Sincerament, veig les notícies i no em surten les paraules, perquè els fets parlen per ells mateixos. Però no puc deixar de pensar que hui, 20 de setembre de 2017, és un dia que haurem de recordar durant molts anys; i he pensat, també, que volia deixar-ho escrit encara que siga només per recordar-ho, quan torne algun dia a aquestes pàgines. Per la democràcia, i per la llibertat --la vostra i la nostra-- hui més que mai, visca Catalunya!
Lliure!
ResponEliminaGràcies, benvolgut Pep. No l'oblidarem, aquest dia, i segurament els que vindran tampoc. I avui et confesse que m'he emocionat, a València ciutat, perquè he vist que som capaços d'eixir al carrer sense por ni complexos i dir de quin costat estem. Que tinguem sort! Una abraçada repleta de complicitats.
Els que estan per vindre seran els importants, però el dia 20 vaig tindre la convicció que alguna cosa s'havia trencat per sempre i que, ara si, no hi ha marxa enrere: Catalunya serà lliure, i ho serà ben aviat. Costa un poc parlar de "línies roges" quan ja se n'havien traspassat tantes i tan aparentment irreparables, però les sensacions d'aquell dia --difícils de definir: ràbia, tristesa, indignació, però també altres molt més confuses i aclaparadores-- van ser úniques. Sabem de quin costat estem, i de quin estarem. Una abraçada forta també per tu, i camí avant, malgrat la boira...
EliminaEl recordarem, i no per bé, precisament. No és un Estat, és una Dictadura, i finalment es treu la careta. Que ho vegi tota Espanya és molt important. Serà l'única manera d'acabar finalment amb el règim franquista que impera.
ResponEliminaUn dia que durarà anys, XeXu: com tu dius, caretes fora. El règim del 78 agonitza, i encara farà molt de mal; però mai com aquell dia he tingut la sensació que el final està a prop, molt a prop... Salut i endavant!
EliminaSi més no, tot plegat ha servit perquè es treguin la màscara, ara tohom sap qui són.
ResponEliminaL'Espanya de després de la independència tindrà molta feina per fer, i la lluita, per als qui haurem de romandre, serà llarga i dura: són el que són perquè saben que, malgrat tot, tenen una majoria que els recolza i aplaudeix. Però seguirem fent camí, en tot cas: els valencians també ens juguem, en aquesta lluita, la supervivència com a poble... Força i endavant!
Elimina