"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 22 de setembre de 2017

En trànsit



Ara com ara, i mentre arriba el moment, avançada l'estació, en què les fulles reclamaran finalment tot el protagonisme que els pertoca, la responsabilitat de posar color a la tardor de les nostres serres recau, sobretot, en els fruits. Ací i allà, però, romanen encara restes dels colors de l'estiu que s'acaba, i que segons on poden fins i tot arribar a disputar-li, al roig del garbuller o al blau de l'aranyó, el seu paper predominant en el paisatge. Pense, per exemple, en la diminuta i perfumada constel·lació blavenca de les flors de la pebrella, o en el groc daurat dels últims cors de roca, arrapats a les penyes més elevades; però sobretot, i especialment, pense en l'explosió de color del frugal i fragant timó d'estiu, copiosament florit ara mateix en moltes de les nostres muntanyes i, per això, element singular i característic d'un paisatge en trànsit que es debat, encara, entre el final inevitable d'una estació i l'arribada imminent i esperançadora de l'altra. Primavera d'hivern, ja sabeu..





Tenia pendent tornar a les serres de Biar des de la primavera (d'estiu), quan una inoportuna lesió --afortunadament, més lleu del que en principi em vaig pensar-- em va fer retirar-me, coixejant, cap al cotxe. I encara he de tornar-hi prompte, perquè jo sóc més de buscar la tranquil·litat en la muntanya, i compartir-la l'altre dia amb un miler de ciclistes de muntanya voltant per aquelles sendes (hi havia, diumenge, una multitudinària competició) em va condicionar un poc la caminada. Pel demés, i de la setmana, quasi que no diré res: s'acaba una època i en comença una altra, imminent i esperançadora. Però caldrà lluitar-la encara, i molt; els qui marxen, per suposat, però també els qui, si més no per ara, ens quedem... Bon cap de setmana!











6 comentaris:

  1. La gent normal "es fa mal" però tu no, tu ets com els esportistes d'elit que es "lesionen" què en pensa el club de la teva lesió? Té alguna possibilitat de fer res aquesta temporada amb tu lesionat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, ja m'agradaria a mi viure com viuen els altres i fer les coses que fa la gent normal, però mira, ser extraordinari també té aquestes servituds... Per sort --per a mi i per a la humanitat-- va ser poca cosa i m'he recuperat bé; però les setmanes que vaig perdre van ser vitals per a que el Madrid guanyara tot el que va guanyar... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Ei! Gràcies, per les flors i pels noms de les flors, com m'agrada de reconèixer l'arç blanc sota un nom nou per a mi: garbuller.

    I pel que fa a marxar o a quedar-nos, crec que tenim molta feina i molta lluita en tots dos casos. Les coses es posen ben difícils per a tothom.

    Una abraçada, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Carme :) A Alcoi, a l'arç blanc li solem dir cirerer de pastor, però garbuller ho fan servir en les comarques veïnes, i reconec que li tinc debilitat...

      En efecte, la lluita serà encara llarga i dura, dins i fora, i convé estar preparat per al que encara ens ha de vindre. Però d'una forma o altra, per damunt de tot, viurem!

      Una abraçada i endavant!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Molt, xavier. I tot i que ja ho de dit --i escrit-- moltes vegades, no puc deixar de pensar-ho: que les seues cançons semblen fetes hui mateix no deixa d'espantar un poc...

      Fes treballar el cap
      controla el cor
      No tanques mai la boca
      Crida ben fort

      Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...