"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 14 de juliol de 2018

A viva mar


Hi ha les balenes, que han tornat un any més a deixar-se veure, ostensiblement de vegades, en les aigües properes al cap de Sant Antoni. I també les tortugues, quatre fins ara, al menys que sapiguem, en les costes valencianes, buscant una platja --pel moment sense èxit-- on deixar els seus ous. Hi ha, fins i tot, les fascinants caravel·les portugueses, fermes candidates a serp de l'estiu, i sobre les què convé deixar de banda exageracions i alarmismes: poden fer mal, això és cert, però no més que certes monarquies... És evident que hi ha coses que no van gens bé, i d'altres que van molt malament; però és com si la mar s'obstinara en recordar-nos que malgrat tot està encara ahí, guardant-nos la vida i la bellesa, potser esperant que recuperem el trellat. Tan de bo que siga així, i que no fem massa tard...




La imatge de dalt: senyals emeses per una de les tortugues que va tractar de pondre en una platja valenciana, marcada amb un radio-transmissor gràcies a l'eficaç acció de la xarxa d'avaraments, i que sembla haver recalat finalment a les costes d'Algèria. I quant a la resta: ja veieu que La línia ha recomençat, aquesta vegada, bastant marinera; no ha estat premeditat, i ja veurem com segueix perquè a més, des d'ahir, estic --estem-- de vacances. Però si segueix la calor, costarà un poc més tornar a la muntanya...




4 comentaris:

  1. Ostres! Ja he après alguna cosa sobre les caravel·les portugueses que no sabia ni que existien! Fan una mica d'angúnia, oi? potser a tu no, que t'agraden totes les bestioletes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són uns bitxos interessants, Carme, però tampoc és que m'entusiasmen massa. Però tens raó: quan no és per una cosa és per una altra, però crec que a totes les bestioletes (m'encanta la paraula) els trobe alguna cosa... Salut i abraçada!

      Elimina
  2. El mar ens supera, hi passen coses que no som capaços d'entendre. Per això és tan fascinant, i les bèsties que hi viuen també. Les caravel·les portugueses tampoc no s'han de menystenir, pel que en sé la seva picada pot ser força compromesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tens raó XeXu: a penes entenem què passa amb la mar ni amb els seus habitats, ni tan sols en la petita porció que tenim més a l'abast. Faríem bé, per això, en ser molt prudents en tot allò que puga (que pot) afectar-li.

      Al País Valencià s'estan deixant veure bastants caravel·les aquests mesos, només que n'aparega una ja es tanca la platja, i la premsa està fent-se'n un fart. Diuen que la picada és molt dolorosa, però només pot ser fatal en casos molt concrets. Per sort, és una "bestiola", que diu Carme, fàcil de veure des de lluny... Gràcies, salut!

      Elimina