla, precisament, de rellegir: "Qui temi retrobar-se, que no rellegeixi cap text perquè es pot endur un bon disgut") i també Chirbes, sorprès encara per la pèrdua inesperada. Però sobretot, encara amb les imatges de Lisboa ben presents, rellig Saramago: amb la "Història del setge de Lisboa" com un dels meus llibres preferits, no ha de sorprendre que els passeigs pels carrerons del barri d'Alfama, alçat sobre el que va ser l'al-Ushbuna musulmana i on es conserven la major part de les restes de la ciutat medieval, em resultaren especialment evocadors. Ara, ja a casa i amb el llibre a la mà, resseguisc de nou, amb el corrector Raimundo Silva, el rastre del traçat de la Cerca Velha, des del Castell fins el Largo da Sé, des del Campo de Santa Clara --allí on el 1147 van acampar les tropes d'Afonso Henriques-- fins a la mateixa vora del riu, junt a la qual s'alçaria segles després la Casa dos Bicos que, encara uns quants segles més tard, acabaria ocupant la Fundação Jose Saramago... Rellig, de nou: "Lisboa era guanyada, s'havia perdut Lisboa. Fins que no es va rendir el castell no es va aturar el carnatge. Tanmateix, quan el sol, davallant cap al mar, va tocar el nítid horitzó, es va sentir la veu del muetzí de la mesquita major que clamava per última vegada des d'allà dalt, on s'havia refugiat, Allahu akbar. Es va estremir la pell dels moros amb la crida d'Al·là, però la invocació no va arribar a la fi perquè un soldat cristià, de fe més zelosa, o potser pensant que encara li faltava un mort per donar la guerra per acabada, va pujar corrents al minaret i d'un sol cop d'espasa va degollar al vell, en els ulls cecs del qual va llampeguejar una llum en el moment en que se li apagava la vida." Potser la història no va ser exactament aquesta; però així havia estat escrita, i algú havia d'explicar-la.








8 comentaris:

  1. Ostres, ostres... la de coses que tenim en comú... relectures de Saramago i de Cabré, els meus dos autors preferits junt amb Murakami! Què bo! I jo que em pensava que era força excepcional trobar entre biòlegs de bóta aquestes aficions... Em sembla que quan torni de les vacances faré jo també alguna d'aquestes relectures, m'has ben enganxat! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fluixege un poc amb Murakami (m'agrada, però encara no he llegit el llibre que em faça saltar el ressort de l'entusiasme); però amb Saramago i Cabré ja podríem tindre (un altre) bon tema de conversa... Potser és que, al remat, som uns biòlegs un poc especials ;) En tot cas, pendent queda una trobada bio-biblio-bloguera --crec que alguna volta vam arribar a dir-ho; a veure si algun dia les agendes ho permeten... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. jo de tant en tant també rellegeixo .....ostres m'he llegit un munt de libres de Saramago menys el setge de Lisboa.....l'hauré de llegir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segur que t'agradarà, Elfree. És un dels meus preferits, potser perquè el tema m'interessa molt, o bé perquè vaig encertar en el moment en què el vaig llegir... Potser no seria tan dràstic com Fuster ("Només hi ha una forma seriosa de llegir, que és rellegir", deia) però reconec que cada volta rellisc més. Potser un poc, també, per peresa... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Jo també estic rellegint aquest estiu i saps! m'ha agradat veure els subratllats i ara n'afegisc de nou en la nova lectura. Per cert! jo només m'he llegit dos títols de Saramago i un, és aquest, i m'ha vingut a la memòria el tros que escrius. Gràcies potser me'l torne a llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Retrobar els subratllats --i els cantons de les pàgines doblats, que es el que jo solc fer amb els llibres-- sempre és molt curiós, Mercè; fins i tot quan, per més que hi penses --almenys a mi em passa-- no recordes què és el que et va cridar l'atenció la primera vegada... El llibre de Cabrè que he rellegit ara ("La matèria de l'esperit") és precisament un assaig sobre la lectura (i l'escriptura) que parla també d'aquestes coses... Gràcies a tu, salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Quan la història escrita és mentida, si és amb ànim de falsejar no és història. És una infàmia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, xavier: quan hi ha ànim de falsejar --de manipular-- la Història, infàmia em sembla una paraula ajustada. Altra cosa és aprofitar la Història per inventar històries, que ve a ser feina de la Literatura. Malauradament, massa vegades ens volen fer passar aquesta --la Literatura-- com si fóra realment Història... Salut i una abraçada!

      Elimina