"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 29 d’abril de 2016

Arengs rojos


A falta de temps i de cap per escriure alguna cosa de trellat sobre una setmana que ha donat bastant de si, havia pensat hui en una d'aquelles entrades lleugeretes de divendres; potser alguna cosa sense moltes pretensions sobre orquídies, que sempre donen bastant de si i a més queden d'allò més vistós fins i tot en mans de fotògrafs tan maldestres com jo mateix. Però vet ací que, abans de començar, he comés la terrible errada de fer una ullada a la premsa. I a més d'un emprenyament considerable, el que m'ha vingut al cap és una fal·làcia sobre la qual recorde haver llegit alguna cosa fa ja temps, i que els anglesos anomenen red herring ("areng roig"): una maniobra de distracció que, en essència i en poques paraules, consisteix en introduir, en una discussió sobre un tema qualsevol, un argument aparentment rellevant però realment insubstancial per al debat, amb l'objectiu final d'aconseguir que aquest debat acabe diluït, emmascarat o abandonat. I així, mentre els nostres arengs rojos particulars (els de tota la vida, i els que se les donen de nous) segueixen veient de distreure'ns amb els seus jocs de noms i banderes, uns altres --des de Montoro al Tribunal Constitucional-- van fent camí en allò que realment els importa. Vull creure, però, que també en això les coses van canviant, i que per més maniobres de distracció i cortines de fum que ens vulguen posar davant, aquesta volta no caurem en el parany d'oblidar el debat essencial: el preu que els valencians hem pagat, paguem i pagarem per seguir ofrenant glòries. I els arengs --rojos o blaus, nous o de tota la vida--, allà on han d'estar: enllaunats, o conservats per fumatge.




Si, al final deixe les orquídies (una abellera groga vista l'altre dia al costat de casa), encara que siga només en efígie: era això, o un peixet roig. O pitjor encara, la cara de Montoro... Bon cap de setmana!











6 comentaris:

  1. això mateix els arencs millor per menjar-los i no pas per aigualir debats que són del tot necessaris ....i el TC és un enorme arengar ple d'arencs rojos o .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament, al País Valencià encara hi ha massa gent decidida a deixar-se empaitar pels "arengs rojos" --quatre gats bramant contra els "catalanistes"-- en lloc de fer front a les autèntiques agressions que ens venen de ponent; i aquesta, del Tribunal Constitucional, em sembla de les més greus i miserables. Tan de bo anem obrint els ulls, que ja va sent hora... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Amb la cara de montoro a la memòria és difícil gaudir del cap de setmana...
    Malgrat acò: bon cap de setmana i bon primer de maig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espere que la cara de Montoro no t'espatlara massa el cap de setmana, xavier; per això era l'orquídia. En tot cas, espere que fora ell --Montoro-- qui passara un mal Primer de Maig, i que siga l'últim que hajam de pensar en ell... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. L'equilibri per allà baix és precari. Espero que no passi com en el passat, que es castiga les esquerres, o es penalitzen, perquè els arengs antics no estan encara enterrats, encara que ho sembli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em contava l'altre dia un amic que ell és clarament optimista respecte al futur del País Valencià: malgrat els nostres ímprobes esforços per autodestruir-nos encara no ho hem pogut aconseguir, així que --deia ell-- potser passarem èpoques complicades, però a la llarga som pràcticament indestructibles... No ho acabe jo de veure tan clar, així que per si de cas seguirem parant atenció a les trampes, les cortines de fum i els arengs en general. Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...